Salut ambiental  
Guia de gestió de residus químics en centres sanitaris

  ANNEX 3. SEGREGACIÓ EN ORIGEN I ENVASAMENT DELS RESIDUS QUÍMICS

    Aquells que no es poden minimitzar cal segregar-los en origen, abocar-los pel desguàs, quan això sigui possible, o lliurar-los a un gestor autoritzat o a una instal·lació de tractament.

     1. Criteris per a la seva segregació en origen

     2. Grups en què se segregaran

     3. Envasos per a la seva recollida

     4. Etiquetatge dels envasos que els contenen

     5. Criteris per escollir la capacitat dels envasos

     6. Control del nombre d'envasos


    • 1. Criteris per a la seva segregació en origen

      Els residus químics que es generen en el centre sanitari han de ser segregats en origen , d´acord amb els criteris següents:

      • Cal segregar els residus líquids dels sòlids

      • Cal segregar els residus especials dels innocus

      • Cal segregar els residus cancerígens dels que no ho són

      • Cal segregar els residus especials entre si, d'acord amb el tipus de contaminant.

      També és aconsellable que la segregació en origen es faci tenint en compte que cal:

      • Reduir a un mínim la feina del personal dels laboratoris i altres serveis, i les possibilitats que es cometin errades a l'hora de fer la segregació

      • Facilitar al gestor autoritzat el tractament posterior del residu.
      La segregació en origen té, entre els seus principals objectius, evitar:

      • La barreja de residus incompatibles , és a dir, els que reaccionin violentament o exotèrmicament , o els que generin subproductes inflamables o tòxics

      • Les barreges que puguin reduir el potencial de reciclatge i reutilització d´alguns residus.

      El quadre següent conté un llistat dels agents que s'han de segregar amb cura i que mai no s'han de barrejar:

      barreges incompatibles
      acetona cloroform en presència d´una base
      àcid nítric bases
      hipoclorit de sodi
      peròxid d'hidrogen
      àcid nítric àcid o anhídrid acètic
      àcid pícric sal de metall pesat (Pb, Hg, Ag)
      aldehids (formaldehid i glutaraldehid) àcids
      àcid hidroclòric
      clorohexidina
      hipoclorit de sodi
      peròxid d'hidrogen
      alcohols (metanol i etanol) hipoclorit de calci
      hipoclorit de sodi
      nitrat de plata
      peròxid d'hidrogen
      potassi
      amoníac incloent-hi solucions aquoses clor, brom, iode
      cloroform o tetraclorur de carbó alumini o magnesi en pols
      clorhexidina aldehids
      iode
      dietilèter clor
      èter oxigen
      hipoclorit de sodi
      peròxid d´hidrogen
      fenol hipoclorit
      peròxid d'hidrogen
      aldehids
      àlcalis
      hipoclorits àcid nítric
      àcid acètic
      alcohols
      aldehids
      fenol
      peròxid d'hidrogen
      òxid de plata amoníac + etanol
      peròxid d'hidrogen
      àcid peracètic
      àcids i àlcalis concentrats
      alcohols
      aldehids
      fenol
      hipoclorit de sodi
      iode
      solucions amb metalls

      Quan es planifica la segregació en origen dels residus químics, també s´ha de tenir en compte que és perillós barrejar agents oxidants i reductors:

      agents oxidants agents reductors
      àcid nítric
      clorats
      cromats
      dicromats
      halògens i agents halogenants
      nitrats
      perclorat
      peròxid
      permanganats
      persulfats
      triòxid de crom
      amoníac anhidre i en solució
      aquosa
      carbó
      compostos orgànics
      fòsfor
      hidrurs metàl·lics
      metalls
      nitrits


    • 2. Grups en què se segregaran

      Els residus químics s´han classificat en nou grups diferents tenint en compte els criteris esmentats abans. En qualsevol cas, cada generador ha de dissenyar, d´acord amb el gestor autoritzat que farà la recollida dels residus, un programa de segregació que s´ajusti a les seves necessitats i característiques particulars.

      grup residus exemples
      A compostos halogenats i les seves barreges barreja d'alcohols i àcid clorhídric, diclorometà, dicloroetà, triclorometà, barreges d'àcids halogenats, etc .
      B compostos no halogenats i les seves barreges (hidrocarburs alifàtics i aromàtics, aldehids, amides, amines, èsters, alcohols, glicols, etc.) metanol, etanol, isopropanol, formol, acetona, xilol, toluè, butilacetat, benzè, hexà, ciclohexanona, òxid de propilè, parafina, èter, etc.
      C solucions aquoses que contenen metalls pesats (arsènic, cadmi, mercuri, plom, etc.), colorants orgànics, etc. acetat d'uranil, citrat de plom, wolfram, clorur d'or, IC-bisulfit metàl·lic, nitrat de plata, tiosulfat de sodi, tetròxid d´osmi, etc .
      D líquids residuals concentrats dels analitzadors, contaminats amb compostos tòxics líquids residuals dels analitzadors que fan servir la tècnica del cianur d´hemoglobina
      E àcids forts sulfúric, clorhídric, nítric, perclòric, etc .
      F bases fortes hidròxid de sodi, de potassi, d´amoni, etc .
      G banys reveladors i fixadors esgotats banys reveladors i fixadors esgotats
      H medicaments - caducats
      - en unidosi sense especificació o data de caducitat
      - de nevera, la seva estabilitat es sospita que ha estat alterada
      J altres residus que no pertanyen als grups ja considerats marcapassos, filtres dels analitzadors, plaques radiogràfiques, gels, resines, parafina, olis lubricants, olis amb PCB, mercuri, fluorescents, llums de mercuri, piles, bateries, llots de depuradora, etc .

      En el cas particular dels laboratoris, a més dels residus químics generats en quantitats importants (p.e. xilol, formol, líquids concentrats dels analitzadors, etc.), es produeix una miscel·lània de residus que es generen en petites quantitats , el que fa molt difícil recollir-los en envasos diferents. És molt important determinar quins d´aquests residus són compatibles i es poden barrejar i envasar junts , i quins necessiten un envàs només per a ells. Aquestes barreges es classificaran com a pertanyents a un grup determinat, en funció del component majoritari, per exemple; si aquest és un compost halogenat , la barreja s´haurà de classificar com a grup A .


    • 3. Envasos per a la seva recollida

      Els envasos que s'utilitzen al centre sanitari per recollir els residus químics han de complir amb els requisits imposats pel Reial decret 833/88, de 20 de juliol, modificat pel 952/97, de 20 de juny:

      • Envasos i tancaments han d'estar concebuts de forma que no es produeixin pèrdues, i construïts amb materials que no siguin atacats pel contingut ni formin combinacions perilloses amb ell

      • Envasos i tancaments han de ser sòlids i resistents, capaços de suportar en bones condicions les manipulacions necessàries.

      Per a la recollida dels residus químics, el centre sanitari té dues possibilitats:

      • Utilitzar els envasos que proveirà el gestor autoritzat

      • Reutilitzar envasos que han contingut productes perillosos, generats en el mateix centre. Aquesta és una mesura que pot significar un estalvi important per al centre sanitari. Per exemple, es poden reutilitzar:

        • Envasos buits que han contingut xilol per recollir el xilol brut

        • Envasos buits i nets que han contingut revelador i fixador, que es generen als serveis de radiologia, consultes externes, hemodinàmica cardíaca i urgències, per emmagatzemar el revelador esgotat i el fixador desplatejat, així com diversos residus generats en els laboratoris.


    • 4. Etiquetatge dels envasos que els contenen

      És indispensable que tant el personal del centre sanitari com el gestor autoritzat puguin identificar cada grup de residus químics amb rapidesa i seguretat, per reduir al mínim la possibilitat de confondre'ls. Una identificació i etiquetatge correcte dels envasos que contenen residus és vital per evitar la barreja de compostos que poden provocar reaccions químiques perilloses. Una identificació incorrecta o insuficient d'un residu complica i encareix la seva gestió posterior, ja que pot obligar a realitzar una analítica. Per aquesta raó, les etiquetes dels contenidors han de subministrar tanta informació com sigui possible i, com a mínim, la que exigeix la llei (Reial decret 833/88, modificat pel 952/97, de 20 de juny).

      L' etiqueta ha de servir per:

      • Informar de manera immediata respecte al contingut de l'envàs

      • Evitar confusions a l'hora de manipular-los

      • Ajudar a l' emmagatzematge i la prevenció d'accidents, fuites i vessaments.

      La normativa estableix que l'envasat i emmagatzematge ha de realitzar-se en condicions que evitin la generació de calor, explosions, ignicions, formació de substàncies tòxiques o qualsevol efecte que hi augmenti la perillositat o en dificulti la gestió.

      La mida de l'etiqueta dependrà de les dimensions de l'envàs (el mínim serà de 10 x 10 cm) i hi haurà de figurar:

      • El codi d'identificació dels residus que conté d'acord amb el Reial decret 833/88, de 20 de juliol, modificat pel 952/97, de 20 de juny

      • Nom, direcció i telèfon del titular del residu

      • Data de l' envasament

      • La naturalesa dels riscos que presenten els residus, per la qual cosa s'utilitzaran els pictogrames que permetin identificar-los com a:

      - Comburents( O )

      - Corrosius ( C )

      - Explosius ( E )

      - Extremadament inflamables ( F+ )

      - Fàcilment inflamables ( F )


      - Irritants ( Xi )

      - Nocius ( Xn )

      - Molt tòxics ( T+ )

      - Tòxics ( T )

      Encara no hi ha pictogrames per a tots els residus especials. Quan s'assigni a un residu més d'un indicador de risc, es tindran en compte els criteris següents:

      • L'obligació de posar un pictograma de residu tòxic fa que sigui facultativa la inclusió de l'indicador de risc de residu nociu i corrosiu

      • L'obligació de posar un pictograma de residu explosiu fa que sigui facultativa la inclusió de l'indicador de risc de residu inflamable i comburent.

      Com que les etiquetes de paper tenen l'inconvenient de poder-se desprendre o deteriorar, es poden substituir per una xapa de plàstic unida amb un filferro al coll del contenidor.

      Amb el propòsit de facilitar i fer més segura la feina del personal del centre sanitari que fa la segregació dels residus i del gestor que realitza la recollida, s'aconsella que les etiquetes que s´enganxin als envasos, donin la següent informació:

      Per facilitar el tractament posterior del residu, s'aconsella que el personal del centre sanitari indiqui quin és el component majoritari a cada envàs.


    • 5. Criteris per escollir la capacitat dels envasos

      El criteri que cal seguir a l'hora de decidir la capacitat de l'envàs que es posarà a un punt de generació de residus, s'ha de tenir en compte la necessitat que els residus estiguin emmagatzemats el temps més curt possible al lloc on es generen. Per aquesta raó, quan les quantitats generades ho permetin, s'han de col·locar envasos petits, per assegurar que els residus es transportin al més aviat possible al magatzem o a l'armari de seguretat.


    • 6. Control del nombre d'envasos utilitzats

      Cal que el centre sanitari controli el nombre d'envasos amb residus químics que genera i que reculli la informació següent.

      • Data de cessió dels residus químics

      • Nombre i capacitat dels envasos lliurats

      • Nombre de la fitxa d'acceptació i del full de seguiment

      • Incidències: fuites, vessaments, accidents, etc.


                                                                                                                 


< index

Data d'actualització: 24/03/2004 | Data de publicació: 29/11/1999 Amunt

avís legalsobre el web  © 2008 Departament de Salut