Hi ha un gran nombre d'estudis sobre els efectes sanitaris de la reutilització; malgrat això, i tal com indiquen Shuval i cols. (1986) n'hi ha pocs d'aprofitables, pel fet que els plantejaments i l'obtenció de dades són prou dificultosos.

Efectes sobre les persones

En un estudi fet a Monterrey (Califòrnia) anomenat MWRSA ( Monterey Wastewater Reclamation Study for Agriculture ) es van regan camps experimentals amb tres tipus d'aigua. S'observà que no hi hagué diferències significatives en el creixement o en la qualitat dels vegetals conreats amb les diferents aigües (efluent secundari filtrat, efluent secundari coagulat, floculat, sedimentat i filtrat, i aigua de pou). Es conclogué que no hi havia risc sanitari significatiu associat amb el reg de vegetals de consum en cru amb les aigües esmentades (Sheikh i cols., 1981).

Pettygrove i cols. (1986) indiquen que el reg amb aigua residual recuperada no ha donat cap brot epidèmic confirmat a Califòrnia , fins i tot considerant que l'aigua residual ha estat aplicada al sòl durant dècades. Els brots en altres parts del món han estat sempre associats amb el reg amb aigua residual sense tractar o amb efluent no desinfectat.

Camann i Guentzel (1984) van fer un estudi a Lubbock (Texas) controlant les infeccions víriques i bacterianes en una "comunitat rural americana" que es troba als voltants d'un projecte de demostració de reg per aspersió d'aigua residual depurada. L'objectiu principal de la investigació microbiològica fou l'examen de la relació, si és que n'hi havia, entre l'ocurrència de noves infeccions bacterianes en els participants i la seva exposició a l'aigua residual al seu aerosol quan s'aplicava per aspersió. Com a conclusió, comenten que no apareix un risc augmentat d'adquirir aquestes malalties associat amb l'exposició a l'aigua residual i que no hi ha connexions òbvies entre l'autodescripció de malalties agudes pels afectats i el grau d'exposició als aerosols.

Shuval i cols. (1984) van fer un estudi sobre el risc d'infecció per Legionella pneumophila en els treballadors que regaven amb aigua residual per aspersió en diverses comunitats agrícoles d' Israel . Se seleccionaren 30 kibbutzim i les conclusions a què es va arribar foren que els percentatges de seropositius anti-Legionella van ser significativament més alts en els treballadors que tenien contacte amb sistemes de regatge (sense tenir en compte el tipus d'aigua) que en el grup de control.

Fattal i cols. (1984), en un altre estudi de les mateixes característiques, trobaren un increment significatiu d'anticossos ECHO 4 en la població exposada als aerosols.

Shuval i cols., en un llibre editat pel Banc Mundial el 1986, avaluen els estudis epidemiològics coneguts (fent servir criteris de causalitat entre la malaltia i l'exposició) dels efectes sobre la salut humana associats amb el reg amb aigua residual depurada. Consideren diferents situacions:

a . L'aigua residual aplicada a conreus comestibles o pastures que causa malalties en les persones que ingereixen els vegetals i/o carn i llet d'animals de pastura.

b . L'aigua residual utilitzada en agricultura que causa malalties a treballadors agrícoles en contacte amb els sistemes de reg.

c . L'aigua usada en agricultura que causa malalties a les poblacions properes no agrícoles, incloent-hi contactes familiars dels treballadors i població exposada a aerosols.

Els estudis realitzats sobre els efectes sanitaris associats amb el reg amb aigües residuals demostren clarament que molts tipus d'organismes patògens estan presents en concentracions elevades en l'aigua residual sense tractar o parcialment tractada i poden sobreviure durant dies, setmanes i fins i tot anys en el sòl i en els conreus que han estat en contacte amb l'aigua residual. Alguns d'aquests patògens s'han detectat en l'aigua aerosolitzada a distàncies considerables a sotavent dels llocs on es rega per aspersió. De tota manera, la sola detecció d'organismes patògens en el sòl, conreus comestibles o en l'aire no és prova suficient que els éssers humans són, de fet, infectats com a resultat de contacte o exposició a aquests patògens.

Altres conclusions de l'esmentat treball foren:

1 . En zones on les malalties per Ascaris i Trichuris són endèmiques i s'utilitza aigua residual, no tractada o parcialment tractada, per al reg de conreus que es consumeixen en cru, el consum d'aquests conreus pot ser una ruta de transmissió.

2 . El còlera pot ser disseminat per conreus d'hortalisses amb aigua sense tractar.

3 . La febre tifoide pot ser transmesa per hortalisses i conreus d'amanida regats amb aigua residual sense tractar.

4 . No hi ha estudis epidemiològics que demostrin que els helmints (Taenia saginata) han estat transmesos a la població pel consum de carn de bestiar que pastura en camps regats amb aigua residual depurada. No obstant això, hi ha una forta evidència que el bestiar que pastura en camps regats de fa poc temps amb aigua residual sense depurar o que ha begut en canals o estanys d'aigua residual pot esdevenir seriosament intestat de cisticercosi. Això pot causar, sense cap dubte, problemes veterinaris seriosos i pèrdues economiques. És raonable suposar que la carn dels animals infestats pot causar trastorns als consumidors.

5 . En els treballadors agrícoles que reguen amb aigua residual sense depurar en zones on les infestacions per Ancylostoma i Ascaris són endèmiques s'observen nivells significativament més elevats d'afectats que en poblacions formades per altre tipus de treballadors. El risc és més alt en zones on treballen amb els peus nus.

6 . Els treballadors agrícoles poden ser infectats per còlera si reguen amb aigua residual sense depurar derivada d'una zona on hi ha una epidèmia de còlera.

7 . Hi ha una certa indicació que els treballadors de plantes de tractament d'aigües residuals pateixen, durant el seu primer any de feina, més símptomes gastro-intestinals i respiratoris que els treballadors no exposats.

8 . Hi ha poca evidència d'infecció per patògens presents en l'aigua residual aerosolitzada pel reg per aspersió, en els residents prop de les plantes de tractament d'aigües residuals o dels llocs on es rega. Sols un estudi fet a Israel va donar evidència circumstancial, a partir de dades seroepidemiològiques, que és possible la transmissió de virus entèrics patògens a grups de població residents prop de zones d'aspersió amb aigua residual parcialment tractada.

9 . Els estudis seroepidemiològics no asseguren que hi hagi reduccions dels efectes negatius per a la salut en tractar l'aigua residual. De tota manera, hi ha raons per creure que un tractament adient de l'aigua residual que elimini els patògens pot donar un nivell elevat de protecció sanitària.

Discutint els treballs analitzats, els autors conclouen que es pot establir evidència que la transmissió de certes malalties s'associa a l'ús d'aigua en els casos de:

-Persones que consumeixen conreus regats amb aigua sense tractar (ascariasi, tricuriasi) o carn de bestiar que s'alimenta de pastura regada amb aigua residual (teniasi). Probablement també es pot incloure aqui la possibilitat de transmissió de malalties entèriques bacterianes com ara còlera i febre tifoide sota condicions específiques, com també malalties per protozous.

-Treballadors que reguin amb aigua residual: anquilostomiasi, ascariasi, còlera i possiblement amb menys importància infeccions causades per altres bacteris i virus entèrics.

- Persones que resideixin prop de zones on es rega amb aigua residual, particularment si es fa servir aspersió amb aigua residual sense tractar o mal tractada: alguna transmissió poc important de malalties, particularment a nens, causades per virus entèrics, especialment els que no són endèmics de l'àrea. També es pot esmentar la transmissió limitada de malalties bacterianes per contacte amb els treballadors agrícoles que fan servir aigües residuals.

Efectes sobre els animals

Un aspecte negligit de la reutilització en sòls és l'efecte que l'aigua residual pot tenir sobre els animals que pasturen o mengen farratge que ha estat regat amb aigües residuals i, si es considera que en molts casos es fa servir estanys o llacs per a emmagatzemar l'aigua mentre no es fa servir, es pot considerar la toxicitat per als peixos.

Hart i Van Vuuren (1977) esmenten en un projecte a Johannesburg (República de SudÁfrica) els perills veterinaris de la reutilització. Indiquen que quan les vaques i els vedells es mantenen permanentment en camps regats amb aigua residual augmenta el perill d'infeccions bacterianes i d'infestació per paràsits. Enumeren algunes malalties, especialment les originades per nematodes, cestodes i trematodes. Poden controlar-se amb tractaments regulars antihelmíntics.

Shuval (1977) esmenta la tuberculosi com una de les malalties transmissibles per pastura de vaques en camps regats amb aigües residuals que contenen els bacils causants d'aquesta malaltia, difícilment eliminables per cloració.

Jones i Lee (1981) parlen de la possible toxicitat per a peixos en un estany on es pensen introduir aigües residuals. Esmenten com a més perillosos el clor lliure i el nitrogen i el seus compostos (especialment amoni i nitrits). Per a l'amoni es considera concentració màxima permissible per als peixos 50 µmg/l en exposicions cròniques; pel als nitrits s'aconsellen concentracions no superiors a poques desenes de mg/l. Per al clor es considera que en exposicions cròniques el límit màxim és de 5 µg/l.