RODA DE PREMSA: 31 DE MAIG, DIA MUNDIAL SENSE TABAC 2002
El conseller de Sanitat i Seguretat Social, Eduard Rius, acompanyat del director general de Salut Pública, Lluís Salleras, ha presentat en roda de premsa, el Programa "Atenció Primària sense Fum" i les dades de la darrera enquesta sobre l'hàbit tabàquic en els col·lectius mèdic i d'infermeria.
A la roda de premsa també hi han assistit el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Ramon Morera, i la presidenta de l'Associació Catalana d'Infermeria, Joaquima Ribot.
EL PROPER DIVENDRES ES POSA EN MARXA EL PROGRAMA "ATENCIÓ PRIMÀRIA SENSE FUM"
El proper dia 31 de maig, i amb motiu del Dia Mundial sense Tabac, que aquest any se celebra sota el lema "Esports sense tabac, juga net", s'acreditaran els primers 25 centres d'atenció primària (CAP) dins el programa Atenció primària sense fum.
El Departament de Sanitat i Seguretat Social juntament amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i l'Associació Catalana d'Infermeria són els promotors d'aquesta iniciativa que, en un primer moment, es posarà en funcionament a 25 CAP i, posteriorment, s'estendrà a tota l'atenció primària de Catalunya. Està previst que finalitzi l'any 2005.
El programa Atenció primària sense fum va dirigit al personal que treballa als centres de salut i té com a objectiu principal consolidar una xarxa de centres d'atenció primària lliures de fum que permeti millorar el perfil d'actituds i comportaments que els professionals que hi treballen tenen sobre el tabac.
Hi ha més de 25 malalties relacionades amb el consum de tabac, la majoria de les quals no arriben a produir-se o milloren si es deixa de fumar. Es considera que els metges de l'atenció primària estan en una posició privilegiada, ja que el CAP és el lloc on es reben un major nombre de consultes per part dels fumadors, tant abans com després de patir malalties relacionades amb el tabaquisme.
Atesa l'elevada cobertura d'aquest nivell assistencial, el programa Atenció primària sense fum està pensat per aconseguir una intervenció sanitària òptima que faciliti la disminució de la prevalença de l'hàbit tabàquic en la població general. S'ha posat de manifest que les intervencions intensives portades a terme des de l'atenció primària són efectives per aconseguir que la població fumadora deixi de fumar.
Funcionament
El programa Atenció primària sense fum consta de tres elements fonamentals:
- Material "centre sense fum": tots els centres interessats a formar part de la xarxa rebran un conjunt de material (retolació, documentació per informar/sensibilitzar l'equip del centre, material informàtic per portar a terme una enquesta prèvia i altres elements de senyalització).
Sessió informativa per a tots els professionals sanitaris, i no sanitaris, que s'adhereixin al programa, amb la creació d'un grup de treball en el qual s'inclouran no fumadors, fumadors i exfumadors. El grup de treball serà l'encarregat de fer una valoració general de la situació, tant del CAP com dels professionals que hi treballen, així com de senyalitzar degudament el centre amb les plaques de "centre sense fum".
L'obtenció de la informació necessària per a la valoració final del centre es farà mitjançant una enquesta que es distribuirà a tots els professionals. Els resultats d'aquesta enquesta permetran saber quantes persones fumen, la possibilitat o no de crear algun espai controlat on es permeti fumar al personal del centre i la necessitat d'oferir ajuda a aquells professionals que vulguin deixar de fumar, entre altres aspectes.
- Oferta terapèutica: s'oferirà ajut de tractament mèdic i psicològic i, si escau, suport farmacològic a totes aquelles persones que treballen a l'Àrea Bàsica de Salut. També es portarà a terme un seguiment individualitzat per professionals i experts, i està previst que al llarg d'aquest any es puguin realitzar un total de 5 tallers terapèutics amb una participació aproximada de 25 persones per taller.
- Formació/capacitació dels professionals: activitat formativa per capacitar els professionals del centre a ajudar els pacients a deixar de fumar.
Mòduls de formació adreçats a uns 15-20 professionals sanitaris. En una primera fase s'han cobert ja 22 de les 25 àrees bàsiques de salut (ABS) i es preveu realitzar activitats formatives, de forma continuada, a mesura que es vagin incorporant més centres al programa. Al llarg de l'any 2002 es portaran a terme 10 mòduls de formació.
Acreditació
El centres que participin en el programa Atenció primària sense fum rebran un document acreditatiu en el qual s'especifica que el centre compleix els criteris que l'acrediten com a "centre sense fum". Aquest diploma es posarà de manera visible a l'entrada del centre principal de l'ABS.
Avaluació i seguiment
Els centres participants es comprometen a avaluar periòdicament els resultats del programa mitjançant noves enquestes, que es podran formalitzar als sis mesos o a l'any d'haver-se inscrit al programa, verificació per observació directa externa i anàlisi de l'activitat assistencial en matèria de tabaquisme.
LLISTA DE CENTRES PARTICIPANTS A LA PRIMERA FASE
Lleida
- CAP Balàfia-Pardinyes
- CAP Eixample
- CAP Tàrrega
Tarragona
- CAP Torredembarra
- CAP Riera Miró (Reus)
Tortosa
Girona
- CAP Dr. Joan Vilaplana
- CAP Banyoles
- CAP Palafrugell
Costa de Ponent
- CAP Just Oliveras (l'Hospitalet de Llobregat)
- CAP Sant Just
- CAP la Florida (l'Hospitalet de Llobregat)
- CAP Capellades
Barcelonès Nord i Maresme
- CAP Montgat
- CAP Morera-Pomar (Badalona)
Centre
- CAP Terrassa Sud
- CAP Sagrada Família (Manresa)
Barcelona Ciutat
- CAP Roquetes
- CAP Via Barcino
- CAP el Clot
- CAP Raval Sud
- CAP Vila Olímpica
- CAP Manso (Sant Antoni)
- CAP Passeig de Sant Joan
- CAP Bon Pastor
UNA QUARTA PART DELS METGES DE CATALUNYA SÓN EX FUMADORS. LA PROPORCIÓ DE FUMADORS S'HA REDUÏT A MENYS DE LA MEITAT ENTRE 1982 (52,8%) I 2002 (24,5%)
- En el col·lectiu de metges la prevalença global se situa en el 24,5% de fumadors.
- En 20 anys s'ha produït una inversió de la proporció entre metges fumadors i no fumadors. La proporció de fumadors s'ha reduït a menys de la meitat entre 1982 (52,8%) i 2002 (24,5%).
- Entre els metges, els que més fumen són els que tenen entre 45 i 54 anys (27,4%) i els que menys els més grans de 54 anys (21,5%).
- La prevalença entre les metgesses (22,1%) és inferior a la dels seus companys masculins (26,3%).
- Respecte a enquestes anteriors, s'han reduït les diferències entre especialitats, tot i que es mantenen amb una prevalença més baixa els especialistes en pneumologia, pediatria i medicina familiar i comunitària (inferiors al 23%), mentre que les xifres més elevades segueixen sent les de les especialitats quirúrgiques al voltant d'un 30%.
- Una quarta part dels metges són exfumadors. N'hi ha més entre els homes i en les franges d'edat superior als 45 anys.
- El 64% dels metges fumadors han intentat deixar el tabac almenys un cop.
- El motiu principal dels metges (exfumadors) per deixar de fumar és la preocupació pels efectes del tabac sobre la seva salut (63,6%) i, en segon lloc, les molèsties atribuïbles al tabac (25,7%) i el fet de donar un bon exemple (20,5%).
- Més del 97% dels metges donen consell antitabàquic quan el pacient té problemes relacionats amb el tabac o els pregunta sobre el tema.
- Un 50,3% dels metges declaren que donen consell antitabàquic espontàniament a tots els seus pacients fumadors (quan no pregunten ni presenten patologia associada).
- Els metges fumadors són els que menys consell espontani donen sobre el consum del tabac (36%), mentre que entre els exfumadors i no fumadors arriben a 1 de cada 2.
- Pel que fa al consell antitabàquic, hi ha hagut una millora lleugera respecte al 1996 i una millora molt notable respecte al 1990.
- Hi ha un 8% de metges que deixen fumar a la sala d'espera (1996: 14%).
- Hi ha hagut un increment del percentatge de metges que tenen material educatiu sobre tabac a la sala d'espera (quasi tres quartes parts dels metges en disposen).
- Encara hi ha un 5% de metges fumadors que fumen davant dels seus pacients. L'any 1996 n'hi havia un 10,3%.
- Prop del 20% de metges acostuma a estar més d'una hora en ambients carregats del fum del tabac.
- Entre els metges fumadors s'ha produït una disminució lleu de la preocupació dels efectes del tabac sobre les persones que els envolten.
- Tot i que a la dècada dels 90 hi ha un increment del percentatge de metges que té una opinió negativa sobre les campanyes publicitàries sobre el tabac, continua sent inferior que a la dècada dels 80.
- S'ha produït un increment (fins al 76%) dels metges partidaris d'introduir modificacions legislatives encaminades a la restricció del consum.
- 8 de cada 10 metges opinen que els pares i els professionals sanitaris han de donar exemple i no fumar.
- El 86 % dels metges opinen que ha d'haver-hi zones separades de fumadors i no fumadors als restaurants; per contra, només un 37% són partidaris de la prohibició total de fumar als restaurants.
- Una molt àmplia i creixent majoria de metges (de qualsevol estatus tabàquic) dóna suport a les mesures informatives i sensibilitzadores (campanyes) i a les accions legislatives i normatives, tant en els àmbits estrictament sanitaris com en l'entorn social en el seu conjunt.
TOT I QUE N'HI HA HAGUT UNA DISMINUCIÓ, EL COL·LECTIU SANITARI AMB MAJOR PREVALENÇA SEGUEIX SENT EL D'INFERMERIA (35,1%)
- En el col·lectiu d'infermeria la prevalença global se situa en el 35,1% de fumadors.
- La prevalença entre els homes (34,1%) és inferior a la de les dones (35,30%).
- Entre 1986 i 2002 s'ha produït una reducció en la prevalença de l'hàbit tabàquic de 7,3 punts (17,2%). En el cas dels homes, la reducció ha estat de 20,3 punts (37,3%), mentre que en les dones ha estat només de 4 punts (10,2%).
- Aproximadament una cinquena part (21,9%) del personal d'infermeria és exfumador.
- El 61% del personal d'infermeria ha intentat deixar de fumar almenys un cop.
- Entre el personal d'infermeria els que més fumen són els que tenen menys de 35 anys (38,7%), mentre que els que menys fumen són els més grans de 54 anys (16,7%).
- Els professionals d'infermeria que treballen en l'àmbit de l'atenció primària de salut fumen menys (27,8%) que la resta (41,8%).
- Els principals motius dels infermers i les infermeres exfumadors per deixar de fumar són la preocupació pels efectes del tabac sobre la seva salut (59,4%), evitar molèsties atribuïbles al tabac (20,6%) i donar un bon exemple a parents i amics (8,6%).
- El 94% del col·lectiu d'infermeria dóna consell antitabàquic quan el pacient té problemes relacionats amb el tabac i el 89% quan el pacient li pregunta sobre el tema.
- Un 45% dels professionals d'infermeria declaren que donen consell antitabàquic espontàniament a tots els seus pacients fumadors (quan no pregunten ni presenten patologia associada).
- Els infermers i les infermeres fumadors són els que donen menys consell espontani als seus pacients sobre el consum de tabac (30%), mentre que els exfumadors (44,6%) i els no fumadors (54,7%) són lleugerament més positius.
- En relació amb el grau de consell antitabàquic en infermeria s'ha produït una millora respecte al 1996 i, molt especialment, respecte al 1990.
- Hi ha hagut un increment del percentatge de professionals que tenen material educatiu sobre tabac a la sala d'espera (81% en disposen).
- Hi ha un 3,5% d'infermers/eres fumadors que fumen davant els seus pacients.
- Un 25% del personal d'infermeria enquestat acostuma a estar més d'una hora en ambients carregats del fum del tabac.
- Un 62% dels professionals fumadors està preocupat pels efectes del tabac sobre la seva salut i un 57,3% sobre la salut de les persones que els envolten.
- Quasi tres quartes parts dels enquestats tenen una opinió negativa sobre les campanyes publicitàries promogudes per la indústria del tabac.
- S'ha produït un increment de fins al 75% dels partidaris d'introduir més modificacions legislatives encaminades a la restricció del consum.
- Una molt àmplia i creixent majoria de les infermeres i els infermers donen suport a les mesures informatives i sensibilitzadores (campanyes) i a les accions legislatives i normatives, tant en els àmbits estrictament sanitaris com en l'entorn social en el seu conjunt.
- Entre el col·lectiu d'infermeria enquestat, un 76% pensa que les campanyes són útils per conscienciar la població, un 67,2% creu que contribueixen a deixar de fumar, i un 87% pensa que s'haurien d'endegar més campanyes.
| Data de publicació: 27/05/2002 |  Amunt |
