L'escassetat d'aigua en determinades zones del nostre país ha aconseguit sensibilitzar gran nombre de sectors de l'opinió pública i revitalitzar la investigació d'una sèrie d'alternatives d'obtenció d'aigua. Hom s'ha sentit obligat a no malgastar-ne i reservar l'aigua potable per a beguda i subministrament públic i aprofitar l'aigua usada provinent de la indústria i del municipi.

Tres característiques de les aigües residuals:

1. contingut de diversos components aprofitables,
2. abastament constant,
3. ubiqüitat

les fan, a la vegada, útils i perilloses.

Per evitar l'increment constant del grau de contaminació de les zones properes als abocaments d'aigües residuals cal depurar-les; un cop depurades apareix la possibilitat de la seva REUTILITZACIÓ. La reutilitzacio de les aigües residuals depurades és un fet governat en la major part dels casos per motius econòmics: si l'aigua residual depurada és més barata que l'aigua de primer ús, la reutilització serà un fet més o menys proper en el temps.

Un cop establerta aquesta premissa podem indicar que hi ha altres condicionants que permeten que la reutilització es faci d'una forma adient des del punt de vista sanitari. Sovint s'interpreta que el marc sanitari es redueix a definir la contaminació per microorganismes i el possible impacte que aquests tenen sobre la població. Encara que aquest aspecte sigui una part important del context sanitari, no és menys cert que hi ha altres implicacions, si es considera la salut pública, que cal tenir en compte. A tall d'exemple podem esmentar la presència de metalls pesants i la seva possible acumulació en la cadena tròfica.

El marc sanitari de la reutilització és possiblement el que ara planteja més polèmica a nivell mundial per una sèrie de circumstàncies relacionades amb l'economia i la capacitat analítica. En aquest sentit, podem esmentar dos tipus (o fins i tot tres) de problemes en la reutilització d'aigües residuals depurades, que fan establir una separació clara:

1. Un primer grup de països, més desenvolupats i rics, ha assolit un nivell econòmic i analític que permet constatar una incertesa en els mètodes de control (principalment biològics) de la reutilització. Si bé l'analítica clàssica per a determinar la presència o absència de coliformes i altres bacteris ha assolit un grau de certesa en les determinacions que permet assegurar una qualitat bacteriològica de l'aigua recuperada, actualment la preocupació s'està decantant cap al control de virus i paràsits.

2. Al segon grup hi ha els països on la manca de mitjans econòmics fa que els mètodes de depuració emprats en els països desenvolupats (d'alt consum d'energia, infraestructura desenvolupada i personal tècnic molt qualificat) no siguin al seu abast, i on les mancances econòmiques no permeten portar a terme un control exhaustiu de la qualitat microbiològica de les aigües. Aquesta situació es tradueix en queixes sovintejades quan s'han de fer complir uns criteris microbiològics fora de les possibilitats reals del país.

Pot indicar-se també un tercer cas, en el qual podríem incloure la situació de Catalunya, on l'analítica es tecnològicament desenvolupada, però encara no s'ha assolit un grau prou elevat de construcció de depuradores, cosa que no ha permès un plantejament a gran escala de la reutilització. No obstant això, cal dir que l'obligatorietat del compliment de la Directriu comunitària sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (91/271/CEE) ha fet que a Catalunya s'intensifiquessin les activitats de construcció de depuradores amb la previsió d'aconseguir el tractament de les aigües residuals molt abans dels terminis marcats per l'esmentada Directriu.

Possibilitats de reutilització

La reutilització directa d'aigües residuals depurades ha estat desenvolupada en aquells països amb una capacitat tecnològica elevada, escassetat d'aigua i un cert nivell econòmic.

Aquestes circumstàncies s'han donat principalment en dos llocs, Califòrnia (EUA) i Israel. Posteriorment també es van desenvolupar a Arizona, Florida i altres estats dels EUA, al Japó i als països àrabs amb potencial econòmic. Darrerament, a la Mediterrània s'està detectant un interès creixent per aquest recurs.

L'ús principal de l'aigua residual recuperada es l'agrícola, però també hi ha altres possibilitats com són l'ús en la indústria, principalment com a refrigerant, i en els que es poden denominar usos paisatgístics, com ara el reg de zones verdes o l'existència de masses d'aigua per a ornament. També es pot utilitzar aquesta aigua per a usos municipals que no demanin aigua potable.

La recàrrega d'aqüífers es practica com a mesura per a obtenir més aigua en llocs d'escassetat o per a crear barreres costaneres contra la intrusió d'aigua de mar.

Les aigües residuals depurades també es poden utilitzar per a activitats de lleure, com el reg de camps d'esport o l'ús de masses d'aigua (la totalitat o una part del volum d'aigua recuperada) per banyar-se o practicar esports aquàtics.

Finalment, a nivell mundial també s'ha descrit la reutilització directa com a aigua potable, encara que a Espanya estigui prohibida per llei, i per tant no es pugui posar en pràctica.

Les reutilitzacions més importants són les que, per diferents motius, consisteixen en l'aplicacio d'aigua residual depurada al sòl. Es poden considerar dos punts de vista respecte a aquesta aplicació:

1. La reutilització en què predominen criteris agrícoles; és a dir, aquella en la qual l'ús de l'aigua s'efectua en funció d'uns conreus utilitzant l'aigua residual depurada com a aigua de reg. En aquest cas la finalitat de la reutilització és augmentar el rendiment agrícola aprofitant la matèria orgànica i els nutrients de l'aigua residual.

2. La reutilització en què predominen criteris de depuració. En aquest cas el sistema sòl/planta actua com a sistema de tractament avançat o terciari en el qual predomina el criteri de tractament enfront del conreu. La finalitat d'aquesta reutilització es augmentar el rendiment de la depuració.

En qualsevol dels casos es planteja com a problema sanitari bàsic el grau de contacte de les persones i animals amb el sistema, ja sigui mitjançant l'aigua de reg. el consum de vegetals o el contacte amb medis contaminats indirectament (aire, aigües subterrànies, vestits...).

Previsions de futur

En el nostre país, I'ús principal de l'aigua recuperada ha de ser l'agricultura, ja sigui per conreus no excessivament exigents pel que fa a la qualitat sanitària de l'aigua, com per usos en terrenys de lleure en que se'n requereixin grans volums.

La recerca que està avançant a Catalunya s'orienta actualment cap a tres punts:

1. l'ús per a reg de camps de golf.
2. I'ús com a substitut d'aigua de reg de determinats conreus,

3. La millora dels mètodes terciaris de tractament per tal de poder regar qualsevol tipus de conreu.

Això demana que es porti a terme ràpidament una recerca tant agrícola com sanitària, i que s'estableixi el marc legal de la reutilització.

Paral·lelament a la construcció de noves depuradores i a la millora de les que ja existeixen, cal una campanya de sensibilització perquè, d'una banda, es deixi d'utilitzar per a regar l'aigua sense depurar (complint així allò que indica la normativa vigent) i de l'altra, perquè es controlin de forma adient les reutilitzacions d'aigua residual depurada.

En tot moment cal establir un balanç entre el que es pot considerar un risc i el que es pot considerar seguretat en la reutilització.