1. Digestiva

   És la via més coneguda. Al laboratori, en el cas que es manipulin mostres positives, es pot produir el contagi per ingestió accidental, a partir de la contaminació de superfícies i objectes que es toquin amb les mans.

2. Contacte amb mucoses

• ferides obertes (mans…)
• esquitxades (ulls…)
• talls i punxades accidentals amb instrumental contaminat.

L'agent responsable de l'EEB (prió) és particularment resistent als mètodes físics i químics per la inactivació i descontaminació utilitzats habitualment: sistema d'autoclavatge habitual, radiacions ionitzants, UV, òxid d'etilè, formaldehid...

Per aquest motiu es requereixen unes precaucions especials, ja que fins que no s'ha acabat l'analítica no es pot saber si la mostra processada conté prions:

• Cal establir una zona aïllada de la resta del laboratori on es realitzin tots els treballs amb mostres d'EEB.

• És aconsellable que aquesta zona tingui les característiques d'un laboratori de nivell de seguretat 3 (excepte la pressió negativa, el segellat de finestres i els filtres HEPA).

• Cal que es disposi de cabines de seguretat biològica.

• Convé que les superfícies de treball (incloses les cabines) es protegeixin amb protectors plastificats i paper absorbent, que es substituiran periòdicament, cada cop que hi hagi un accident de vessament o quan s'hagi obtingut un resultat positiu.

• S'hi ha de restringir l'accés al personal autoritzat.

SISTEMÀTIQUES DE TREBALL QUE CAL TENIR EN COMPTE

• Tot el personal relacionat amb la tècnica haurà d'estar informat dels riscos potencials per a la salut i se l'ha de formar i entrenar per evitar-los.

• El risc que comporta cada pas del procediment de treball ha d'estar valorat.

• Les mesures de seguretat establertes per a cada pas, s'han d'incorporar en el redactat del procediment normalitzat de treball de la tècnica analítica.

• Tots els accidents que ocasionin una exposició parenteral al material o als residus possiblement contaminats, s'han de registrar.

• En cas de vessaments accidentals, s'han de descontaminar totes les superfícies afectades.

• Posar-se, de rutina, robes de protecció adequades:

• roba protectora d'un sol ús o fàcilment descontaminable amb lleixiu:

• Adoptar, de rutina, unes pràctiques per treballar amb seguretat:

• no menjar, beure, fumar, ni prendre medicació en el laboratori,

• treure's la roba protectora, els guants i rentar-se les mans abans de deixar el laboratori.

• Protegir-se les ferides de la pell (talls, cremades, èczemes…) amb apòsits resistents a l'aigua.

• Posar-se guants de làtex d'un sol ús per treballar i no tocar objectes amb els guants de treball utilitzats, ja que comporta una contaminació de tot el que es toca (telèfon, llapis…). Aquests guants es llençaran cada cop que es treguin.

• Durant les operacions de tall i preparació de la mostra caldrà utilitzar, a més a més, guants de nitril en contacte amb la pell (aquests guants no són d'un sol ús) i damunt els de làtex per protegir-los de la contaminació.

• Si hi ha possibilitat d'esquitxades, cal protegir els ulls i les membranes mucoses amb ulleres i mascareta. Quan es treballa en la cabina de seguretat biològica, l'ús d'ulleres i mascareta és una mesura de seguretat personal per evitar els gestos inconscients de tocar-se la cara.

• Evitar de forma activa la dispersió incontrolada de material, encara que es treballi sota cabina de seguretat biològica:

• anar amb compte quan es barregi, centrifugui o homogeneïtzi la mostra per tal d'evitar les esquitxades,

• utilitzar sistemes tancats (tubs de d'homogeneïtzació amb tap),

• evitar la contaminació externa dels contenidors de residus.

• Evitar o minimitzar l'ús d'objectes que tallin (agulles, ganivets, tisores...) i en cas de ser necessaris, és preferible utilitzar els d'un sol ús.

Els productes químics i els sistemes d'inactivació de prions efectius descrits en la literatura són:

• Hipoclorit sòdic 4% (lleixiu), durant 2 hores.

• Hidròxid de sodi 2 M, durant 1 hora.

• Àcid fòrmic 96 %, durant 1 hora (només per a mostres histològiques que no s'hagin fixat amb formol).

• Autoclau a 134-138 ºC i 3 atmosferes de pressió, durant 20 minuts.

• Incineració en plantes adequades.
  
  

1. Descontaminació de material no rebutjable

   Submergir un mínim de 2 hores en hipoclorit sòdic al 4% (o en hidròxid sòdic 2 M durant 1 hora). Passat aquest temps es procedeix al procediment de neteja habitual.

2. Descontaminació de superfícies

• Utilitzar sempre roba de protecció adequada.

• Establir procediments de descontaminació periòdics.

• Protegir les superfícies de treball amb un material que puguem rebutjar (paper de benchguard, plàstic i paper absorbent a sobre…); per altra banda, cal netejar i descontaminar periòdicament les superfícies de treball utilitzant només procediments de descontaminació recomanats.

• Utilitzar material absorbent (paper de filtre, cel·lulosa) per absorbir i assecar el possible vessament.

• Reutilitzar el material de laboratori només després d'un procés de descontaminació adequada.

• Evitar la contaminació externa dels contenidors de residus.

Els residus sanitaris generats per activitats d'atenció i investigació sanitària s'han de segregar en origen per tal de facilitar el seu tractament posterior. El marc vigent a Catalunya (Decret 27/99, de la gestió dels residus sanitaris) els classifica en els grups següents:

Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre. Es tracten com a residus assimilables als municipals (abocador controlat o incineradora municipal).

(b) Residus de risc o específics

Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció tant dins com fora del centre generador pel que fa a la seva gestió.

Requereixen un tractament propi i específic ja que representen un risc potencial per a la salut pública.

Els residus generats en la investigació per a la detecció de prions de l'EEB en mostres biològiques que hagin donat positiu, s'hauran de classificar com a residus específics de risc biològic incinerables (assimilats als residus específics de risc, contaminats químicament: citotòxics, grup IV), ja que el tractament aplicat als residus de risc biològic de grup III (autoclau a 135 ºC i 2,2 atm. de pressió, durant 20 minuts) no garanteix la inactivació total dels prions.

Es convenient separar els residus generats segons la tipologia:

• Contenidor per a material tallant o punxant (grup III).

• Bossa de plàstic per a residus sòlids (grup II), identificada amb la data per als guants i el material d'un sol ús que hagi estat en contacte amb la mostra.

• Recipient per als líquids possiblement contaminats amb prions, generats durant el procés analític, identificat amb la data.

El destí final dels residus dependrà del resultat de la sèrie de mostres analitzades:

• Quan tots els resultats de la sèrie de mostres analitzades siguin negatius, els residus es gestionaran segons la seva tipologia.

• Si un o més resultats de la sèrie de mostres analitzades surt positiu als prions la destinació d'aquests residus es modificarà i caldrà seguir la sistemàtica següent:

En tots dos casos les restes de les mostres negatives que conservem s'han de gestionar com a grup III (la mostra positiva s'ha d'enviar al laboratori de referència)

Amb la col·laboració del Laboratori PRIOCAT i de l'Oficina de Seguretat i d'Higiene Ambiental de la UAB.