Les guies de pràctica clínica (GPC) es defineixen com un conjunt de recomanacions desenvolupades de manera sistemàtica, amb l'objecte de guiar els professionals i els usuaris en el procés de presa de decisió sobre l'atenció sanitària més apropiada, seleccionant les opcions diagnòstiques i/o terapèutiques més adequades en l'abordatge d'una condició clínica específica en circumstàncies sanitàries concretes ¹ .

Les guies de bona praxi estan fetes per professionals multidisciplinaris de l'àmbit de la prevenció i la salut laboral, i dinamitzades des de l'Administració sanitària. La seva qualitat principal, inherent a la pròpia definició de guia, és el fet de ser bàsiques i clares.

Les guies de pràctica clínica no poden donar resposta a totes les qüestions que els professionals es plantegen en la seva pràctica diària, però pretenen beneficiar tant a metges com a treballadors i, en el cas de la medicina del treball, a l'empresa: als metges perquè els orienta en l'abordatge de determinades exposicions laborals i en la utilització adequada dels recursos sanitaris disponibles, als pacients perquè es beneficien d'una atenció més homogènia i de qualitat contrastada, i a les empreses perquè els indica que la despesa efectuada per garantir la salut dels seus treballadors s'ha efectuat amb criteris d'eficiència i racionalitat, independentment del sector d'activitat, del seu volum o característiques. ^*2

Bibliografia

1. Aymerich M. Parada A. Guies de pràctica clínica. Agència avaluació i recerca mèdiques. Barcelona. 2002

2. Mascort, JJ. Ferrándiz, J. Marzo M. Guías de práctica clínica. Un paso hacia adelante. Atención primaria 2002. 30 (4): 195-196