Aquells que no es poden minimitzar cal segregar-los en origen, abocar-los pel desguàs, quan això sigui possible, o lliurar-los a un gestor autoritzat o a una instal·lació de tractament.

1. Criteris per a la seva segregació en origen

2. Grups en què se segregaran

3. Envasos per a la seva recollida

4. Etiquetatge dels envasos que els contenen

5. Criteris per escollir la capacitat dels envasos

6. Control del nombre d'envasos

• 1. Criteris per a la seva segregació en origen

  Els residus químics que es generen en el centre sanitari han de ser segregats en origen , d´acord amb els criteris següents:

  • Cal segregar els residus líquids dels sòlids

  • Cal segregar els residus especials dels innocus

  • Cal segregar els residus cancerígens dels que no ho són

  • Cal segregar els residus especials entre si, d'acord amb el tipus de contaminant.

  També és aconsellable que la segregació en origen es faci tenint en compte que cal:

  • Reduir a un mínim la feina del personal dels laboratoris i altres serveis, i les possibilitats que es cometin errades a l'hora de fer la segregació

  • Facilitar al gestor autoritzat el tractament posterior del residu.

  La segregació en origen té, entre els seus principals objectius, evitar: La barreja de residus incompatibles , és a dir, els que reaccionin violentament o exotèrmicament , o els que generin subproductes inflamables o tòxics Les barreges que puguin reduir el potencial de reciclatge i reutilització d´alguns residus.

  El quadre següent conté un llistat dels agents que s'han de segregar amb cura i que mai no s'han de barrejar:

  barreges incompatibles acetona cloroform en presència d´una base àcid nítric bases hipoclorit de sodi peròxid d'hidrogen àcid nítric àcid o anhídrid acètic àcid pícric sal de metall pesat (Pb, Hg, Ag) aldehids (formaldehid i glutaraldehid) àcids àcid hidroclòric clorohexidina hipoclorit de sodi peròxid d'hidrogen alcohols (metanol i etanol) hipoclorit de calci hipoclorit de sodi nitrat de plata peròxid d'hidrogen potassi amoníac incloent-hi solucions aquoses clor, brom, iode cloroform o tetraclorur de carbó alumini o magnesi en pols clorhexidina aldehids iode dietilèter clor èter oxigen hipoclorit de sodi peròxid d´hidrogen fenol hipoclorit peròxid d'hidrogen aldehids àlcalis hipoclorits àcid nítric àcid acètic alcohols aldehids fenol peròxid d'hidrogen òxid de plata amoníac + etanol peròxid d'hidrogen àcid peracètic àcids i àlcalis concentrats alcohols aldehids fenol hipoclorit de sodi iode solucions amb metalls

  Quan es planifica la segregació en origen dels residus químics, també s´ha de tenir en compte que és perillós barrejar agents oxidants i reductors:

  agents oxidants agents reductors àcid nítric clorats cromats dicromats halògens i agents halogenants nitrats perclorat peròxid permanganats persulfats triòxid de crom amoníac anhidre i en solució aquosa carbó compostos orgànics fòsfor hidrurs metàl·lics metalls nitrits

  
  

• 2. Grups en què se segregaran

  Els residus químics s´han classificat en nou grups diferents tenint en compte els criteris esmentats abans. En qualsevol cas, cada generador ha de dissenyar, d´acord amb el gestor autoritzat que farà la recollida dels residus, un programa de segregació que s´ajusti a les seves necessitats i característiques particulars.

  grup	residus	exemples
  A	compostos halogenats i les seves barreges	barreja d'alcohols i àcid clorhídric, diclorometà, dicloroetà, triclorometà, barreges d'àcids halogenats, etc .
  B	compostos no halogenats i les seves barreges (hidrocarburs alifàtics i aromàtics, aldehids, amides, amines, èsters, alcohols, glicols, etc.)	metanol, etanol, isopropanol, formol, acetona, xilol, toluè, butilacetat, benzè, hexà, ciclohexanona, òxid de propilè, parafina, èter, etc.
  C	solucions aquoses que contenen metalls pesats (arsènic, cadmi, mercuri, plom, etc.), colorants orgànics, etc.	acetat d'uranil, citrat de plom, wolfram, clorur d'or, IC-bisulfit metàl·lic, nitrat de plata, tiosulfat de sodi, tetròxid d´osmi, etc .
  D	líquids residuals concentrats dels analitzadors, contaminats amb compostos tòxics	líquids residuals dels analitzadors que fan servir la tècnica del cianur d´hemoglobina
  E	àcids forts	sulfúric, clorhídric, nítric, perclòric, etc .
  F	bases fortes	hidròxid de sodi, de potassi, d´amoni, etc .
  G	banys reveladors i fixadors esgotats	banys reveladors i fixadors esgotats
  H	medicaments	- caducats - en unidosi sense especificació o data de caducitat - de nevera, la seva estabilitat es sospita que ha estat alterada
  J	altres residus que no pertanyen als grups ja considerats	marcapassos, filtres dels analitzadors, plaques radiogràfiques, gels, resines, parafina, olis lubricants, olis amb PCB, mercuri, fluorescents, llums de mercuri, piles, bateries, llots de depuradora, etc .

  En el cas particular dels laboratoris, a més dels residus químics generats en quantitats importants (p.e. xilol, formol, líquids concentrats dels analitzadors, etc.), es produeix una miscel·lània de residus que es generen en petites quantitats , el que fa molt difícil recollir-los en envasos diferents. És molt important determinar quins d´aquests residus són compatibles i es poden barrejar i envasar junts , i quins necessiten un envàs només per a ells. Aquestes barreges es classificaran com a pertanyents a un grup determinat, en funció del component majoritari, per exemple; si aquest és un compost halogenat , la barreja s´haurà de classificar com a grup A .

  
  

• 3. Envasos per a la seva recollida

  Els envasos que s'utilitzen al centre sanitari per recollir els residus químics han de complir amb els requisits imposats pel Reial decret 833/88, de 20 de juliol, modificat pel 952/97, de 20 de juny:

  • Envasos i tancaments han d'estar concebuts de forma que no es produeixin pèrdues, i construïts amb materials que no siguin atacats pel contingut ni formin combinacions perilloses amb ell

  • Envasos i tancaments han de ser sòlids i resistents, capaços de suportar en bones condicions les manipulacions necessàries.

  Per a la recollida dels residus químics, el centre sanitari té dues possibilitats:

  • Utilitzar els envasos que proveirà el gestor autoritzat

  • Reutilitzar envasos que han contingut productes perillosos, generats en el mateix centre. Aquesta és una mesura que pot significar un estalvi important per al centre sanitari. Per exemple, es poden reutilitzar:
    • Envasos buits que han contingut xilol per recollir el xilol brut

    • Envasos buits i nets que han contingut revelador i fixador, que es generen als serveis de radiologia, consultes externes, hemodinàmica cardíaca i urgències, per emmagatzemar el revelador esgotat i el fixador desplatejat, així com diversos residus generats en els laboratoris.

  
  

• 4. Etiquetatge dels envasos que els contenen

  És indispensable que tant el personal del centre sanitari com el gestor autoritzat puguin identificar cada grup de residus químics amb rapidesa i seguretat, per reduir al mínim la possibilitat de confondre'ls. Una identificació i etiquetatge correcte dels envasos que contenen residus és vital per evitar la barreja de compostos que poden provocar reaccions químiques perilloses. Una identificació incorrecta o insuficient d'un residu complica i encareix la seva gestió posterior, ja que pot obligar a realitzar una analítica. Per aquesta raó, les etiquetes dels contenidors han de subministrar tanta informació com sigui possible i, com a mínim, la que exigeix la llei (Reial decret 833/88, modificat pel 952/97, de 20 de juny).

  L' etiqueta ha de servir per:

  • Informar de manera immediata respecte al contingut de l'envàs

  • Evitar confusions a l'hora de manipular-los

  • Ajudar a l' emmagatzematge i la prevenció d'accidents, fuites i vessaments.

  La normativa estableix que l'envasat i emmagatzematge ha de realitzar-se en condicions que evitin la generació de calor, explosions, ignicions, formació de substàncies tòxiques o qualsevol efecte que hi augmenti la perillositat o en dificulti la gestió.

  La mida de l'etiqueta dependrà de les dimensions de l'envàs (el mínim serà de 10 x 10 cm) i hi haurà de figurar:

  • El codi d'identificació dels residus que conté d'acord amb el Reial decret 833/88, de 20 de juliol, modificat pel 952/97, de 20 de juny

  • Nom, direcció i telèfon del titular del residu

  • Data de l' envasament

  • La naturalesa dels riscos que presenten els residus, per la qual cosa s'utilitzaran els pictogrames que permetin identificar-los com a:

  - Comburents( O ) - Corrosius ( C ) - Explosius ( E ) - Extremadament inflamables ( F+ ) - Fàcilment inflamables ( F )

  - Irritants ( Xi ) - Nocius ( Xn ) - Molt tòxics ( T+ ) - Tòxics ( T )

  Encara no hi ha pictogrames per a tots els residus especials. Quan s'assigni a un residu més d'un indicador de risc, es tindran en compte els criteris següents:

  • L'obligació de posar un pictograma de residu tòxic fa que sigui facultativa la inclusió de l'indicador de risc de residu nociu i corrosiu

  • L'obligació de posar un pictograma de residu explosiu fa que sigui facultativa la inclusió de l'indicador de risc de residu inflamable i comburent.

  Com que les etiquetes de paper tenen l'inconvenient de poder-se desprendre o deteriorar, es poden substituir per una xapa de plàstic unida amb un filferro al coll del contenidor.

  Amb el propòsit de facilitar i fer més segura la feina del personal del centre sanitari que fa la segregació dels residus i del gestor que realitza la recollida, s'aconsella que les etiquetes que s´enganxin als envasos, donin la següent informació:

  

  Per facilitar el tractament posterior del residu, s'aconsella que el personal del centre sanitari indiqui quin és el component majoritari a cada envàs.

  
  

• 5. Criteris per escollir la capacitat dels envasos

  El criteri que cal seguir a l'hora de decidir la capacitat de l'envàs que es posarà a un punt de generació de residus, s'ha de tenir en compte la necessitat que els residus estiguin emmagatzemats el temps més curt possible al lloc on es generen. Per aquesta raó, quan les quantitats generades ho permetin, s'han de col·locar envasos petits, per assegurar que els residus es transportin al més aviat possible al magatzem o a l'armari de seguretat.

  
  

• 6. Control del nombre d'envasos utilitzats

  Cal que el centre sanitari controli el nombre d'envasos amb residus químics que genera i que reculli la informació següent.

  • Data de cessió dels residus químics

  • Nombre i capacitat dels envasos lliurats

  • Nombre de la fitxa d'acceptació i del full de seguiment

  • Incidències: fuites, vessaments, accidents, etc.