La reutilització d'aigües residuals depurades per al reg s'ha de fer amb criteris que permetin que la reutilització es porti a terme atenent a les condicions existents: les qualitats dels efluents, les plantes depuradores ja construïdes o en projecte, les característiques del sòl del nostre territori i les condicions climàtiques de cada zona.

És evident que, per estar d'acord amb el que indica la legislació i establir unes bases a què es puguin acollir els potencials usuaris de l'aigua, fóra convenient establir uns criteris sanitaris per a la recuperació i la reutilització d'aquestes aigües residuals depurades. A l'espera de l'aparició de la normativa de l'Estat en relació amb aquest tema, els criteris que es presenten a continuació cal entendre'ls com a orientatius per a totes aquelles reutilitzacions presents o futures dintre de l'àmbit territorial de Catalunya.

Els criteris sanitaris (que tenen una importància rellevant pel risc que pot representar per a la salut pública) han de tenir en compte paràmetres de puresa biològica (bacteris i altres paràsits) i altres característiques referides a:

- El tipus de reutilització.
- El tipus d'accés a la zona regada.
- El tipus de tractament de l'aigua residual.
- Els paràmetres de control de l'aplicació.

Tots ells previstos des del punt de vista sanitari.

Per això és convenient establir el que podríem dir criteris generals (que tenen en compte una sèrie de característiques comunes, qualsevol que sigui el tipus d'aigua que es fa servir) i uns criteris específics (bàsicament de tipus biològic, limitació de conreus regats i tractament), juntament amb unes recomanacions relatives al seguiment de la qualitat microbiològica de les aigües de reg.

6.1. Criteris generals

1. Contingut d'elements traça en l'aigua recuperada

A causa de la seva possible acumulació en els sòls, s'ha de limitar la quantitat de bor, cadmi, molibdè i seleni, ja que poden arribar a ser tòxics per als consumidors (home o animals) dels vegetals regats amb aigua residual depurada.

Aquests límits són,

per al bor: menys d'1 mg/l, màxim 2 mg/l en conreus no sensibles;
per al cadmi: menys de 0,01 mg/l
per al molibdè: menys de 0,01 mg/l;
per al seleni: menys de 0,02 mg/l.

2. La situació relativa dels aqüífers i masses d'aigua, si n'hi ha

En principi, no es pot aplicar aigua residual recuperada en zones de circulació preferencial d'aigües (presència de diaclases, falles, zones de Karst...). També cal limitar l'aplicació d'aigua residual en aquelles zones que estiguin definides com de protecció per a captacions d'aigua o en zones de recàrrega de fonts, excepte en el cas que la finalitat pretesa sigui la recàrrega.

La profunditat mínima de l'aqüífer recomanada, en època d'estiatge, és d'1 m en els llocs on es vulgui fer l'aplicació. Aquesta profunditat s'establirà en llocs on l'aplicació és faci sobre sòls ben estructurats, amb textura equilibrada i un cert contingut en matèria orgànica que asseguri la formació d'agregats.

En cap cas s'aplicarà aigua residual a menys de 50 m d'un riu, llac o estany.

3. El pendent del terreny d'aplicació

L'aigua recuperada es pot aplicar al sòl en pendents de menys del 15% sempre que es controli l'escorriment. En pendents de més del 15% tan sols es podrà aplicar si hi ha protecció del sòl per coberta vegetal contínua.

4. L'escorriment

S'haurà d'exigir que l'escorriment quedi confinat dins del perímetre del camp o zona on s'ha autoritzat la reutilització. Aquesta limitació també es considera quan plou.

5. El tipus de reg

S'ha de regar de manera que no es formin aerosols i es recomana l'ús de sistemes localitzats. Els capçals de reg per aspersió seran dels anomenats de baixa pressió i se situaran el més a prop possible del sòl, per tal de fer mínima la formació d'aerosols.

6. Els treballadors

Tothom que per raons de feina tingui contacte amb les aigües residuals recuperades, haurà de:

- Haver seguit un curses de capacitació en el qual s'expliquin com a mínim els riscs sanitaris de la reutilització.

- Disposar de material de protecció adient, com ara guants, roba i calçat específics pel reg.

- Ser sotmès a revisió mèdica com a mínim anualment.

- Ser sotmès a les vacunacions adients.

No es permetrà en cap cas que els treballadors portin els peus nus durant el reg.

7. L'accés a les zones de reg

Si el reg es fa per aspersió, serà necessari:

- el tancament de la zona de reg
- la presència d'un responsable
- I'existència de zones amortidores (mínim de 100 m al primer habitatge) i tallavents

No es permetrà que els aerosols que es puguin formar accedeixin a carreteres o altres vies de comunicació.

El reg de parcs o altres zones on tingui accés el públic es farà sempre en hores en què la instal·lacio sigui tancada.

No hi haurà hospitals, escoles... a distàncies inferiors als 500 m de la instal·lació.

S'ha d'evitar el reg per aspersió sempre que hi hagi vents amb una velocitat superior a 0,5 m/s.

En cap cas es regaran els prats annexos a les piscines amb aquestes aigües.

8. El material i les instal·lacions

En totes les zones on hi hagi reutilització d'aigües residuals s'afixaran cartells que ho indiquin amb tota claredat, situats com a màxim a 1 m dels camins normals d'accés a la zona.

En el cas de camps d'esport, en que es doni documentació als jugadors, hi figurarà clarament el tipus d'aigua de reg que es fa servir, amb les indicacions sanitàries adients.

En les zones de reutilització on hi hagi treballadors, aquests disposaran de farmacioles amb accés fàcil i ràpid.

El material que estigui en contacte amb aigua residual depurada estarà assenyalat de forma adient (canonades, aspersors...). Si és possible tot el sistema de canonades d'aigües residuals tindrà color diferent del sistema de canonades d'aigües de consum públic. Si hi ha dos sistemes d'aigua hauran d'estar instal·lats de manera que sigui impossible un retorn d'aigua residual depurada al sistema d'aigua de consum públic.

Totes les vàlvules, els aspersors, les boques de reg, etc., tan sols podran ser accionats pel personal a càrrec de la instal·lació.

Periòdicament, i com a mínim un cop cada mig any, es revisarà la instal·lació.

Sempre que sigui possible s'evitaran les canals i les conduccions a l'aire lliure.

En cap cas es reutilitzarà l'aigua residual fora de les zones on s'ha autoritzat.

9. La planta de recuperació d'aigües residuals

La planta de tractament haurà de dur un registre on es facin constar totes les anomalies de funcionament i les mesures que s'han pres en cada cas.

La planta de tractament o la instal·lació de reutilització disposarà d'un mètode d'emmagatzematge amb una capacitat mínima de tres dies de producció d'aigua recuperada. No es podrà subministrar aigua recuperada directament sense passar per aquesta instal·lació d'emmagatzematge.

10. Origen de les aigües

En principi, es faran servir aigües residuals amb un component domèstic dominant. Per fer servir aigües amb un component industrial important, caldrà fer un estudi de microcontaminats orgànics i de metalls pesants.

En cap cas s'admetran aigües residuals provinents d' hospitals, sanatoris, escorxadors..., si no hi ha una dilució adient.

11. Qualitat dels fangs

Es recomana fer anàlisis periòdiques dels fangs de la depuradora i, en el cas que les concentracions de metalls pesants ultrapassin les indicades en el RD 1 310/1990 de 29 d'octubre, caldrà fer un estudi detallat del contingut en metalls totals, i en el cas que calgui, limitar més l'ús de les aigües residuals.

12. Animals de pastura

Excepte en els casos indicats s'impedirà l'entrada del bestiar de carn i llet en les zones de reutilització.

13. L'usuari

Comunicar a les autoritats sanitàries les malalties pròpies, dels seus treballadors i de les famílies respectives.

6.2 Criteris específics

Es classifiquen les aigües en quatre tipus (C, B. A2, A1 ) de més a menys restrictives. Les característiques son les següents:

Aigües de tipus C

No hi ha condicionants de qualitat, excepte els inclosos en els criteris generals. Es tracta d'aigua que s'ha de fer servir exclusivament en el reg localitzat. Es poden regar conreus de tipus industrial (fibres, etc.), farratge, prades i arbres, sempre que des del darrer reg fins a la collita hagi passat un mínim de dues setmanes. No es permet que el bestiar hi pasturi.

El tractament que s'exigeix és una decantació primària o similar. S'inclouen aquí els tractaments físico-químics.

Es considera que no hi ha grups de població exposats.

Se suposa que, en aquest cas, el mètode d'aplicació i el tipus de conreu garanteixen que es trenqui la cadena de transmissió de les malalties hídriques .

Aigües de tipus B

A més dels criteris generals, com a condicionant de qualitat es defineix el del nombre d'ous de nematode ^(*1) per litre de mostra, igual o inferior a 1.

Es tracta d'aigua que s'ha de fer servir en conreus com els esmentats per al reg amb aigua del tipus C. En aquest cas, però, es permet el reg superficial (no l'aspersió) a més del reg localitzat.

El tractament que s'exigeix és una retenció en estanys o llacunes d'estabilització durant un mínim de 8-10 dies o tractament que elimini similarment els helmints i els coliformes fecals. Aquesta darrera exigència haurà de ser demostrada amb els estudis convenients. Si l'aigua es fa servir per a la recàrrega de marenys o aiguamolls, s'accepta un tractament secundari (llots activats) amb desinfecció.

El grup de població exposat són els treballadors.

Aigües de tipus A2

Com a condicionants de qualitat es defineixen:

a . Nombre d'ous de nematode ⁽¹⁾ per litre de mostra ⁽²⁾ igual o inferior a 1.
b . Nombre de coliformes fecals per 100 ml de mostra ⁽²⁾ : igual o inferior a 1.000.

Havent-se de tenir en consideració els criteris generals.

Es tracta d'aigua que es pot fer servir per a regar conreus que no es consumeixen crus i per al reg de camps de golf i parcs públics on no hi hagi contacte directe amb la gent o possibilitat de ferides.

Els mètodes de reg permesos són els localitzats i els superficials (no aspersió).

El tractament que s'exigeix és una retenció en estanys o llacunes d'estabilització durant un mínim de 20-30 dies o tractament que elimini similarment els helmints i els coliformes fecals. Aquesta darrera exigència haurà de ser demostrada amb els estudis convenients.

Els grups de població exposats són els treballadors, els consumidors i el públic que passeja.

Aigües de tipus A1

Com a condicionants de qualitat es defineixen:

a . Nombre d'ous de nematode ⁽¹⁾ per litre de mostra ⁽²⁾ : igual o inferior a 1.
b . Nombre de coliformes fecals per 100 ml de mostrat ⁽²⁾ : igual o inferior a 200.

S'ha de tenir en consideració els criteris generals.

És aigua utilitzable en conreus que es poden consumir crus, o en camps d'esport i parcs públics on pugui haver-hi contacte directe amb la gent o possibilitat de ferides (inclou patis d'escola i prats emprats per al lleure). També en aquells llocs on hi hagi possibilitat que la gent pugui respirar els aerosols formats o els aerosols contaminats amb aquestes aigües.

Nota:
⁽¹⁾ Les espècies de nematodes que s'inclouen en aquestes normes són Ascaris, Trichuris i Ancylostoma.
⁽²⁾ Els criteris de nematodes i de coliformes fecals es refereixen a mitjanes aritmètiques i geomètriques respectivament.

Els mètodes de reg permesos són els localitzats i els superficials (inclosa l'aspersió).

El tractament que s'exigeix és una retenció en estanys o llacunes d'estabilització durant un mínim de 20-30 dies o tractament que elimini similarment els helmints i els coliformes fecals, seguit d'una desinfecció eficient.

6.3 Planificació del seguiment de la qualitat microbiològica de l'aigua

A Catalunya, una de les característiques principals de la major part de les plantes depuradores existents és la variabilitat estacional, setmanal i diària de cabals; especialment en les plantes situades a la costa. Això fa que l'establiment de plans de mostreig sigui especialment difícil. Els autors recomanen el model que segueix, el qual pot servir al mateix temps per a comprovar inicialment la fiabilitat de la planta de tractament.

Cal que totes les preses de mostra de les anàlisis setmanals i mensuals es facin en dia i hora fixats. Les mostres de les anàlisis mensuals i setmanals no poden coincidir el punt de mostreig serà el mateix en tots els casos i s'establirà després de la sortida de planta de recuperació i abans de l'entrada al sistema de reutilització. En cas que hi hagi un emmagatzematge intermedi, la mostra es prendrà abans de fer-la servir per al reg.

Si hi ha un llac o estany que rebi aigua recuperada, es dissenyarà un programa de control de l'eutrofització i es prendran mostres cada mes, controlant a més dels coliformes fecals i metalls pesants, els continguts de nitrogen i fòsfor de l'aigua. S'observarà si en temps calorós es generen males olors.

^(a) Mostres cada 30 minuts, anàlisi de CF i ous de nematode.
^(b) En plantes amb variacions estacionals el període de mostreig setmanal ha de coincidir amb l'època de ple rendiment.
^(c) Si durant el primer any s'han passat els límits en menys d'un 10% de les mostres, repetir el mostreig setmanal durant els dos primers mesos.
^(d) Si durant el primer any s'han passat els límits en més d'un 10% de les mostres, repetir la mateixa pauta del primer any.
^(e) Si s'han passat els límits en alguna mostra del primer any, repetir la mateixa pauta del primer any.