En el futur, la gestió de residus químics en els centres sanitaris haurà de tenir en compte els riscos que hi són associats, dins del centre sanitari, i el risc mediambiental que representa la seva gestió inadequada amb els grups I, II i III o aigües residuals.

El futur de la gestió de residus químics passa per una adequada complementació entre les alternatives de minimització i disposició .

• 7.1. Minimització

  No hi ha dubtes que la minimització constitueix l' opció ambientalment prioritària per resoldre el problema dels residus. Els fets següents fan que aquesta realitat sigui cada dia més evident:

  • La legislació en aquest camp és cada vegada més exigent i els seus objectius només es poden assolir mitjançant la minimització. Per exemple, el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, estableix la necessitat que els establiments generadors de residus especials facin estudis per minimitzar-los

  • El control del compliment de la legislació és cada vegada més estricte i les sancions són freqüents

  • Els costos creixents dels tractaments clàssics (abocadors, incineradores)

  • La consciència mediambiental més gran de la societat i el paper que han de jugar els centres sanitaris com a exemples d'excel·lència sanitària i ambiental.

  La minimització de residus comprèn els conceptes següents:

  • Reducció en origen , mitjançant la disminució del volum o la perillositat dels residus químics generats i del consum de productes que contenen compostos perillosos, que inclou:

    • la substitució de reactius per d´altres menys contaminants.

    • la substitució d´equips convencionals per d´altres que utilitzen reactius menys contaminants o que generin menys residus

    • l´aplicació de noves tècniques que utilitzin reactius menys contaminants

  • Valorització

    • Reciclatge de residus , després de sometre´ls a un tractament (per exemple, destil·lació de xilol i etanol)

    • Reutilització de residus que, després d´una recàrrega adequada o recondicionament, es poden tornar a utilitzar (p. ex. bateries recarregables).

  
  

• 7.2. Disposició

  Per a aquells residus que no es poden minimitzar caldrà trobar les opcions més adients des dels punts de vista de salut laboral, tècnic, econòmic i ambiental, per assegurar la seva disposició correcta que es pot realitzar per:

  • Abocament pel desguàs , dels residus que no siguin perillosos, tenint sempre en compte que en cap moment no s´han de superar els límits d'abocament establerts per la legislació vigent

  • Lliurament a un gestor autoritzat de residus , amb una segregació prèvia i envasament.