2. Ídem de la contaminació causada pel rentat de tèxtils

3. Ídem de la contaminació causada pel rentat del material de laboratori

4. Ídem de la contaminació causada per la neteja i desinfecció dels equips d'hemodiàlisi

5. Ídem de la contaminació causada per l'ús d'instrumental i reactius amb mercuri

6. Ídem de la contaminació causada per les solucions cianurades dels analitzadors d'hematologia

• 1. Reducció de la formació de compostos halogenats absorbibles

  Per reduir la formació de compostos halogenats absorbibles, es recomana adoptar les bones pràctiques següents:

  • Evitar l'abocament de fenols

  • Desinfectar amb hipoclorit només quan sigui necessari i quan no hi hagi el risc de reaccions secundàries.

  
  

• 2. Ídem de la contaminació causada pel rentat de tèxtils

  Per al rentat de tèxtils normalment s'utilitzen detergents i additius (blanquejadors, blanquejadors òptics, neutralitzants, suavitzants). És possible disminuir la càrrega contaminant de les aigües residuals deguda a l'ús d'aquests productes si s'adopten les bones pràctiques següents:

  • Reduir la duresa de l'aigua que s'utilitza a la bugaderia, instal·lant una unitat de descalcificació. L'ús d'aigua tova permet disminuir entre un 10 i un 30 % el consum de detergent

  • Comptar amb dosificadors eficaços que permetin treballar amb dosis petites. Una formació adequada del personal de neteja permetrà abandonar el costum de dosificar "a ull", que origina un increment de fins un 40 % del consum de detergent. Sovint, la dosi recomanada pels proveüdors és excessiva. S'aconsella calcular la dosi adequada en cada cas tenint en compte la brutícia i la quantitat de calç que conté l'aigua.

  • Demanar als proveüdors que informin sobre la composició del detergent que subministren (biodegradabilitat i toxicitat) i:
    • evitar l'ús d'aquells detergents que contenen fosfats, EDTA (etilendiamintetracetat)
    • escollir detergents amb bases dèbils (silicats) i àcids febles (cítric, acètic i tartàric). Els detergents de nova generació contenen enzims amb la funció d'eliminar les taques de proteünes (cal tenir en compte que el rentat a temperatures superiors a 60 °C destrueix els enzims i anul·la el seu efecte)

  • Reduir l'ús de blanquejadors òptics que fan que la roba blanca es vegi més blanca, però que no contribueixen a la seva neteja real

  • Programar correctament l'ús dels blanquejadors per reduir la generació de compostos halogenats absorbibles. Per exemple, en les màquines de tambor el blanquejador s'ha d'incorporar just abans de l'últim esbandit per tal d'evitar la reacció del clor amb la brutícia i impedir així la formació d'aquests compostos

  • Substituir els blanquejadors que contenen clor per d'altres amb peròxid d'hidrogen, percarbonats o àcid acètic.

  
  

• 3. Ídem de la contaminació causada pel rentat del material de laboratori

  Per al rentat del material de laboratori, tant de vidre com metàl·lic, es poden fer servir productes respectuosos amb el medi ambient. Al mercat hi ha productes biodegradables que no contenen clor i poden substituir en la majoria dels casos l'àcid sulfocròmic. Aquests productes es poden utilitzar per a la neteja manual o a màquina del material de laboratori. També es poden combinar amb ultrasons, reduint al mateix temps el consum d'aigua i la generació d'aigües residuals contaminades.

  L'adopció de les bones pràctiques següents també contribueix a reduir la càrrega contaminant de les aigües residuals deguda al rentat del material de laboratori:

  • Rentar el material amb aigua calenta immediatament després d´utilitzar-lo, amb raspalls adequats a la seva forma

  • Treure les taques de greix amb un pany de roba o un tros de paper absorbent abans d'emprar dissolvents orgànics.

  
  

• 4. Ídem de la contaminació causada per les solucions cianurades dels analitzadors d'hematologia

  La contaminació de les aigües residuals del centre sanitari amb cianur de potassi es pot reduir si s'adopta una tècnica per a la determinació d'hemoglobina que no utilitzi compostos cianurats. La tècnica del cianur d'hemoglobina pot substituir-se per la del lauril sulfat sòdic d'hemoglobina (SLS-Hb) que no usa productes cianurats. El compost principal i que dóna nom a aquesta tècnica és la sal de sodi del lauril sulfat. El reactiu utilitzat es compon de:

  • Un detergent aniònic (SLS) que solubilitza les lipoproteünes de la membrana dels eritròcits, trencant-la i alliberant l'hemoglobina

  • Un detergent no iònic que impedeix la precipitació del reactiu i estabilitza les propietats d'absorció de l'espectre

  • Un tampó que conserva el pH.

  Aquesta tècnica es caracteritza perquè:

  • El reactiu és innocu i biodegradable

  • Els derivats de l'hemoglobina (oxihemoglobina, deoxihemoglobina, carboxihemoglobina i metahemoglobina) es transformen en SLS-Hb

  • La transformació de l'hemoglobina en SLS-Hb és quasi instantània

  • La determinació pot fer-se tant de forma manual com automàtica.

  Els líquids residuals d'aquesta tècnica poden abocar-se pel desguàs .

  
  

• 5. Ídem de la contaminació causada per l'ús d'instrumental i reactius amb mercuri

  Per reduir la contaminació amb mercuri de les aigües residuals del centre sanitari, es recomana:

  • Substituir el cromomercuri per compostos que no en continguin

  • Utilitzar kits de reactius, que no en tinguin com a conservant

  • Recollir el provinent dels termòmetres o tensiòmetres trencats, posar-lo ⁴ en un envàs i cobrir-lo amb aigua. El tap de l´envàs es pot recobrir amb parafina, per evitar les emissions de mercuri a l´atmosfera. Les restes que no es veuen s´han de absorbir mitjançant pols absorbents o sofre, i posar dintre d´un altre envàs amb un tap adequat.

  
  

• 6. Ídem de la contaminació causada per la neteja i desinfecció dels equips d'hemodiàlisi

  Al servei de diàlisi es generen residus químics com a conseqüència de la desinfecció dels equips d'hemodiàlisi. La desinfecció amb productes químics consisteix en fer circular dins de l'equip diversos productes germicides, com els que es citen a continuació:

  • Hipoclorit de sodi (lleixiu): conté 50 g/l de clor actiu, i normalment es consumeixin 500 ml per cada cicle de rentat d'un equip

  • Productes que s'obtenen barrejant una solució de clorit sòdic (101,9 g/l) amb àcid làctic (solució activadora 864 g/l) i es dilueixen amb aigua filtrada en la unitat d'òsmosi inversa en una proporció d´1:35

  • Solucions de formaldehid o glutaraldehid

  • Barreges d'àcid peracètic, àcid acètic, peròxid d'hidrogen i aigua que compleixen al mateix temps amb la funció germicida i desincrustant. L'àcid peracètic i el peròxid d'hidrogen actuen com a desinfectants i oxidants de la matèria orgànica, i l'àcid acètic com a desincrustant i descalcificant. Desinfecten per oxidació de l'estructura cel·lular.

  L'ús de barreges germicides formades per peròxid d´hidrogen i els àcids acètic i peracètic ⁵ ofereix els avantatges següents:

  • Són biodegradables (es descomponen en aigua, oxigen i àcid acètic, que són innocus)

  • La matèria orgànica no redueix la seva activitat

  • Duren dos anys al seu envàs original i sis mesos, una vegada s´ha obert

  • Són dèbilment corrosives

  • Són biocompatibles a nivell de restes

  • No són tòxiques

  • Són fàcilment detectables, fins i tot, a nivell de restes

  • Actuen en temps més curts que els aldehids

  • No causen reaccions al·lèrgiques

  • Són eficaces contra les endotoxines

  • S'esbandeixen amb facilitat

  • No fan escuma.

³ Compostos halogenats no volàtils i volàtils.

⁴ Cal que el centre sanitari disposi d´aquests elements per a la recollida del mercuri: aspirador, guants, bosses, raspalls, pols absorbents o sofre, etc.

⁵ Les solucions que contenen àcid peracètic amb concentracions més grans d'un 1 % s'han de manipular amb precaució amb els equips de protecció adequats i havent previst les accions en cas d´emergència. Aquestes solucions s'han d'emmagatzemar en un lloc fred, protegit de la calor i de la llum. Cal tenir en compte que són incompatibles amb el coure, les gomes naturals, els dissolvents orgànics i altres oxidants.