Què és l'ozó troposfèric?

L'ozó troposfèric és un gas oxidant i irritant situat a la troposfera que és la capa de l'atmosfera més propera a la superfície (entre el terra i uns 10 km ), on ens movem i respirem.

Com s'origina?

No existeix cap font que emeti ozó en quantitats importants. L'ozó és un contaminant secundari que es forma en presència d'òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils (precursors de l'ozó). Aquests contaminants són emesos pel trànsit, processos industrials i, fins i tot, per fonts naturals com la vegetació.

Aquests contaminants, juntament amb una temperatura elevada i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores), porten a la formació de l'ozó troposfèric, moltes vegades lluny d'on s'han produït els contaminants primaris.

Com pot afectar l'ozó troposfèric la salut de les persones?

En diversos estudis en persones s'han trobat alteracions de la funció pulmonar quan les concentracions d'ozó troposfèric han superat els 200 µg/m ³ en un temps d'exposició d'1 a 3 hores. A partir d'aquests nivells, l'ozó pot provocar en les persones les alteracions següents:

  o       Irritació del sistema respiratori, provocant tos, irritació a la faringe, irritacions al coll (gola seca) i/o una sensació incòmoda al pit.

  o        Reducció de la funció pulmonar, fent més difícil l'aspiració de l'aire i la respiració profunda i vigorosa i, per tant,   respirant més ràpidament i superficialment del que és habitual.

  o         Reducció de la capacitat defensiva enfront de les malalties respiratòries en general; en el cas concret de l'asma, nivells elevats d'ozó troposfèric augmenten la freqüència de crisis asmàtiques.

  o         Agent causant d'alteracions diverses com la irritació de les mucoses del nas i la boca, de la conjuntiva dels ulls (provocant alteracions en la percepció visual), de la pell, a més de malestar general, disminució del rendiment, cansament o mal de cap.

Hi ha persones especialment sensibles als efectes de l'ozó troposfèric?

Hi ha diversos grups de persones que poden ser particularment sensibles a l'ozó troposfèric:

   o        Les persones amb asma o altres malalties de les vies respiratòries i/o cardíaques.

   o        Les persones que fan exercici físic a l'aire lliure, especialment a les hores en què els nivells d'ozó són més alts: entre les 12 h i les 16 h (hora solar).

   o        Els nens.

   o        La gent gran.

   o        Les persones amb altres característiques individuals determinades que les fan més sensibles que la resta a la presència de l'ozó

Valors de referència

La legislació relativa a l'ozó va ser establerta per la Directiva comunitària 2002/03/CE, de 27 de setembre, transposada a la nostra legislació pel Reial decret 1796/2003, de 26 de desembre, relativa a l'ozó a l'aire ambient, en la qual es defineixen, entre altres, els valors de referència següents:

      o        Llindar d'informació a la població : nivell a partir del qual una exposició breu a l'ozó suposa un risc per a la salut de la població més vulnerable i a partir del qual es dóna informació actualitzada a la població. S 'estableix en 180 µg/m ³ com a mitjana horària.

     o        Llindar d'alerta : nivell a partir del qual una exposició breu a l'ozó suposa un risc per a la població en general i a partir del qual s'emprenen mesures immediates. S'estableix en 240 µg/m ³ com a mitjana horària .

El Departament de Medi Ambient i Habitatge du a terme la “Campanya de vigilància dels nivells d'ozó a Catalunya”.

A la pàgina web http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm , hi podeu consultar les dades relatives a aquesta Campanya, a través de la qual es dóna informació a la població dels nivells d'ozó troposfèric a Catalunya i sobre la situació de les últimes 24 hores, així com el pronòstic de la seva evolució, les precaucions recomanades i altres aspectes relacionats amb aquest tema.

Què podem fer quan es superen aquests llindars de concentració d'ozó troposfèric?

Cal reduir els esforços corporals a l'aire lliure que no siguin usuals, principalment si provoquen fatiga, són de llarga durada i es produeixen a les hores en què la concentració d'ozó és més elevada, és a dir, durant les hores de màxima insolació del dia (entre les 12 h i les 16 h). Especialment les persones grans o amb malalties respiratòries i/o cardíaques haurien de reduir al màxim l'esforç físic i les activitats a l'aire lliure.

Sempre que sigui possible, programarem les activitats a l'exterior en les hores en què els nivells d'ozó són més baixos, generalment de bon matí o al vespre.