Presentació
El mes d'abril de 1995, el Departament de Sanitat i Seguretat Social va editar els Protocols de medicina preventiva a l'edat pediàtrica orientats a donar contingut a les activitats preventives de 0 a 14 anys en l'atenció primària. Aquests protocols van ser el fruit d'un treball continuat de consens amb un gran nombre de professionals de l'àmbit de la pediatria, i van ser elaborats a partir de l'evidència científica dels temes estudiats i les possibilitats que oferia i permetia la nostra xarxa sanitària.
Els continguts d'aquests protocols feien referència a:
1) CRIBRATGES PREVENTIUS:
- Desenvolupament físic
- Desenvolupament psicomotor
- Oftalmologia
- ORL
- Aparell locomotor
- Salut dental
- Aparell genitourinari, hipertensió arterial i cavitat abdominal
2) IMMUNITZACIONS
3) CONSELLS DE SALUT
En la primera edició esmentada, el cribratge de la salut mental no es va incloure com una àrea preventiva específica, atesa la dificultat de trobar unes proves objectives i una definició clara dels trastorns mentals que havien de ser objecte de detecció precoç i que, al mateix temps, fossin aplicables pels equips de pediatria.
Un altre factor important a tenir en compte era la dificultat d'interconsulta i/o derivació des dels equips de pediatria, ja que la xarxa de salut mental infantil i juvenil tot just començava a desenvolupar-se, i aquesta població, en aquells moments, era atesa per la xarxa de salut mental d'adults (unitats de salut mental de l'ICS, serveis de psicologia o psicopedagogia d'alguns ajuntaments) o bé en el cas d'algunes àrees concretes d'edat, pels serveis d'atenció precoç de l'ICASS, equips psicopedagògics del Departament d'Ensenyament i algunes entitats privades.
L'any 1989, es va crear la xarxa d'atenció psiquiàtrica per a la població infantil i juvenil. A partir d'aquell moment van començar a funcionar diferents centres de salut mental (CSMIJ), que prestaven serveis de suport a l'atenció primària de salut, així com d'atenció ambulatòria especialitzada en psiquiatria i salut mental a la població menor de 18 anys .
Tenien com a funcions el diagnòstic, l'orientació i el seguiment dels infants i joves amb trastorns mentals, com també la coordinació amb altres serveis i xarxes que atenien aquesta mateixa població per tal de donar resposta integral a les seves necessitats sanitàries, educatives i socials.
Durant aquests darrers anys s'ha anat constatant, a partir de les demandes dels pediatres i de la infermeria pediàtrica, així com dels professionals de salut mental, que el desenvolupament psicoafectiu esdevenia cada cop més important en les consultes de pediatria i que de cap manera no es podia obviar. Estudis epidemiològics desenvolupats en diversos països han evidenciat que almenys la quarta part dels pacients que arriben a l'atenció primària de salut tenen algun malestar psíquic implícit o explícit.
La naturalesa dels trastorns mentals fa que la resposta assistencial pugui condicionar la remissió o bé l'evolució en un procés crònic. Determinats problemes de salut mental que es presenten durant les etapes infantil i juvenil, que poden evolucionar cap a trastorns psicopatològics en l'edat adulta, milloren el curs evolutiu amb una detecció precoç i una intervenció adequada.
Per donar resposta a aquests objectius la implicació dels professionals sanitaris de pediatria és imprescindible, ja que són el primer esglaó sanitari i també perquè, a més a més, tenen una relació continuada amb l'infant i la seva família, cosa que facilita la coneixença i la confiança mútua al llarg dels anys de creixement i desenvolupament. Això fa que la consulta de pediatria sigui clau en la detecció precoç de factors de risc, així com en la derivació als serveis especialitzats dels nens amb sospita de patir algun trastorn mental incipient. És evident, doncs, la necessitat de proporcionar eines a l'equip de pediatria per poder portar a terme aquesta tasca preventiva i fer més fàcil la coordinació amb els especialistes de salut mental.
Per aquests motius, un dels objectius del Pla de salut de Catalunya 1996-1998 és la millora en la detecció precoç dels problemes de salut mental i de les situacions de risc en aquesta població, així com la incorporació d'un apartat de salut mental en els Protocols de medicina preventiva a l'edat pediàtrica. En aquesta línia, es va considerar adequat, tant per part del Programa de Salut Maternoinfantil de la Direcció General de Salut Pública, com de la Gerència d'Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental del Servei Català de la Salut (SCS), constituir un grup multidisciplinari de treball format per psiquiatres, psicòlegs, pediatres, i altres professionals, amb l'encàrrec d´elaborar un protocol útil perquè els pediatres puguin avaluar i detectar com més precoçment millor els trastorns de salut mental del nen/a i/o l'adolescent.
A tots els experts que han participat en la redacció i en la prova pilot de desplegament de les activitats proposades, els faig arribar l'agraïment tant del Departament com el meu personal. Vull fer esment especial, però, del treball realitzat pel Programa de Salut Maternoinfantil de la Direcció General de Salut Pública i per la Gerència d'Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental de l'SCS en la coordinació de la redacció dels protocols. També vull agrair a la Societat Catalana de Pediatria el treball continuat en l'elaboració d'aquest Protocol de salut mental infantil i juvenil.
L'aplicació de les propostes que conté és fonamental per a la consecució dels objectius fixats en el Pla de salut. Cal, doncs, que l'aplicació del protocol sigui promoguda en tots els àmbits assistencials, públics i privats, i en especial en l'atenció primària, que s'haurà de coordinar cada vegada més estretament amb la xarxa de salut mental infantil i juvenil.
Finalment, només cal desitjar que aquest instrument de medicina preventiva que posem en mans dels pediatres i de la infermeria pediàtrica pugui ser útil en la detecció de problemes incipients de salut mental i que, per tant, ajudi a millorar el nivell de salut de la població infantil i juvenil de Catalunya.
Lluís Salleras
Director general de Salut Pública
| Data de publicació: 15/02/2000 |  Amunt |
