EL TABAC MATA.
NO ET DEIXIS ENGANYAR

LA GUERRA DE LA INDÚSTRIA TABAQUERA CONTRA LA SALUT PÚBLICA

La indústria tabaquera ha declarat la guerra a la salut pública. El cigarret és l'únic producte que quan es consumeix, segons les indicacions del fabricant, mata.

El tabac és una substància poderosament addictiva i la indústria tabaquera ha manipulat la ciència, la salut pública i els processos polítics, per vendre un producte que converteix els seus consumidors en addictes abans de matar-los. La informació de què disposem mostra que les dues terceres parts dels fumadors actuals s'hi varen iniciar en l'adolescència. Lluny de ser un grapat de fulles de tabac enrotllades en tubs de paper, el cigarret és un producte d'una enginyeria sofisticada dissenyat per crear addicció i matar.

“Els fabricants s'estan concentrant en el fet de reduir el percentatge de quitrà i nicotina per crear noves marques … que tenen com a objectiu, d'una manera o una altra, donar la confiança al consumidor que aquestes marques són relativament més “saludables” que els cigarrets que contenen una mescla més ortodoxa”.
Companyia BTA “Un nou producte, 1971”

Un dels objectius principals de la indústria tabaquera és emmarcar la dependència del cigarret com una decisió individual i de conducta. L'engany d'aquest esquema és que deixa les activitats i pràctiques de la indústria tabaquera completament fora del context. Assumeix que les persones prenen decisions sense ser influenciades per l'ambient, que inclou la publicitat i el màrqueting generat per la mateixa indústria. “Les empreses tabaqueres es gasten 6.000 milions de dòlars anuals per incitar els joves a fumar. Fan creure que fumar serà més sexy, atractiu, acceptat pel seu grup, atrevit, baronívol i que tindrà èxit. Projecten aquesta imatge en tots els mitjans de comunicació – des de pel·lícules per a tota la família fins a pel·lícules per a adults, revistes i, fins i tot, mitjançant personatges de dibuixos animats”, diu Allan Landers, el model publicitari de Winston, el qual ara s'han convertit en un activista del control del tabaquisme.

Les investigacions demostren que la decisió de fumar està influenciada per la promoció que realitza la indústria tabaquera. La publicitat del tabac, que inclou figures prominents de l'esport i l'espectacle, projecta l'ús del cigarret com quelcom atractiu, divertit, saludable, sofisticat i associat a la riquesa. Als països on s'ha prohibit aquest tipus de publicitat, ha començat a emergir-n'hi una altra de més subtil en pel·lícules i vídeos musicals per continuar enviant aquests missatges a la població jove. Quan la gent se n'adona, sol ser massa tard.

La indústria tabaquera actua com una força mundial que no perdona ni nacions ni persones. No hi ha veritables motius econòmics o de salut pública que afavoreixin el consum de tabac, ja que mata els éssers humans i mina la hisenda pública. L'hàbit de fumar ha estat responsable de la mort de quatre milions de persones aquest any. Per a la dècada del 2020 o a començaments de la del 2030, aquest nombre de víctimes, que es podrien haver evitat, arribarà als 10 milions de morts l'any. La indústria del tabac i els seus socis de mercat necessiten aproximadament 11.000 nous fumadors diaris per reemplaçar els qui han mort. Per tant, adrecen les seves accions cap els nostres nens i venen l'addicció i la mort com un acte de llibertat, rebel·lió, lliure elecció, sofisticació i èxit.

“Per augmentar i assegurar un creixement sostingut al cigarret Camel amb filtre, la marca ha d'augmentar-ne la penetració en el grup d'edat de 14 a 24 anys, els quals tenen uns valors més liberals i representen el demà de la indústria dels cigarrets”.
Memoràndum de 1975, A. C. Tucker, vicepresident de màrqueting de R.J. Reynolds

Cada vuit segons, mor una persona a causa d'una malaltia relacionada amb el tabac i gairebé, simultàniament, s'hi apunta una altra víctima. Les grans tabaqueres comercien amb la mort i l'engany. Aquest atac a la salut mundial s'ha d'aturar. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha acceptat aquest desafiament mundial. L'essencial d'aquesta resposta es troba en la creació del primer tractat legalment vinculant dedicat a la salut humana. El conveni marc per al control del tabaquisme (CMCT) de l'OMS abordarà temes com la prohibició de la publicitat, el contraban, els impostos i la diversificació agrícola per tal d'adequar una resposta mundial a una amenaça mundial.

A mesura que les accions de control comencen a reduir els mercats d'Occident, les empreses tabaqueres transnacionals estenen agressivament el seu abast mundial. El CMCT subministrarà una plataforma política poderosa, en la qual les nacions d'arreu del món podran reunir-se i enfortir les seves capacitats per contrarestar les tàctiques mortals i enganyoses de les empreses tabaqueres transnacionals, que transcendeixen les fronteres.

“Si encara es creu que la indústria tabaquera simplement emplena amb tabac tubs de paper i que no proporciona nicotina intencionadament, consideri aquesta cita descoberta recentment en un document que va estar amagat durant molt de temps, d'un científic d'alt rang que treballava per a una empresa tabaquera, i que el 1972 va dir: “el cigarret no s'ha d'interpretar com un producte, sinó com un sistema. El producte és la nicotina. Pensi en el cigarret com el dispensador d'una dosi de nicotina. Pensi en la inhalació de fum com el vehicle de la nicotina”.
Dra. Gro Harlem Brundtland, directora general de l'OMS, en la seva intervenció en la novena Conferència d'autoritats reglamentàries de drogues. Berlín, 27 d'abril de 1999

Les claus perquè les grans empreses tabaqueres arribin a un abast mundial han estat: la seva estratègia de màrqueting, la seva publicitat agressiva i la creació d'un nou “teló d'acer" del tabac. El que està passant a Occident (la legislació de la Unió Europea, els acords als quals han arribat les grans empreses tabaqueres als Estats Units, la prohibició de la publicitat, etc.) no es coneix a Sri Lanka o a Mèxic. D'altra banda, als països en desenvolupament i recentment industrialitzats no s'ha denunciat prou la promoció del tabac no regulada que s'adreça a la gent jove i a les dones. Per calar foc a aquest "teló d'acer" del tabac i promoure el suport mundial al CMCT, l'OMS ha desenvolupat aquesta contrapublicitat anomenada “El tabac mata. No et deixis enganyar”. Aquesta nova contrapublicitat intentarà, sistemàticament, reemmarcar la percepció del públic cap al problema de la dependència tabàquica, tot brindant a les comunitats política i sanitària les eines necessàries per tal de començar a revelar les tàctiques enganyoses de les empreses tabaqueres transnacionals i combatre els seus grans recursos.

“Òbviament, hi ha un gran potencial a tots aquests països. Jo diria que la demanda de cigarrets occidentals és insaciable. És una oportunitat fantàstica per a tothom i estem parlant d'un gran nombre de països.”
Stuart Waternton, director de BAT de “Desenvolupament de nous negocis”, parlant de noves oportunitats a l'Europa de l'Est i a l'antiga Unió Soviètica, 1995

“Tenen una bona defensa. No importa que els vagi malament aquest negoci als Estats Units, les vendes internacionals el redreçaran.”
Allan Kaplan, analista de tabac de l'empresa Merrill Lynch, en un comentari sobre Philip Morris, 1997

DE BONA TINTA: PARLA LA INDÚSTRIA TABAQUERA

“Jo no crec que la nicotina sigui addictiva”
Thomas Sanndefur, director executiu de Brown i Williamson

“Jo crec que la nicotina és addictiva”
William Campbell, Philip Morris

“I jo també crec que la nicotina no és addictiva”
James Johnston, R.J. Reynolds

Directors executius testificant, sota jurament, davant del Subcomitè de Sanitat i Medi Ambient del Congrés dels EUA, (1994)

“La nicotina és addictiva. Per tant, som en el negoci de vendre nicotina, una droga addictiva.”
Addison Yeaman, Brown & Williamson, (1963)

“Per al principiant fumar un cigarret representa un acte simbòlic.
Ja no sóc el nen de la mamà, sóc fort, sóc un aventurer, no sóc antiquat….
A mesura que es debilita el simbolisme psicològic, l'efecte farmacològic n'agafa el control, per mantenir-ne l'hàbit…”
Philip Morris, vicepresident per a investigació i desenvolupament,“Per què es fuma?”, primer esborrany, (1969)