Salut ambiental  
Guia de gestió de residus químics en centres sanitaris

  ANNEX 2. DISPOSICIÓ DELS RESIDUS QUÍMICS

    Aquells que no es poden minimitzar s´han de disposar mitjançant:

    • Abocament controlat pel desguàs

    • Envasat, etiquetat i emmagatzematge temporal, abans que es lliurin a un gestor autoritzat o a instal·lacions de tractament de residus.

    • Abocament controlat pel desguàs
      Hi ha residus químics que no són perillosos ni bioacumulables, i que es biodegraden ràpidament, per la qual cosa es poden abocar pel desguàs de forma controlada, en petites quantitats, tenint en compte que en cap moment no s'han de superar els límits establerts , per a l´abocament en el sistema de sanejament, al qual el centre sanitari està connectat.

      Normalment, s'abocaran al desguàs les solucions aquoses amb metanol, l'etanol i les solucions diluïdes dels compostos següents:

      • Orgànics : acetats (Ca, Na, NH 4 + , K), midó, aminoàcids i les seves sals, àcid cítric i les seves sals de Na, K, Mg, Ca i NH4, àcid làctic i les seves sals de Na, K, Mg, Ca i NH 4 + , sucres, àcid acètic i peracètic, glutaraldehid, formaldehid...

      • Inorgànics : hidrogencarbonats (Na, K), bromurs (Na, K), carbonats (Na, K, Mg, Ca, Sr, Ba, NH 4 + ), fluorurs (Ca), iodurs (Na, K), òxids (B, Mg, Ca, Al, Si, Fe), silicats (Na, K, Mg, Ca), sulfats (Na, K, Mg, Ca, Sr, Ba, i NH 4 + ), acetats (Ca, Na, NH 4 + , K) i clorit de sodi.

      A l´ annex 6 , es citen les autoritzacions administratives que ha de tenir un centre sanitari per abocar aigües residuals


    • Lliurament a un gestor autoritzat o a instal·lacions de tractament
      Els residus que no es poden minimitzar ni llençar pel desguàs s'han de segregar en origen, envasar i emmagatzemar temporalment, fins que es lliurin a un gestor de residus o a una instal·lació de tractament autoritzats .

      Cal tenir en compte que mentre el centre sanitari és el posseïdor dels residus químics, la responsabilitat penal i civil recau en el mateix centre, però quan cedeix els residus a terceres persones (gestors autoritzats o instal·lacions de tractament), poden donar-se dues situacions en relació a la responsabilitat civil del centre sanitari:

      • Si els residus químics es lliuren a tercers que no estan donats d'alta com a gestors, al Departament de Medi Ambient, el centre sanitari respon solidàriament de qualsevol perjudici, com també de les sancions pecuniàries que es puguin imposar

      • Si els residus químics es lliuren a tercers que disposen de l'autorització corresponent, aquesta cessió no dispensa el centre sanitari de la responsabilitat civil subsidiària derivada per qualsevol perjudici causat pel residu, si el beneficiari de la cessió no la pot atendre.

      Aquestes consideracions són aplicables a qualsevol residu químic que generi el centre sanitari; no obstant això, caldrà ser més estricte quan es tracta de residus molt perillosos i tenen més possibilitats de causar perjudicis greus.

      A efectes dels residus químics, es consideren cedits al gestor quan aquest ha signat el full de seguiment. Una de les còpies ha de quedar en el centre sanitari i s'ha de conservar com a mínim durant cinc anys.

      El transportista autoritzat ha d´ informar el centre, servei o establiment sanitari sobre la instal·lació autoritzada de tractament o disposició on portarà els residus químics.


                                                                                                                      



< index

Data d'actualització: 24/03/2004 | Data de publicació: 29/11/1999 Amunt

avís legalsobre el web  © 2008 Departament de Salut