1. POBLACIÓ DIANA
		2. GRUP D'ALT RISC
		3. TÈCNICA DE CRIBRATGE
		4. FREQÜÈNCIA
		5. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR-NE LA COBERTURA
		6. OBSERVACIONS ESPECÍFIQUES

1. POBLACIÓ DIANA

Tota la població demandant d'ambdós sexes i més gran de 15 anys.

2. GRUP D'ALT RISC

Persones de més de 60 anys de les quals es neguin les xifres de tensió arterialx o bé que no s'hagi pres la tensió arterial en els darrers dos anys. Persones amb d'altres factors de risc cardiovascular i familiars d'hipertensos coneguts.

3. TÈCNICA DE CRIBRATGE

La mesura de la pressió arterial amb l'esfigmomanòmetre de mercuri és la prova adequada per al diagnòstic de la hipertensió arterial .Per consens s'accepten com a xifres tensionals normals per a la població adulta les inferiors a 140mmHg i 90mmHg de sistòlica i diastòlica, respectivament.

4. FREQÜÈNCIA

En població sana i assimptomàtica es recomana determinar la pressió arterial amb una periodicitat mínima de dos anys.

5. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR-NE LA COBERTURA

La determinació de la tensió arterial la pot dur a terme tant el metge com el diplomat d'infermeria. És aconsellable realitzar-la a tota persona que es visiti per primera vegada. Cal registrar-la sistemàticament a la història clínica. És recomana encarregar la mesura de la tensió arterial de forma sistemàtica al personal d'infermeria , la qual cosa en millora clarament la cobertura.

6. OBSERVACIONS ESPECÍFIQUES

Es considera imprescindible la disponibilitat d'esfigmomanòmetre de mercuri i dos braçals per a adults (l'estàndard i el d'obesos) a tots els centres d'atenció primària. L'aparell ha d'estar convenientment revisat i calibrat. També és necessari el coneixement precís de la tècnica auscultatòria de mesura de la tensió arterial per evitar possibles errors diagnòstics i biaixos. Cal recordar que per al diagnòstic de la hipertensió arterial es requereixen almenys tres determinacions de pressió arterial efectuades en dues visites successives, preferiblement amb 7 dies de separació entre elles.