Amb motiu de la presentació d'un brot d'infecció per E. coli O157:H7 entre alumnes i contactes de l'escola Lestonnac de Barcelona i altres escoles de la província, vinculat a la ingesta d'aliments procedents d'una empresa de càtering, i per tal de reforçar les actuacions de prevenció i control que des de l'inici de la seva detecció es porten a terme, es creu convenient resumir els principals aspectes que, des de la vessant del seu control epidemiològic, han de tenir en compte els metges, especialment els pediatres, que puguin tenir alguna consulta relacionada amb aquest episodi. Aquestes consideracions són fruit dels resultats disponibles fins ara, i es basen en l'evidència internacional sobre episodis similars en d'altres països, però que fins ara no s'havien presentat a Espanya. La seva formulació i difusió es fa de comú acord amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i la Societat Catalana de Pediatria.

1. El quadre clínic de la intoxicació per Escherichia coli O157: H7

   La infecció per E. coli O157:H7 produeix una simptomatologia molt variable que pot anar des d'una diarrea autolimitada inespecífica, o bé una diarrea amb dolor abdominal amb o sense sang, o fins i tot en alguns casos l'anomenada síndrome hemolítica-urèmica (SHU), generalment precedida de diarrea.

   La síndrome hemolítica-urèmica és una malaltia caracteritzada per la tríada d'hemòlisi, plaquetopènia i afectació renal aguda, que afecta especialment nens menors de 5 anys, però que pot afectar persones de totes les edats. La intensitat de l'hemòlisi sovint no es correspon amb el grau d'afectació renal. En la seva forma clàssica va precedida per una diarrea sanguinolenta, encara que aquesta pot mancar. L'agent etiològic més sovint aïllat és E.coli O157:H7, productor d'una verotoxina: Shigella dysenteriae productora de verotoxina, també la Shigella dysenteriae i més rarament d'altres com E.coli no O157:H7 verotoxigènics. La verotoxina secretada dins l'intestí és la responsable directa de la malaltia.

   Les complicacions a curt i mig termini poden ser importants. Està descrita una letalitat entre un 2-10%, i la morbiditat es produeix especialment a nivell renal, amb la possibilitat de lesions permanents (desenvolupament progressiu d'una insuficiència renal crònica) o neurològiques. Entre un 60-70% dels pacients afectats la recuperació és total. Les recaigudes són excepcionals. La susceptibilitat a la toxina és individual i no s'ha establert una relació amb l'inòcul.

    

    

2. Quina és l'epidemiologia de l' E.coli O157: H7?

   El reservori és essencialment animal, especialment el bestiar boví, on un percentatge variable pot ésser-ne portador a l'intestí. El vehicle de la infecció sol ser càrnic, encara que també s'han descrit les verdures fresques i l'aigua contaminades. La contaminació sol tenir origen en un sol animal, però en processar la carn trinxada, pot formar part de diverses unitats i barrejar-se amb la d'altres animals sans. La carn contaminada, en ser processada en forma de salsitxes o hamburgueses (els aliments més sovints identificats com a vehicles), pot restar protegida a l'interior del producte, per la qual cosa una mala cocció pot deixar viable un inòcul del microorganisme. Aquest pot ser relativament baix, però suficient per produir una malaltia simptomàtica.

   Aquests brots són rars i la majoria de casos estan descrits com a esporàdics.

   La transmissió de persona a persona (casos secundaris) és especialment rellevant, sobretot quan afecta un col·lectiu d'infants menors de 5 anys, on els hàbits higiènics i la seva conducta habitual facilita enormement la transmissió fecal-oral.

    

3. Actituds davant un nen simptomàtic relacionat amb el brot

   Davant d'un nen amb diarrea sangonosa relacionada amb el brot mencionat, s'aconsella: a) la seva observació clínica durant 14 dies; b) realitzar hemograma i analítica per detectar una possible leucocitosi, disminució de la xifra d'hemoglobina o signes d'afectació renal; c) realitzar un coprocultiu per buscar E. coli O157:H7 i d) dir que el nen no vagi a l'escola mentre tingui diarrea.

   No es recomana l'administració de fàrmacs que disminueixin la mobilitat intestinal perquè se sap que incrementen l'absorció de verotoxina i el risc de desenvolupar SHU. D'acord amb les dades disponibles, tampoc no es recomanable l'administració d'antibiòtics.

    

4. Actitud davant un nen asimptomàtic relacionat amb el brot

   Hi ha sempre un percentatge de nens amb presència asimptomàtica d' E.coli O157:H7 a la femta, tal com s'ha demostrat en el present brot. No està clara la utilitat de qualsevol mesura específica (un tractament antibiòtic pot ser fins i tot contraproduent), per la qual cosa l'actitud recomanada és la d'abstenir-se d'aplicar qualsevol mesura excepcional, i les mesures de control i prevenció són les més importants.

    

    

5. Signes d'alerta per portar un infant al servei d'urgències

   Irritabilitat, qualsevol símptoma neurològic, oligúria o poliúria, palidesa, subicterícia o icterícia, letàrgia... són símptomes que fan pensar en la possibilitat que es tracti d'una SHU.

    

6. Mesures de control i prevenció

   Les mesures de control i prevenció aplicades són estrictament per a controlar la transmissió persona a persona d'aquest germen. El període de transmissibilitat de la malaltia en els nens, a diferència dels adults que sol limitar-se a un dies, pot allargar-se fins a tres o quatre setmanes. Per tant, cal extremar la higiene personal, sobretot després d'anar al lavabo (no cal usar cap producte diferent del sabó habitual) i utilitzar tovalloles de paper d'un sol ús. Aquestes mesures han de ser expressament vigilades en els infants menors de 5 anys.

   En l'entorn familiar, les mesures són exactament les mateixes i no cal cap mesura excepcional de neteja o desinfecció dels lavabos. No està indicat ni l'aïllament dels nens o pacients portadors (abstenció d'assistir a l'escola), ni tampoc el tancament de la institució on es produeixi el brot.

    

7. Práctica de coprocultiu en nens asimptomàtics

Com que el coprocultiu per a la detecció d' E. coli O157:H7 té una sensibilitat limitada, que l'excreció del microorganisme és intermitent, i que l'actitud davant un nen amb el coprocultiu positiu no significa aplicar individualment cap mesura de tractament, prevenció o control diferent de les ja esmentades, sols és una eina de prospecció epidemiològica, per la qual cosa no està justificada la indicació individualitzada.

En cas de necessitat d'informació addicional, es prega contactar amb el Servei d'Epidemiologia de l'Institut Municipal de Salut Pública (93 238 45 55; 93 238 45 45) o amb el Servei de Vigilància Epidemiològica del Departament de Sanitat i Seguretat Social (93 227 29 00).

Aquest document ha estat consensuat per la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat i SS de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Municipal de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona i la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.