En aquest apartat es citen les mesures que es poden aplicar en un centre sanitari amb el propòsit de minimitzar la generació de residus químics. La minimització inclou la prevenció i la reducció mitjançant l'adopció de bones pràctiques i la modificació de les operacions , així com el reciclatge i la reutilització d'alguns productes.

1 Bones pràctiques

2 Modificació d'operacions

3 Reciclatge

• 1. Bones pràctiques

  Les bones pràctiques són mesures destinades a reduir els residus i les emissions que es generen més per motius organitzatius i humans que tècnics. Es caracteritzen per la seva senzillesa, facilitat d'aplicació i perquè, en general, no originen oposició en el personal del centre sanitari. Els seus resultats es poden apreciar a curt termini i el cost de la seva aplicació és baix. A continuació, se citen mesures o actuacions per aconseguir-la:

  • Reducció del consum de desinfectants en la neteja
    Per reduir el consum de desinfectants s'aconsella:

    • Evitar
      • La desinfecció rutinària de sostres, parets i sòls de zones no clíniques
      • L´ús de productes desinfectants per a les mans en zones no clíniques

    • Realitzar la desinfecció rutinària només de les superfícies dels quiròfans, serveis d'infecciosos, zones d'aïllament i llocs on s'apliquin tècniques invasives

  • Reducció del consum de desinfectants per a l'instrumental
    Per reduir el consum de desinfectants per a l'instrumental, s'aconsella adoptar les bones pràctiques següents:

    • Evitar la desinfecció prèvia al rentat ja que és innecessària, augmenta els costos i la contaminació de les aigües residuals

    • Rentar molt bé el material tan aviat com sigui possible, després de la seva utilització, ja que les restes de matèria orgànica inactiven molts dels productes usats per a la desinfecció. Per aquesta raó s´aconsella:
      • disposar de raspalls adequats a la forma de l'instrumental que s'ha de rentar
      • utilitzar aigua calenta i detergent

    • Assegurar que la desinfecció és completa controlant:
      • el temps de contacte del material amb la solució desinfectant
      • l'antiguitat i la concentració de les solucions desinfectants

    • Allargar la vida útil de les solucions desinfectants, protegint-les de la calor i de la llum, posant-les en envasos opacs que es puguin tapar i que disposin d´una etiqueta on aparegui la data de preparació i de caducitat.

  • Reducció del consum de revelador i fixador en radiologia
    El consum de revelador i de fixador per al revelat de plaques radiogràfiques en equips convencionals es pot reduir si s'adopten les mesures següents:

    • Utilitzar la quantitat justa d'aigua i reactius que el fabricant de l´equip recomana per a cada operació

    • Esbandir els envasos buits de revelador i fixador amb una mica d´aigua, i incorporar-la als preparats. D´aquesta manera, a més de reduir el consum de revelador i fixador, els envasos buits queden nets i es poden reutilitzar per emmagatzemar residus

    • Mantenir els envasos de reactius tapats

    • Utilitzar revelador i fixador en pols. Aquesta pràctica permet estalviar fins a un 20 % de material. A més a més, redueix dràsticament la quantitat d'envasos de plàstic que es generen.

  • Reducció del consum de plaques radiogràfiques
    Per reduir aquest flux de residus, el centre sanitari hauria d'adoptar les bones pràctiques següents:

    • Fer controls periòdics dels equips de radiologia d´acord amb el Reial decret 2071/1995, de 22 de desembre, pel qual s´estableixen els criteris de qualitat de radiodiagnòstic

    • Determinar les raons per les quals algunes radiografies surten malament i registrar les circumstàncies en què es produeixen (servei, tipus de radiografia, d'aparell, d'errada comesa, operaris responsables, etc.), per poder d'aquesta manera suggerir solucions

    • Controlar la formació dels tècnics que manegen els equips. La manca d'experiència pot ser la raó per la qual es fan radiografies incorrectes

    • Netejar els equips sistemàticament per assegurar la qualitat de les radiografies.

  • Reducció de la quantitat de medicaments que es transformen en residus
    Per aconseguir-ho és aconsellable rebutjar les mostres gratuïtes que ofereixen els laboratoris.

  • Reducció de l'exposició als gasos anestèsics en els quiròfans
    Per reduir l' exposició del personal als gasos anestèsics, es poden adoptar algunes de les bones pràctiques que es mencionen a continuació:

    • Abans d'administrar N2O o els agents clorats cal assegurar-se que la mascareta s'ha col·locat i ajustat correctament, s'ha intubat la tràquea i s'ha connectat el tub endotraqueal al circuit de buit

    • Abans d'extreure els tubs o de treure la mascareta, cal administrar oxigen pur durant tot el temps que sigui possible per eliminar així les restes de gasos d'anestèsia

    • A l´acabar cada intervenció, cal assegurar-se que s´ha tancat el vaporitzador de gasos.

  • Reducció de les emissions de gasos refrigerants
    Les emissions de gasos refrigerants es poden reduir per tal de disminuir les seves conseqüències, mitjançant programes de manteniment preventiu dels equips que emprin aquests gasos (neveres, equips d'aire condicionat, etc.), adoptant les mesures següents:

    • Verificar el bon funcionament del compressor; si entra aire en el circuit el seu rendiment baixa enormement

    • Assegurar que l'empresa que realitza el manteniment té un equip extractor preparat per netejar el gas i reinjectar-lo, i no allibera el gas refrigerant a l'atmosfera

    • Reduir la llargada de les conduccions de líquids refrigerants

    • Controlar les fuites de gas en les canonades

    • Tenir cura i netejar periòdicament les reixetes de ventilació de la sala de compressors

    • Adequar la part d´alta pressió de les instal·lacions antigues

    • Instal·lar els compressors de manera que tinguin una ventilació correcta.

  • Millora de la gestió d'inventaris als laboratoris
    La generació de residus en els laboratoris del centre sanitari es pot reduir mitjançant l'adopció de mesures com les que es descriuen a continuació:

    • Acceptar els reactius només després d'una inspecció . Els procediments habituals han d'incloure:

      • comprovar que els reactius que es compren s´ajusten a les necessitats del laboratori amb el propòsit de reduir l'existència de reactius fora d'especificació
      • estudiar la possibilitat de comprar reactius alternatius menys perillosos

    • Establir una política de compres adequada, orientada a afavorir l'adquisició de la quantitat de reactius estrictament necessària

    • Comprar els reactius en envasos de grandària adient a la quantitat que es necessita en cada oportunitat. Si no es pot i és un reactiu utilitzat ocasionalment i d'ús compartit per diferents laboratoris, caldrà que aquests es posin d'acord entre si o dosificar-lo

    • Escollir els reactius i els procediments que permetin obtenir resultats similars utilitzant la quantitat més petita de cada reactiu i que generin menys residus

    • Pactar amb els proveïdors la devolució dels envasos de reactius buits

    • Exigir als proveïdors la fitxa de dades de seguretat (FDS) de cada producte d'acord amb els reials decrets 363/95, de 10 de març, i 1078/93, de 2 de juliol

    • Realitzar controls periòdics d'inventaris amb el propòsit de mantenir-los actualitzats

    • Crear un magatzem de seguretat centralitzat per als reactius, amb el propòsit d'evitar que es comprin els mateixos productes en diferents àrees del centre sanitari

    • Rebutjar les mostres gratuïtes que deixen en els laboratoris els representants dels proveïdors.

  • Reducció de residus en el magatzem de seguretat
    L'adopció de bones pràctiques en el magatzem de seguretat per als residus químics del centre sanitari ajuda a reduir residus i emissions:

  • Emmagatzemar els envasos i contenidors de manera que la detecció visual de corrosió, fissures o fuites resulti fàcil

  • Controlar periòdicament les vàlvules, aixetes i tapes dels envasos i contenidors, per assegurar-ne un tancament adequat

  • Portar un registre complet dels vessaments i dels costos de la seva neteja

  • Evitar l' ompliment en excés dels envasos i contenidors

  • Utilitzar embuts o bombes manuals per transferir líquids d'un contenidor a un altre

  • Escollir contenidors compatibles amb el residu que es pretén emmagatzemar. Per exemple, no s'han de col·locar àcids en recipients metàl·lics

  • Mantenir els contenidors hermèticament tancats (a no ser que les indicacions del producte que contenen ho desaconsellin) quan no s'estan utilitzant, i emprar preferentment els que tenen tapes amb rosca per evitar vessaments en cas d'una caiguda

  • Substituir els envasos de plàstic cada cinc anys i transvasar els productes que contenen a envasos nous, ja que alguns materials envelleixen

  • Col·locar sempre els contenidors en prestatges observables, l'alçada dels quals no superi la dels ulls

  • Etiquetar tots els contenidors de manera que es pugui conèixer perfectament el seu contingut. S'aconsella que a l'etiqueta s'anoti la denominació exacta del producte que conté, però també el seu nom col·loquial per facilitar la seva identificació (per exemple: cloroform i triclormetà)

  • Espaiar els contenidors per facilitar la seva inspecció

  • Mantenir distàncies apropiades entre productes químics incompatibles o dels que la seva mescla és perillosa

  • Conservar el magatzem net, sense obstacles i convenientment il·luminat

  • Assegurar que tots els contenidors segueixin un programa de manteniment que els conservi en bones condicions

  • Establir procediments escrits per a totes les operacions de càrrega, descàrrega, manipulació i transport dels residus.

  • El personal que manipula residus químics ha de saber clarament quina és la seva perillositat per adoptar les mesures de precaució i protecció pertinents (davantal, guants, ulleres, màscares antigàs, etc.).

3. Reciclatge

Alguns compostos que es fan servir al centre sanitari, com el xilol i l'etanol, es poden reciclar en les mateixes operacions si prèviament se sotmeten a un tractament de regeneració que consisteix en una destil·lació, que pot realitzar-se en el mateix centre sanitari o fora d'ell.

La destil·lació en el mateix centre sanitari redueix els costos d'adquisició de xilol; no obstant això, es desaconsella per les raons següents:

• Requereix inversions en equips

• Implica costos de manteniment i mà d'obra

• Té riscos associats (perill d'incendi)

• Genera residus que s'han de tractar (llots de destil·lació).

---

² Els equips d´esterilització que treballen amb òxid d´etilè es continuaran fent servir per esterilitzar aquells productes que no es poden tractar amb plasma.