1 . La regulació de l'ensenyament de les teràpies no convencionals s'ha d'harmonitzar a l'àmbit de la Unió Europea, respectant l'autonomia de cada Universitat per tal que decideixi intervenir en la recerca d'eficàcia d'alguna d'aquestes teràpies i les incorpori a l'oferta d'estudis universitaris.

2 . L'Administració sanitària ha d'instar la societat a l'exercici de la seva llibertat responsable, procurant-li informació sobre el risc directe o indirecte derivat de l'ús d'aquestes teràpies, i respectant així el dret de les persones a decidir l'accés a les ofertes que considerin més oportunes per a la seva salut.

3 . La regulació de la pràctica de les teràpies no convencionals s'ha d'harmonitzar a l'àmbit de la Unió Europea. En una primera fase els terapeutes s'haurien d'autoregular a través d'un codi d'ètica o de conducta, d'acceptació obligada pels pràctics d'aquestes teràpies, què haurien d'adquirir el compromís formal de no interferència negativa amb la pràctica medica regulada pels col·legis professionals, sobretot pel que fa a retardar l'accés dels pacients a un diagnòstic precoç i a un tractament precoç, ni a desaconsellar l'abandonament de cap tractament necessari. Aquest codi hauria de recomanar apartar-se de qualsevol actitud d'engany o frau, acceptar les responsabilitats ètiques, administratives i judicials, i reconèixer el preceptiu control de l'Administració sanitària en la seva essencial funció de vetllar per la salut pública.