Malgrat els esforços que es varen fer per tal que la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, reconegués la prescripció infermera * de fàrmacs i productes sanitaris, tant en la seva modalitat autònoma com en col·laboració amb els metges, l'article 77 del text articulat aprovat per les Corts Generals reconeix els metges i els odontòlegs com els "únics professionals amb facultat per ordenar la prescripció de medicaments".

 

Arran de l'aprovació de la referida Llei , i a fi d'avançar en la confecció d'una proposta per a l'Administració sanitària de Catalunya en ordre a donar compliment a la disposició addicional dotzena que diu textualment que "per facilitar la tasca dels professionals sanitaris que, d'acord amb aquesta llei, no poden prescriure medicaments, en el termini d'un any el Ministeri de Sanitat i Consum establirà la relació de medicaments que puguin ser usats  o, en el seu cas, autoritzats per a aquests professionals, així com les condicions específiques en què els poden utilitzar i els mecanismes de participació amb els metges en programes de seguiment de determinats tractaments" , en el si Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya (CCDIC) s'han fet un seguit de treballs per fer efectiva la indicació autònoma i la col·laborativa de fàrmacs i productes sanitaris per part de les infermeres. El primer d'ells ha estat un primer catàleg de fàrmacs i productes susceptibles d'indicació ^(*) .

 

Estudiat i analitzat l'esmentat document que el Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya (CCDIC) ha tramès a la Comissió d'Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Infermera per la seva aprovació i assumpció si s'escau, aquesta Comissió el lliura a la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, fent notar els principals aspectes que relacionem a continuació:

 

·                     S'entén com a prescripció infermera “la capacitat de seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs en benefici i satisfacció de les necessitats de salut de les persones subjectes de les nostres cures durant la nostra pràctica professional, sota criteris de bona pràctica clínica i judici clínic infermer que els són atorgats per les seves competències .

 

·                     S'entén la prescripció autònoma de la infermera quan la infermera, en el desenvolupament de la funció de tenir cura (del cuidar), les indicacions que realitza són de la seva exclusiva responsabilitat.

 

·                     Es creu imprescindible que la prescripció autònoma sigui la primera que es reconegui i, una vegada desenvolupada aquesta , obrir un debat en el si de la professió infermera en primer lloc i conjuntament amb diferents professionals (metges i farmacèutics principalment) en segon lloc, per analitzar aquelles situacions que compartim o col·laborem i on, de manera consensuada, les infermeres hi podem col·laborar.

 

·                     Se subratlla que l 'autonomia i responsabilitat inherents a la naturalesa facultativa de la professió infermera (Llei 44/2003, de 21 de novembre, en relació amb els Reials-Decrets 1466/1990, de 26 d'octubre, i 450/2005, de 22 d'abril) exigeixen que la prescripció en col·laboració o col·laborativa no es pot establir sense el reconeixement de la prescripció autònoma o independent, atès que no es pot concebre l'assumpció d'una responsabilitat per col·laborar en l'exercici de les funcions d'un altre, si no es poden exercir les pròpies.

 

·                     El Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya (CCDIC) posa a disposició del Consell de la Professió Infermera un primer catàleg per a la prescripció autònomade la infermera i es compromet a seguir treballant per aconseguir el màxim consens pel que fa al contingut del catàleg que limiti –en aquest cas voluntàriament i en el millor sentit de la paraula– els productes i els fàrmacs de prescripció autònoma de la infermera . Aquests serien els que la infermera podria prescriure lliurament sense consentiment ni autorització de cap altre professional.

 

·                     Es proposa explorar altres estratègies de reconeixement , paral·leles a les dutes a terme al voltant de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, basant-se el principi d'autonomia professional que permetin la possibilitat real i efectiva perquè la infermera, una vegada hagi elaborat un judici sobre una situació que demandi cures infermeres, pugui prendre decisions sobre aquestes cures i pugui posar en pràctica sense traves, accions que tinguin a veure amb el seu camp de domini disciplinar i de competències, amb el servei que presta.

 

·                     Aquests darrers dies El Ministerio de Sanidad y Consumo  i el Consejo General de Enfermería   han fet públic el compromís de facilitar una solució a la prescripció infermera abans del 31 de desembre de 2007 . El Consell de la Professió Infermera de Catalunya es compromet a seguir atentament aquesta negociació, tot desitjant que l'acord millori la capacitat prescriptora de les infermeres, tant en la seva modalitat autònoma com en la de col·laboració.

 

·                     La Comissió d'Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Infermera es compromet a mantenir la subcomissió dedicada a la prescripció infermera per a vetllar pel seu correcte desenvolupament.

 

 

 

Barcelona, 20 de novembre de 2007

 

 

 

 

^(*) El catàleg inclou una descripció de fàrmacs i productes per a la infermera generalista i dos apartats propis, l'un per a les llevadores i l'altre per a les infermeres especialistes en salut mental.