Campanya de sensibilització sobre l'ús correcte dels antibiòtics

El fet d'haver trobat persones amb processos infecciosos que no responen al tractament antibiòtic que se'ls hagi establert, està relacionat amb l'aparició de soques bacterianes que han desenvolupat resistència a aquests agents.

L'aparició de resistències bacterianes als antibiòtics més habitualment utilitzats suposa una amenaça per la salut pública degut a què, en deixar de ser eficaços, cal variar les estratègies de tractament utilitzant nous antibiòtics cada vegada més selectius. Aquesta situació no és sostenible, ja que per al descobriment i comercialització de noves molècules amb poder antibiòtic són necessaris entre 15 i 20 anys de recerca, mentre que el ritme d'aparició de resistències és molt més ràpid.

Catalunya i l'Estat Espanyol són àrees geogràfiques on s'han descrit taxes de resistències bacterianes que es podrien qualificar d'elevades si es comparen amb les d'alguns països de la Unió Europea (UE) (2), sobretot pel que fa a patògens d'origen comunitari.

Aquest increment de les resistències bacterianes es reprodueix a tot el món. Això ha motivat que institucions tan importants com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) facin recomanacions generals

Dades disponibles sobre resistències

Com s'ha comentat abans, el desenvolupament de resistències presenta una gran variabilitat geogràfica, cosa que fa del tot imprescindible disposar de dades locals a l'hora de prendre decisions sobre antibioticoteràpia.

Tot i la dificultat de tenir valors prou representatius del nostre entorn, a la taula 1 es mostren alguns exemples dels bacteris causants d'infeccions comunitàries i el seu patró de resistències a alguns dels principals antibiòtics.

Taula 1. Resistències bacterianes als principals antibiòtics utilitzats a l'Atenció Primària

Microorganisme	Penicil·lines	Macròlids	Quinolones
Streptococcus pyogenes	0%	3-27%	-
Streptococcus pneumoniae	10-20%	18-35%	5%
Haemophilus influenzae	35-50%	10-20%	<1%
Escherichia coli	50-60%	100%	10-30%

D'aquesta taula cal destacar l'elevada taxa de resistències observada en soques bacterianes aïllades en l'àmbit extrahospitalari, tenint en compte que aquesta característica s'ha instaurat molt ràpidament. Així, a principi dels anys 1980, només el 10% dels pneumococs o l'1% dels Haemophilus influenzae presentaven resistència a la penicil·lina.

 

 

Data de publicació: 10/12/2002

Amunt