• DECRET 68/2005, de 19 d'abril, pel qual s'estableixen els requisits de reconeixement de la condició de personal emèrit de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut. (Pàg. 10710)

[68/2005, de 19 d'abril, pel qual s'estableixen els requisits de reconeixement de la condició de personal emèrit de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut.

La Llei 55/2003, de 16 de desembre, per la qual s'aprova l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, introdueix, en l'àmbit professional del sector sanitari públic, la figura del personal emèrit, fins llavors reservada al professorat dels cossos docents universitaris.

En concret, la disposició addicional quarta de la Llei esmentada estableix que els serveis autonòmics de salut poden nomenar, amb caràcter excepcional, personal emèrit entre personal llicenciat sanitari jubilat quan els mèrits rellevants del seu currículum professional així ho aconsellin. La mateixa disposició preveu que el personal emèrit pugui desenvolupar activitats de consultoria, informe i docència.

 

L'exercici d'aquesta potestat exigeix el desenvolupament necessari, mitjançant decret, d'aquesta previsió legal en el sentit de regular els requisits per optar a aquesta condició d'emèrit, el procediment per a l'atorgament d'aquest reconeixement, així com el règim d'activitats del personal emèrit i les condicions del seu exercici, inclosos els drets inherents al nomenament. A aquesta finalitat obeeix aquest Decret per al personal llicenciat sanitari estatutari vinculat, amb caràcter previ a la seva jubilació, amb l'Institut Català de la Salut.

 

D'acord amb aquest Decret, el nomenament com a personal emèrit constitueix per a professionals jubilats que hagin acreditat una trajectòria especialment distingida en el camp de l'assistència, la docència o la recerca en el camp de les ciències de la salut, un reconeixement, de caràcter vitalici, del prestigi i de la rellevància professional adquirits al llarg de la seva vida laboral activa.

 

A banda d'aquest reconeixement honorífic, la figura del personal emèrit es configura com una institució de característiques singulars per tal de possibilitar que aquests professionals puguin mantenir un lligam amb les institucions sanitàries que els permeti, per períodes de temps anuals prorrogables i com a màxim fins al compliment de l'edat de 72 anys, una relació activa i retribuïda compatible amb la percepció de les prestacions de jubilació pròpies dels règims de la Seguretat Social, segons estableix l'article 77 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, esmentada, i, per tant, excepcional.

 

En aquest sentit, la possibilitat de nomenar personal emèrit dota el servei públic sanitari d'un mecanisme d'aprofitament, en benefici propi, de l'experiència i els coneixements d'uns determinats professionals més enllà de la seva vida laboral.

 

En conseqüència, d'acord amb el que estableix l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de novembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera de Salut i amb la deliberació prèvia del Govern,

 

Decreto:

 

Article 1

 

Objecte

Aquest Decret, que es dicta en desenvolupament de les mesures de caràcter general establertes en aquesta matèria per la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal sanitari dels serveis de salut, té per objecte regular el procediment per al reconeixement de la condició de personal emèrit de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut, així com els drets inherents a aquest reconeixement i règim d'activitats d'aquest personal.

 

Article 2

 

Àmbit d'aplicació

Aquest Decret és aplicable al personal estatutari amb nomenament fix que compleixi els requisits establerts a l'article 4 d'aquest Decret.

 

El que preveu aquest Decret no és aplicable al personal titular d'una plaça vinculada amb una universitat en virtut de conveni o concert subscrit a l'empara de la normativa vigent en aquesta matèria. En aquest supòsit, el reconeixement i nomenament de personal emèrit de les persones titulars d'una plaça vinculada amb una universitat es regirà per les normes que regulen la figura del/de la professor/a emèrit/a amb caràcter general a l'àmbit universitari i pels estatuts de la universitat que correspongui.

 

Article 3

 

Condició de personal emèrit

 

3.1  És personal emèrit de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut qui ostenta aquesta condició, en virtut de nomenament del conseller o consellera de Salut, de caràcter excepcional, en reconeixement a l'especial prestigi i rellevància adquirits en el decurs de tota una trajectòria professional en l'àmbit de l'assistència sanitària, la docència i la recerca en el camp de les ciències de la salut.

 

3.2  El nomenament com a personal emèrit es realitza per a un àmbit funcional concret i comporta l'adscripció del professional distingit al centre sanitari gestionat per l'Institut Català de la Salut que realitza la proposta de nomenament d'acord amb l'article 6 d'aquest Decret.

 

3.3  Corresponen al personal emèrit els drets següents:

 

a) El dret a constituir una relació d'ocupació de caràcter temporal retribuïda en el centre sanitari d'adscripció, d'acord amb les condicions que s'estableixen en aquest Decret i les normes de caràcter complementari que el desenvolupin.

 

b) El dret a compatibilitzar la retribució establerta amb la percepció de la pensió de jubilació dins dels límits que estableix l'article 77.3 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc.

 

c) El dret a conservar honoríficament aquesta condició, de forma vitalícia, més enllà de la durada de l'activitat retribuïda que s'estableixi com a conseqüència d'aquest reconeixement. Aquest honor comportarà el dret a fer constar aquesta condició en totes aquelles funcions públiques o privades de la persona nomenada, així com el d'usar les instal·lacions del centre al qual s'hagi adscrit com a personal emèrit. L'exercici d'aquest dret d'ús es correspon, exclusivament, amb les funcions desenvolupades com a personal emèrit d'entre les que es detallen a l'article 5.1 d'aquest Decret i està condicionat a l'autorització prèvia per part de la direcció del centre atenent la disponibilitat de les instal·lacions en funció del desenvolupament de les activitats pròpies del mateix centre.

 

Article 4

 

Requisits per a l'accés a la condició de personal emèrit

 

Són requisits per a l'accés a la condició de personal emèrit:

 

a) Acreditar la condició de personal estatutari amb nomenament fix i que hagi ocupat una plaça com a llicenciat/ada sanitari/ària en el període a què es refereix la lletra c) d'aquest article.

 

b) Estar en situació de jubilació i no haver complert l'edat de 72 anys.

 

A aquests efectes, la situació de jubilació s'entén referida a la situació de jubilació forçosa i a la jubilació voluntària total, i en queda exclosa la situació de jubilació voluntària parcial.

 

c) Acreditar un període mínim de 20 anys de prestació de serveis en institucions sanitàries de titularitat del sector públic com a llicenciat/ada sanitari/ària, dels quals els 10 anys previs a la jubilació s'han d'haver exercit en un centre gestionat per l'Institut Català de la Salut. A aquests efectes, s'entendrà per titularitat del sector públic la d'aquelles entitats en les quals la participació directa o indirecta de les administracions públiques sigui igual o superior al 50% o, en tot cas, quan aquelles hi tinguin una situació de control efectiu.

 

Quan es tracti de personal llicenciat sanitari que hagi prestat els seus serveis en l'àmbit de l'atenció primària de salut, aquest darrer període de 10 anys a què es fa referència en el paràgraf anterior es computarà globalment en relació amb el conjunt de centres que formen la xarxa d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut.

 

d) Acreditar un currículum de mèrits especialment rellevants en l'àmbit de l'assistència sanitària, la docència o la recerca en el camp de les ciències de la salut en el conjunt de tota la trajectòria professional. A aquests efectes, aquest currículum ha de tenir l'informe favorable emès per una comissió de persones expertes que serà regulada per ordre del conseller o consellera de Salut en desenvolupament d'aquest Decret.

 

e) Acreditar una proposta d'activitats, en el marc de les activitats que es regulen a l'article 5 d'aquest Decret, a desenvolupar en un centre sanitari gestionat per l'Institut Català de la Salut. Aquesta proposta ha de tenir, partint dels objectius i les finalitats perseguides, l'informe favorable de la unitat assistencial o unitat directiva de prestació de serveis amb subjecció al règim de personal emèrit, d'acord amb el que disposa l'article 6.1.b) d'aquest Decret.

 

Article 5

 

Activitats pròpies del personal emèrit

 

5.1  El personal emèrit pot desenvolupar en el seu àmbit específic d'actuació activitats de consultoria, d'assessoria i de docència no reglada. Amb caràcter general, les activitats del personal emèrit tenen el següent contingut:

 

a) Consultoria, assessoria i formació en l'àmbit específic de la seva especialitat.

 

b) Consultoria, anàlisi i disseny de programes i projectes de millora de capacitats docents, de recerca i assistencials dels centres.

 

c) Consultoria i disseny de programes de qualitat en relació amb la coordinació de nivells assistencials.

 

d) Consultoria i disseny de programes d'integració institucional i de relació comunitària i ciutadana.

5.2  En cap cas són activitats pròpies del personal emèrit l'exercici d'assistència sanitària, l'exercici de docència reglada propi del personal docent vinculat a la universitat, ni l'exercici de càrrecs de gestió o de direcció de la institució a la qual resulti adscrit com a personal emèrit.

 

Article 6

 

Procediment per al reconeixement de la condició de personal emèrit

 

6.1  El nomenament de personal emèrit correspon al conseller o consellera de Salut, a proposta del director o directora gerent de l'Institut Català de la Salut, i d'acord amb el procediment següent:

 

a) El procediment s'inicia a instància de la persona interessada a ser nomenada, que, a aquests efectes, ha de formular la corresponent sol·licitud, la qual s'ha d'adreçar, en cas que la prestació de serveis a l'Institut Català de la Salut a tenir en compte per al nomenament s'hagi dut a terme en una institució hospitalària, a la direcció gerència de l'hospital corresponent, i, en cas de prestació de serveis en l'àmbit assistencial d'atenció primària, a la gerència d'àmbit d'atenció primària que correspongui. A la sol·licitud s'hi ha d'adjuntar la documentació acreditativa del compliment dels requisits establerts a les lletres a), b) i c) de l'article 4 d'aquest Decret, la proposta d'activitats a què fa referència la lletra e) del mateix article, així com el currículum professional.

 

b) En rebre la sol·licitud, la direcció gerència de l'hospital o la gerència d'àmbit d'atenció primària ha de sol·licitar un informe proposta sobre el nomenament instat, a la unitat assistencial o unitat directiva en què, d'acord amb la proposta d'activitats presentada a la sol·licitud, el professional sanitari hagi de prestar serveis amb subjecció al règim de personal emèrit. Aquest informe proposta ha d'incloure una memòria valorativa de les activitats corresponents al projecte a desenvolupar per la persona sol·licitant i els objectius a assolir amb el seu nomenament com a personal emèrit.

 

c) En cas que l'informe proposta de la unitat corresponent sigui favorable al nomenament, la direcció gerència de l'hospital o la gerència d'àmbit d'atenció primària, si s'escau, ha de sol·licitar la valoració dels mèrits aportats a la comissió de persones expertes que es crearà d'acord amb el que preveu la lletra d) de l'article 4 d'aquest Decret. A aquests efectes, ha de trametre una còpia del currículum aportat per la persona sol·licitant a la presidència de la comissió.

 

d) En vista dels informes previstos en els apartats anteriors, la direcció gerència de l'hospital o la gerència d'àmbit d'atenció primària, si s'escau, ha d'elevar la seva proposta raonada a la Direcció Gerència de l'Institut Català de la Salut per tal que, prèvia comprovació que es compleixen les limitacions previstes a l'article 8.1 d'aquest Decret, formuli la proposta de resolució corresponent i trameti l'expedient al Departament de Salut per tal que el conseller o la consellera n'emetin resolució.

 

6.2  El termini màxim per resoldre i notificar aquest procediment és de sis mesos i els efectes de la manca de notificació de la resolució expressa són desestimatoris de la sol·licitud.

 

6.3  La resolució del conseller o consellera que posi fi al procediment per al reconeixement de la condició de personal emèrit pot ser objecte de recurs de reposició potestatiu, de conformitat amb el que estableixen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o en via contenciosa administrativa, de conformitat amb les previsions de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

6.4  La sol·licitud d'inici del procediment es pot presentar des dels sis mesos anteriors a la data en la qual la persona sol·licitant hagi de complir l'edat determinada per a la seva jubilació forçosa o estigui en condicions d'accedir, de forma voluntària, a la jubilació. En aquest supòsit s'ha d'adjuntar a la sol·licitud la documentació acreditativa d'aquesta circumstància, a més de la restant documentació preceptiva d'acord amb l'article 4 d'aquest Decret. Si es donen la resta de requisits exigits per al reconeixement de la condició de personal emèrit, la declaració de la jubilació constitueix una condició suspensiva dels efectes del nomenament que escaigui.

Article 7

 

Característiques de la prestació de serveis per part del personal emèrit

 

7.1  El nomenament com a personal emèrit té una vigència inicial de dos anys. No obstant això, transcorregut aquest termini, a proposta de la direcció gerència de l'hospital o de la gerència d'àmbit d'atenció primària corresponent, amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, es pot prorrogar per períodes anuals, en funció de les necessitats de la institució, tenint en compte la limitació establerta a l'apartat següent.

 

7.2  L'edat màxima per poder continuar en una activitat retribuïda com a personal emèrit és de setanta-dos anys, sens perjudici de mantenir, de forma vitalícia, el caràcter honorífic inherent al nomenament i els drets que aquest honor comporta d'acord amb el que estableix l'article 3.3, lletra c), d'aquest Decret.

 

7.3  No obstant el que estableix l'apartat 1 d'aquest article, les persones interessades que en el moment de presentar la sol·licitud del procediment hagin complert setanta anys d'edat podran ser nomenades pel període de temps que resti fins al compliment de l'edat de setanta-dos anys, sens perjudici de mantenir, de forma vitalícia, el caràcter honorífic inherent al nomenament i els drets que hi són inherents.

 

7.4  El nomenament com a personal emèrit comporta una dedicació a temps parcial a la institució d'adscripció i al projecte funcional que el justifica. Aquesta dedicació ha de ser de quinze hores setmanals, que seran distribuïdes per la persona responsable del servei, unitat o òrgan directiu de qui depengui la persona nomenada, d'acord amb els criteris de millor funcionalitat i més gran eficàcia en el desenvolupament de l'activitat assignada.

 

7.5  El Govern, a proposta del conseller o consellera de Salut, i previs els informes preceptius, determinarà les retribucions corresponents al personal emèrit. Per a la determinació de les retribucions es tindran en consideració el règim de jornada parcial de dedicació i les limitacions que en el total de percepcions públiques estableix l'article 77.3 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.

 

7.6  El nomenament de personal emèrit està exempt de les obligacions que, en matèria de cotització, estableixen les disposicions del sistema de Seguretat Social.

 

7.7  Són causes d'extinció del dret a realitzar l'activitat retribuïda com a personal emèrit les següents:

 

a) El compliment del termini inicial de vigència del nomenament o de la pròrroga o pròrrogues, si s'escau.

 

b) La renúncia de la persona nomenada.

 

c) L'incompliment de les obligacions de la persona nomenada, previ el tràmit d'audiència, i amb subjecció a un procediment de revocació.

 

d) El compliment de l'edat de setanta-dos anys.

 

Article 8

 

Limitacions als nomenaments de personal emèrit

 

8.1  El nombre de personal emèrit nomenat i amb activitat retribuïda en el conjunt de centres de l'Institut Català de la Salut no pot ultrapassar l'1,5% del total de dotacions permanents de personal llicenciat sanitari dotades pressupostàriament en cada moment. La Direcció Gerència de l'Institut Català de la Salut determinarà la distribució interna del conjunt d'aquest percentatge entre els seus diferents centres, institucions i nivells assistencials, sense que el nombre total de persones nomenades en el conjunt de l'Institut pugui superar en cap moment l'1,5% esmentat anteriorment.

 

8.2  Les persones interessades en el reconeixement de la condició de personal emèrit a les quals s'hagi denegat el nomenament com a conseqüència de les limitacions pressupostàries previstes en aquest Decret podran tornar a instar el procediment, a l'efecte d'obtenir aquest reconeixement si les disponibilitats pressupostàries ho permeten.

Disposicions finals

 

Primera

 

Es faculta la persona titular del Departament de Salut per prendre les mesures necessàries per a l'execució del present Decret.

 

Segona

 

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el DOGC.

 

Barcelona, 19 d'abril de 2005

 

Pasqual Maragall i Mira

 

President de la Generalitat de Catalunya

 

Marina Geli i Fàbrega

 

Consellera de Salut

 

(05.098.144)