En l'abordatge de la salut mental, els pediatres s'enfronten normalment amb tres dilemes bàsics:
En primer lloc, cal saber si es troben davant d'un fet banal i passatger (és a dir, davant d'una desviació dins la normalitat) o bé si són davant d'un signe o símptoma precoç d'un trastorn psicopatològic que, si no és detectat adequadament i a temps, pot evolucionar cap a una patologia greu.
En segon lloc (quan el trastorn no és greu, però existeix, o bé abans que evolucioni cap a una psicopatologia greu), cal proposar modificacions ambientals, familiars, relacionals, etc. que ajudin a reconduir i normalitzar la situació.
En tercer lloc, decidir en quin moment i en quines circumstàncies es fa necessària la derivació del nen o nena al CSMIJ de referència.
La resposta a aquestes qüestions i la contribució a una millor col·laboració entre els pediatres i els equips de salut mental requereix la utilització de protocols bàsics enfocats a l'atenció de les alteracions psicològiques del nen des de la consulta pediàtrica.
Per això, mitjançant aquest protocol, es pretén que, en la mesura que sigui possible, els equips de pediatria siguin capaços de detectar, com més precoçment millor, com a mínim els símptomes de les estructures psicopatològiques més greus durant la infància, com ara:
- Autisme i psicosis infantils (1)
- Retard mental
- Trastorns afectius (depressió o mania) (2)
D'altra banda s'intenta que, d'aquesta manera, detectant aquests factors de risc i senyals d'alarma precoçment, sigui més fàcil reconèixer i intervenir de forma immediata en l´evolució de quadres clínics com:
- Trastorns greus de l'alimentació
- Tics crònics
- Trastorns del comportament
- Trastorns consegüents a maltractaments físics i/o sexuals
- Trastorns de la vinculació en la infància
- Trastorns per ansietat
(1) Autisme i psicosis infantils, són trastorns psicopatològics que poden aparèixer en el primer any de vida i que es presenten amb retraïment autístic, recerca de la immutabilitat de l´entorn, estereotípies, absència de llenguatge o trastorns específics del llenguatge, disharmonia del desenvolupament cognitiu i dificultats greus de comunicació. Aquests nens poden presentar retard mental i produir-se autolesions. (2) La depressió és un trastorn de l'humor caracteritzat per tristesa i incapacitat per experimentar plaer. La mania sol manifestar-se per eufòria, excitació i hiperactivitat motora i verbal. La tristesa i l'eufòria poden associar-se o ser substituïdes per irritabilitat/agressivitat. Ambdós trastorns solen incloure alteracions del son i la gana.
| Data de publicació: 15/02/2000 |  Amunt |
