L'alimentació recomanada a la persona amb diabetis ha estat, tradicionalment, un prototip de “règim” molt restrictiu, generalment a base d'un primer plat de verdura cuita , un segon de carn o peix a la planxa i una poma per a les postres .

És evident que aquest era un plantejament monòton, amb poques opcions de variació i amb una gran quantitat d'aliments i tècniques culinàries prohibides, que no han facilitat en absolut el seguiment de les propostes dietètiques, propiciant el baix compliment i l'elevat fracàs del seguiment del consell dietètic, fins i tot, desencadenant en algun cas, certs processos carencials o de malnutrició.

Els consells dietètics adreçats a millorar el control de la diabetis han de ser força individualitzats ja que varien considerablement en funció del tipus de diabetis (tipus 1 o diabetis juvenil, tipus 2 o diabetis de l'adult), del tipus de medicació o fàrmac administrat (hipoglicemiants orals, insulina), de la dosificació dels fàrmacs, dels perfils glicèmics de cadascú, de l'edat i el tipus d'activitat, així com de les necessitats laborals i socials. És a dir, que hi ha molts factors que condicionen la proposta dietètica recomanada a la persona amb diabetis, fet que justifica que no es pugui parlar de “la dieta del diabètic”, en general.

Podem definir, però, alguns trets característics de l'alimentació amb relació a la diabetis, com són:

Restringir, de forma habitual, sucres d'addició: sucre, mel, melmelades, sucs de fruites (naturals o envasats), begudes refrescants ensucrades, caramels.

Calcular i distribuir de forma adequada al llarg del dia aliments rics en hidrats de carboni: farinacis, patates, llegums, fruites…

Prioritzar els aliments rics en fibres: verdures, hortalisses, llegums, farinacis integrals.

Restringir el consum d'aliments rics en greixos saturats: carns grasses, embotits, formatges molt grassos, mantegues i nates, lactis sencers…

Respectar el nombre d'àpats proposat, així com els horaris.

L'alimentació de la persona amb diabetis ha de ser com més semblant millor a l'alimentació equilibrada que es recomana a la resta de la població, és a dir, suficient per tal que cobreixi les necessitats pròpies de cada edat i situació, adequada a l'estil de vida i al ritme d'activitats i, sobretot, molt variada i agradable . En aquest sentit és important utilitzar equivalències entre els aliments glucídics i seguir un procés d'aprenentatge orientat pels professionals sanitaris del centre de salut i per les associacions de diabètics.

Cal, a més a més, implicar tota la família en la recerca d'una conducta alimentària més saludable.