La planificació i implantació d'un pla de gestió de residus químics en un centre sanitari depèn de les seves característiques i del tipus de residus que hi genera. En aquest apartat es proposen les etapes bàsiques que han de compondre aquest pla.

8.1. Implicació de la gerència del centre sanitari

8.2. Selecció del responsable del pla i establiment dels seus objectius

8.3. Realització d´una auditoria interna de residus i emissions orientada a la minimització

8.4. Priorització de fluxos de residus i selecció d'alternatives per a la seva minimització o disposició

8.5. Selecció dels gestors autoritzats

8.6. Preparació d'un protocol i formació del personal

8.7. Seguiment i control

8.8. Consultes




• 8.1. Implicació de la gerència del centre sanitari

  Perquè un pla de gestió de residus químics en un centre sanitari tingui èxit i funcioni correctament és indispensable que la gerència hi doni el seu suport, hi aconsegueixi la col·laboració del personal i li faci saber el seu compromís amb el pla. És molt important que faci conèixer clarament quins són els beneficis que es poden obtenir amb la seva realització, des dels punts de vista de salut laboral, legal i mediambiental.

  També és vital que el personal directament afectat s'hi senti involucrat i compromès, i que pugui percebre els beneficis directes que en pot esperar, bàsicament, la millora de les condicions de treball.

  
  

• 8.2. Selecció del responsable del pla i establiment dels seus objectius

  Una vegada que la gerència ha decidit realitzar un pla, cal que n´esculli un responsable , que serà l'encarregat de portar a terme les diferents etapes que el constitueixen.

  El responsable del pla ha d'estar motivat per a la seva funció i tenir coneixements per poder portar-la a terme. És fonamental que aconsegueixi que el personal afectat se´n senti coautor i responsable, i l´hi doni suport i col·laboració.

  El pas següent és fer arribar als serveis afectats pel pla una notificació que expliqui quins són els seus objectius i quina col·laboració se n'espera.

  Als centres sanitaris grans i a les ciutats sanitàries és aconsellable que el responsable del pla formi un equip i que sigui recolzat en la seva feina per tots els serveis que hi estan involucrats.

  
  

• 8.3. Realització d´una auditoria interna de residus i emissions orientada a la minimització

  L´ auditoria interna de residus i emissions orientada a la minimització és una part molt important d´un pla, ja que permet:

  • Identificar, quantificar i caracteritzar els residus químics que es generen en el centre sanitari

  • Determinar on i per què es produeixen

  • Conèixer que es fa al centre sanitari amb els residus (recollida, envasament, transport intern, emmagatzematge intermedi i final)

  • Determinar, quan escaigui, quant es paga per la recollida, el transport i els tractaments aplicats fora del centre sanitari.

  L´auditoria ajuda a replantejar i millorar la política de compres del centre sanitari, orientant-la cap a la reducció del consum d´alguns productes i a l´adquisició de productes menys contaminants.

  Durant la realització de l´auditoria, el responsable del pla haurà de fer un inventari dels productes químics que s´utilitzen al centre sanitari, i identificar i caracteritzar els fluxos de residus químics que es generen en els diferents serveis, recollint la informació següent:

  • Nom del residu

  • Caracterització per determinar si es tracta d´un residu especial i quins són els riscs que comporta la seva manipulació

  • Punt de generació

  • Quantitat que es genera diàriament, setmanalment o mensualment, mitjançant mesures directes o bé per recopilació d´informació

  • Gestió actual del residu: com es segrega, envasa, transporta i emmagatzema, o si es llença pel desguàs o amb els grups I, II o III.

  El quadre següent resumeix la informació que és necessari obtenir per a cada un d´ells:

  nom del residu: és convenient citar el seu nom tècnic o col·loquial, per exemple: formaldehid, formol, formalina... caracterització tipus (gas, líquid, sòlid) perillositat risc que comporta la seva manipulació, l´envasament i el transport. Cal mencionar si és tòxic, nociu, irritant, etc., d´acord amb la Directiva europea 91/689, de 12 desembre punt de generació servei i operació on es genera quantitat que es genera ____l/setmana, ____g/dia envasament tipus, material i capacitat de l´envàs que es fa servir emmagatzematge intermedi en armaris de seguretat al punt de generació a un altre lloc sense armaris de seguretat transport intern mitjans que es fan servir personal encarregat emmagatzematge final magatzem de seguretat armaris de seguretat disposició actual abocament pel desguàs lliurament a un gestor autoritzat altres cost actual de la gestió cost de recollida i tractament observacions

  
  

• 8.4. Priorització de fluxos de residus i selecció d'alternatives per a la seva minimització o disposició

  El responsable del pla ha d'analitzar els residus identificats per tal d'escollir els prioritaris , tenint en compte els criteris següents:

  • Quantitat i freqüència de generació

  • Perillositat

  • Costos de disposició (recollida i tractament final).

  A continuació, el responsable del pla haurà de:

  • Seleccionar mesures de minimització pels fluxos de residus prioritaris
    

    A l´ annex 1 , es citen diferents mesures de minimització

  • Definir les accions necessàries per assegurar la correcta disposició dels residus que no es poden minimitzar :
    -establir els grups en què se segregaran els residus, en els punts de generació
    -determinar quins es poden llençar pel desguàs i sota quines condicions, i com s´envasaran els restants, establint:
    * tipus i capacitat dels envasos que els han de contenir
    * etiquetes que hauran de portar
    * punts d´emmagatzematge intermedi o final
  -escollir un gestor autoritzat perquè es faci càrrec dels residus que no es poden ni minimitzar ni llençar pel desguàs
  -establir la logística interna de la recollida i emmagatzematge intermedi i final dels envasos que contenen els residus. Aquesta logística s'haurà de consensuar amb el seu gestor
  -fixar les condicions que han de complir els magatzems intermedis i final , per garantir en tot moment que l'emmagatzematge es realitza en condicions de seguretat.
  

  A l´ annex 2 , es presenten les alternatives per disposar els residus que no es poden minimitzar. A l´ annex 3 , s´inclou un quadre amb els grups en què es poden segregar els residus per tal d´assegurar la seva disposició correcta. A l´ annex 4 , se citen els residus més conflictius per la seva perillositat i freqüència de generació, els serveis on es generen i les alternatives de minimització i disposició. A l´ annex 5 , es presenten un seguit de mesures per reduir la contaminació de les aigües residuals.




• 8.5. Selecció dels gestors autoritzats

  Tenint en compte que la recollida dels residus químics es tracta d'un treball molt especialitzat i que requereix una àmplia experiència, cal que el centre sanitari prengui en consideració els aspectes següents, quan seleccioni una empresa:

  • Que estigui donada d'alta al Departament de Medi Ambient, com a gestor autoritzat de residus

  • Que faci saber al centre sanitari què farà amb cadascun dels residus que s'endurà, on els portarà (abocador, incineradora, planta d'inertització, etc.) o quin tractament els aplicarà

  • Que s´encarregui d´omplir el full de seguiment

  • Que determini quins residus cal recollir per separat i quins es poden barrejar

  • Que analitzi i estableixi quina mena d'envasos i de quin volum cal tenir per recollir cada residu o barreja de residus. Hi ha dues opcions:
    -que l'empresa porti envasos i contenidors buits
    -que els residus s'acumulin en envasos buits i nets, homologats per contenir productes perillosos, que es generin en el centre sanitari, i que per si mateixos constitueixen un residu

  • Que especifiqui com farà la recollida dins del centre sanitari
    -opció 1 : pels punts de generació de cada residu
    -opció 2 : pels punts d' emmagatzematge intermedi , on es posen armaris de seguretat, o per l´ emmagatzematge final .

A Catalunya, la recollida d´alguns residus és un servei públic per al qual hi ha un concessionari únic. Aquest és el cas dels olis lubricants, els fluorescents, les piles i les neveres.

8.7. Seguiment i control

Quan s'hagi posat en marxa el pla, cal realitzar-ne un seguiment i control permanents, amb el propòsit de mesurar els seus resultats, assegurar que s'assoleixen els objectius previstos i introduir els canvis que s´hi considerin necessaris.

Amb aquest propòsit s'aconsella:

• Mantenir un contacte permanent amb els serveis que generen residus químics per tal de conèixer els resultats de:

-les mesures de minimització implantades

-les noves pràctiques de segregació i envasament

-la logística interna per a la seva recollida i l´emmagatzematge intermedi i final

Analitzar l'evolució dels seus costos de tractament i eliminació.

Si el centre sanitari vol saber si respecta els límits d´abocament fixats per la legislació, cal que faci una analítica agafant la mostra en el punt de connexió del seu clavegueram amb el de la xarxa d´utilització pública.

8.8. Consultes

Per a qualsevol aclariment o dubte que pugui sorgir en la gestió de residus químics, el responsable del pla es pot posar en contacte amb el Programa de gestió intracentre de residus sanitaris , de la Direcció General de Salut Pública, tel.  932 27 2900 .

Aquest Programa es va crear, mitjançant l´Ordre de 7 de juliol de 1993, publicada al DOGC núm. 1773, de 21-7-93, per complir amb el que establia el Decret 300/92, de 24 de novembre de 1992, d´ordenació de la gestió de residus sanitaris.