Utilitzar aigües procedents d'una depuradora, amb els tractaments addicionals que la facin útil per a diferents usos, és una pràctica que possibilita disposar de més recursos hídrics i reduir el consum d'aigua potable.

Aquesta pràctica és cada vegada més utilitzada i requereix un control exhaustiu del risc associat que pugui comportar, bàsicament quant a contaminació microbiana i de determinats paràmetres químics.

Per tal que la utilització de l'aigua regenerada sigui una pràctica segura caldrà també una bona praxi dels gestors al llarg de tota la línia de tractament i fins al seu punt d'ús.

D'acord amb la normativa vigent en aquesta matèria, el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades , s'entén per:

• Reutilització de les aigües: l'aplicació, abans de la seva devolució al domini públic hidràulic i al marítim terrestre per a un nou ús privatiu de les aigües que, havent estat utilitzades per qui les va derivar, s'han sotmès al procés o processos de depuració establerts en la corresponent autorització d'abocament i als necessaris per tal d'assolir la qualitat requerida en funció dels usos a que es vol destinar.

• Aigües depurades: les aigües residuals que han estat sotmeses a un procés de tractament que en permet adequar la seva qualitat a la normativa d'abocaments aplicable.
• Aigües regenerades: aigües residuals depurades que, en el seu cas, han estat sotmeses a un procés de tractament addicional o complementari que permet adequar la seva qualitat a l'ús al que es destinen.