Haemophilus influenzae és un bacteri que pot ocasionar malalties molt diverses, algunes més greus com la meningitis, epiglotitis, pneumònia, infecció generalitzada (sèpsia)... i d'altres de menor gravetat. Haemophilus influenzae tipus b és el que sol causar les infeccions més greus. La meningitis es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 a 40 ° C, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca; l'epiglotitis, per mal de coll, dificultat per empassar i respirar, i ronquera.
Haemophilus influenzae tipus b no causa grans epidèmies, sinó casos aïllats o petits brots. Afecta sobretot els nens menors de 5 anys i la màxima incidència es troba entre els 3 mesos i els 3 anys d'edat. En el nostre país és poc freqüent.
Aquest bacteri habita en les vies respiratòries d'algunes persones (portadors sans) sense causar cap mena de símptomes. Aquestes persones tenen un estat immunitari o de defenses que els protegeix de patir la malaltia. Tanmateix, els portadors sans eliminen el germen cap a l'exterior i juguen un paper molt important en la transmissió, ja que pot arribar a una persona sana i, en comptes de convertir-la en portadora, causar-li la malaltia.
El mecanisme de transmissió de les infeccions per Haemophilus influenzae tipus b és per contacte directe amb les secrecions faríngies i nasals que contenen el microorganisme.
QUAN S'HA D'AVISAR EL PEDIATRE O DIRIGIR-SE A UN CENTRE HOSPITALARI?
En cas d'aparició en un/a nen/a de mal de cap, vòmits, febre, somnolència de forma sobtada o bé dificultat per empassar i respirar, es recomana portar-lo a un centre hospitalari.
QUÈ ES POT FER PER PREVENIR AQUESTA MALALTIA?
La prevenció immediata de les infeccions per Haemophilus influenzae tipus b en persones que han tingut contacte amb un malalt es realitza mitjançant la quimioprofilaxi (tractament antibiòtic). La quimioprofilaxi pretén eliminar el microorganisme de les vies respiratòries i evitar que, durant uns dies, circuli entre les persones que han pres la medicació. L'antibiòtic utilitzat és la rifampicina.
Per a la prevenció a llarg termini, la mesura més adient és l'administració de la vacuna antihaemophilus influenzae tipus b, doncs la vacuna no comença a actuar fins a passats uns 10 dies a partir de la seva administració.
QUÈ S'HA DE FER QUAN HA APAREGUT UN CAS DE MALALTIA?
La indicació de les actuacions a fer en matèria de prevenció correspon a les unitats de vigilància epidemiològica dels serveis territorials de Salut a cada província i, en cas de Barcelona ciutat, al Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona:
Agència de Salut Pública de Barcelona (Barcelona ciutat)
Servei d'Epidemiologia 932 384 545
Serveis Territorials de Salut a Barcelona
· Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Barcelonès Nord i Maresme 935 671 160
· Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Centre 937 361 260
· Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Costa de Ponent 934 213 255
Serveis Territorials de Salut a Girona
Secció d'Epidemiologia 972 200 054
Serveis Territorials de Salut a Lleida
Secció d'Epidemiologia 973 701 600
Serveis Territorials de Salut a Tarragona
Secció d'Epidemiologia 977 224 151
Serveis Territorial de Salut a les Terres de l'Ebre
Secció d'Epidemiologia 977 449 625
El responsable sanitari corresponent, davant un cas de malaltia , indicarà la quimioprofilaxi als contactes familiars i als contactes de guarderia o parvulari.
Als contactes menors de 5 anys no vacunats o vacunats de manera incompleta, a més de la quimioprofilaxi, cal administrar una dosi de vacuna. Posteriorment, el nen haurà d'acudir al seu pediatre per tal de completar la pauta de vacunació que li correspon per l'edat.
COM S'HA DE PRENDRE LA QUIMIOPROFILAXI?
En el cas que al seu fill se li hagi indicat prendre la quimioprofilaxi, és molt important que ho faci segons la pauta i el temps recomanat. Si per algun motiu no s'ha administrat l'antibiòtic es comunicarà a l'escola. L'eficàcia de la prevenció depèn en gran mesura del compliment d'aquestes normes per part de totes les persones a les quals se'ls hagi indicat el tractament.
La rifampicina s'administra, un cop al dia, durant quatre dies consecutius, a dosis de 20 mg per Kg de pes. Per als menors d'un mes la dosi és de 10 mg per Kg de pes . En adults, la dosi diària és de 600 mg. A aquestes dosis l'antibiòtic no presenta efectes secundaris, exceptuant la coloració vermellosa de l'orina i de les secrecions lacrimals, motiu pel qual, en cas de portar lents de contacte, es recomana utilitzar ulleres durant el temps de tractament. Per a les dones que prenen anticonceptius orals, la rifampicina disminueix l'eficàcia de l'anticonceptiu en el temps que dura el tractament i, per tant, es recomana la utilització d'un altre mètode anticonceptiu alhora. D'altra banda, aquells nens que prenguin altres medicaments durant el temps de la quimioprofilaxi, caldrà que ho consultin amb el seu pediatre, atès que la rifampicina pot disminuir el seu efecte.
La rifampicina només està contraindicada en l'embaràs, en persones al.lèrgiques al medicament o en les que pateixen asma per sulfits en cas de ser administrada en xarop . Cal, en aquests casos, contactar amb el responsable sanitari, per tal que se'ls facilitin altres medicaments.
La quantitat de medicació que han de prendre els nens als quals s'administra el xarop, es mesurarà mitjançant la cullera dosificadora que porta el medicament. Les dosis es prendran cada 24 hores, segons aquestes pautes:
. de 2,5 a 5 Kg de pes, fins 2,5 mL (ratlleta de 2½ de la cullera dosificadora)
. de 5 a 9 Kg de pes, fins 5 mL (tota la cullera)
. de 10 a 14 Kg de pes, fins 10 ml (2 cullerades senceres)
. de 15 a 19 Kg de pes, fins 15 mL (2 culleres (10mL) i mitja (ratlla de 2½)
. de 20 a 24 Kg de pes, fins 20 mL (4 cullerades senceres)
. a partir de 25 Kg o bé de 7 anys ja es donen càpsules de 300 mg
. adults, una gragea de 600 mg per dia
QUANT DE TEMPS CAL ESTAR ALERTA?
Després de l'aparició d'un cas i durant un període màxim d'un mes, cal que pares i mestres tinguin presents els símptomes esmentats, per tal de detectar al més precoçment possible l'aparició d'alguna altra persona afectada. És important comunicar a l'escola qualsevol cas quan aparegui.
Quan es presenti un o més casos en un centre escolar, el responsable sanitari, a través de l'escola, hi prestarà el seu suport, seguirà de forma estreta durant aquest temps, els esdeveniments que puguin sorgir i indicarà les actuacions necessàries.
QUAN ES POT RETORNAR A LES ACTIVITATS NORMALS?
Un cop hagi obtingut l'alta hospitalària, la persona afectada per aquesta malaltia pot incorporar-se a la normalitat.
Amunt