| | Professionals de la salut Senyals d'alarma
Entenem per senyal d'alarma aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que, si apareixen a determinada edat, han de fer pensar immediatament en una possibilitat de trastorn psicopatològic. Per matisar la importància dŽaquests senyals d'alarma, cal tenir en compte: els canvis del tarannà habitual del nen, la intensitat i durada del símptoma, la influència desadaptadora dels trastorns en els diferents entorns (família, escola, esplai, etc.).
En la sistemàtica d'aplicació d'aquest protocol s'ha de tenir en compte les diferents etapes evolutives del nen/a que s'explora:
- Nadons, lactans, etapa preescolar ( pàg. 35 )
- Edat escolar ( pàg. 41 )
- Pubertat i adolescencia ( pàg. 47 )
|
Fonts d'informaciò importants per a la detecció de senyals d'alarma:
La informació referent als senyals dŽalarma que es pretén detectar en edats diferents, és convenient que es reculli a través de diverses fonts dŽinformació:
- Observació directa en el despatx de lŽactitud, relació i estat d'ànim del nen/a o de lŽadolescent, i dels seus pares. Observació del comportament i del sentiment que ens desperta allò que observem.
- Descripció que fan els pares de la conducta i del estats emocionals del nen/a o l'adolescent en la relació amb ells i amb altres persones significatives. Cal tenir en compte lŽaspecte comportamental i anecdòtic que ens descriuen i el sentiment amb què està descrit (desesperació, preocupació, ràbia, tranquil·litat).
- Descripció que fa el nen, la nena o l'adolescent del seu comportament, del pensament i de les emocions; dels trastorns o de la vivència de trastorn individual; de la relació amb els pares i amb altres persones significatives. Cal tenir en compte lŽaspecte comportamental i anecdòtic de la descripció i del sentiment amb què és descrita.
- Informació procedent dŽinterconsultes: metge de família, escola, altres professionals que estiguin en contacte amb la família.
|
|
En la majoria de trastorns psicopatològics establerts sol trobar-se una concordança entre diferents fonts dŽinformació.
En el cas de trastorns no tan clarament establerts, trobarem la informació en una de les fonts tan sols. En aquest cas, es recomana aprofundir lŽexploració per part del pediatre/a. |
SENYALS D'ALARMA EN EL NADÓ, EL LACTANT, I EN L'ETAPA PREESCOLAR
Les situacions següents poden suposar l'existència de trastorns psicopatològics, és per això que les considerarem senyal d'alarma en el nadó, en el lactant i en l'edat preescolar.
Taula III
|
Senyals d'alarma en el nadó, el lactant i en l'etapa preescolar (per a nens/es des del naixement fins als 6 anys d'edat) |
1 - Trastorns de l'alimentació i/o deglució 2 - Trastorns del son 3 - Trastorns del comportament 4 - Pors i trastorns de relació 5 - Trastorns greus de la relació 6 - Anomalies en el joc 7 - Retard del desenvolupament cognitiu i/o psicomotor |
|
1- Trastorns de l'alimentació i/o deglució |
S'exclouen els trastorns de la conducta alimentària provocats per actituds inadequades de la família.
- Inapetència (ingerir molt poca quantitat d'aliment o durada de l'àpat més de 60 minuts).
- Rebuig d'aliments sòlids (després dels 6-8 mesos).
- Vòmits d'origen funcional:
|
- Quan s'acompanyen de reaccions emocionals intenses (per exemple d'angoixa) o de comportaments, generalment d'oposició, que el nen practica per vomitar (per exemple introduir-se el dit o algun altre objecte a la boca).
|
| - Després de menjar, en nens inapetents que es deixen alimentar passivament, caracteritzats per la sortida lenta del que han ingerit. |
|
- Mericisme: ruminació més vòmit (aliment retornat a la boca). Acostuma a apareìxer en el segon semestre de vida. |
| - Pica: ingestió de substàncies no alimentàries (per exemple, terra, papers, guix , etc.). |
- Trastorns digestius d'origen funcional:
|
- Restrenyiment (regularment) |
| - Diarrees (regularment) |
- Nen que, habitualment, és forçat a alimentar-se.
|
- Por a dormir, a partir dels 30 mesos, o malsons durant 4 setmanes, gairebé totes les nits.
- Insomni:
|
- Expressat en forma de plors (durant 4 setmanes gairebé totes les nits). |
| - Acompanyat d'activitats motores elaborades (1) (balanceig, cops de cap). |
| - Gran insomni (1) (acompanyat de rebuig sistemàtic del contacte, desvinculació, apatia i falta de relacions socials). |
| - Silenciós.(1) (nadons que passen hores de nit o de dia desperts sense manifestar res amb els ulls oberts). |
- Hipersòmnia (somnolència prolongada amb poca reactivitat i indiferència).
|
|
3- Trastorns del comportament |
(Quan es presentin regularment, siguin d' intensitat forta o mitjana i desbordin les capacitats de tolerància i contenció del pares o dels educadors.)
- Crisis de còlera.
- Oposicionisme-negativisme.
- Conductes agressives.
- Baixa tolerància a la frustració (nen difícil de calmar).
|
|
4- Pors i trastorns de relació |
(Quan es presentin regularment i amb intensitat mitjana o forta a partir dels 2-3 anys d'edat .)
- Pors amb evitació sistemàtica de situacions: nit, foscor, alguns animals, persones desconegudes, situacions noves...
- Timidesa intensa amb rebuig del contacte.
- Problemes importants amb els iguals (agressivitat excessiva i/o aïllament).
|
(1) Aquests símptomes poden ser prodròmics de trastorns psicopatològics greus (autisme i psicosi infantil).
|
5- Trastorns greus de la relació |
- Absència de contacte visual:
- No mira, evita sistemàticament la mirada de persones, només mira objectes, no fa seguiment visual, mirada perduda.
- Absència de somriure o somriure infreqüent:
- Nen absort en si mateix, amb un estat d'ànim que es caracteritza per irritabilitat i depressió, més que per retraïment.
- Conductes agressives atípiques:
- Automutilació, cops al cap, agressió perillosa a si mateix o als altres.
- Parla que segueix un patró peculiar:
- Ecolàlia, inversió de pronoms, hiperinterrogació, verborrea.
- Falta de resposta a estímuls socials:
- Afectes inapropiats al context de les situacions, inclinació exagerada a les persones o, a la inversa, absència de contactes interpersonals, insociabilitat. |
- Inhibició:
-Nen que no juga.
- No inicia el joc simbòlic:(a partir dels 3 anys)
- No utilitza les joguines per representar escenes, s'acontenta amb ordenar-les i manipular-les sense establir relació amb el seu significat. |
|
7- Retard del desenvolupament cognitiu, psicomotor, de la parla i del llenguatge |
(Vegeu la taula Llevant, a lŽapartat del desenvolupament psicomotor corresponent als Protocols de medicina preventiva a l'edat pediàtrica, pàg 62 i 63)
SENYALS D'ALARMA EN L'EDAT ESCOLAR
Les situacions següents poden suposar l'existència de trastorns psicopatològics i per tant es consideren senyals d'alarma en l'edat escolar.
Taula IV
Senyals d'alarma en l'edat escolar (per a nens/es des de 6 anys a 12 anys d'edat) |
1 - Dificultats en l'àmbit escolar 2 - Trastorns en la comunicació i en la relació 3 - Manifestacions somàtiques 4 - Trastorns de la conducta 5 - Trastorns per ansietat 6 - Trastorns de l'estat d'ànim
|
|
1- Dificultats en l'àmbit escolar |
(Per valorar aquest punt és important tenir en compte la història escolar, canvis freqüents d'escola, absències o pèrdues dŽescolaritat importants, possibles disfuncions institucionals.)
- Descens significatiu del rendiment..
- Dificultats en lŽaprenentatge, no tributàries dŽatenció dins de l'àmbit i els recursos educatius.
- Manca dŽatenció i/o manca de concentració, "bloqueig".
- Oblida excessivament el que ha après.
- Possible retard intel·lectual.
|
|
2- Trastorns en la comunicació i en la relació |
- Aïllament o inhibició social important:
- Alteració de la relació amb els iguals, companys i amics, - Sobredependència de lŽadult, - No sap jugar en grup, - Reaccions emocionals excessives en perdre, - Dificultats per fer amics i per conservar-los (2).
- Desconnexió en els contextos quotidians:
- Contesta fora de lloc, - No s'assabenta del que passa al seu voltant, - Verborrea, - Parla incoherent (2).
- Mutisme total o selectiu (2).
- Quequeig:
- Quan comporta dificultats de relació i/o aprenentatge. |
|
3- Manifestacions somàtiques |
- Conductuals
- Alteracions alimentàries. - Alteracions en el ritme del son. - Alteracions en el control dŽesfínters. - Tics motors i fònics.
- Queixes somàtiques
- Dolors recurrents (mal de cap, abdominàlgies, àlgies migratòries). - Plaques de pelada. - Vòmits i nàusees. - Estats atòpics. |
(2) Aquesta simptomatologia pot comportar alguna psicopatologia greu.
|
4- Trastorns de la conducta |
- Impulsivitat, oposicionisme (actiu o passiu), enrabiades, rebel·lia.
- Mentides reiterades.
- Dificultats per incorporar i assumir normatives escolars i familiars.
- Robatoris i comportaments destructius..
- Agressions a persones (autoagressions i heteroagressions) i a animals..
- Excés de moviment, sense finalitat (hiperactivitat), en més d'un ambient ( llar i escola, llar i parc, etc.).
|
5- Trastorns per ansietat |
- Accions repetides i sense sentit de les quals no pot prescindir (rituals compulsius).
- Ansietat en allunyar-se dels pares o en preveure-ho.
- Pors desproporcionades i persistents que limiten la vida quotidiana (fòbies).
|
6- Trastorns de l'estat d'ànim |
- Tristesa o irritabilitat.
- Culpabilitat excessiva.
- Manca dŽil·lusió o desmotivació.
- Pensament alentit.
- Astènia.
- Agitació o lentitud psicomotora.
- Idees de suïcidi o pensaments persistents sobre la mort.
- Eufòria i excitació excessiva (mania).
|
SENYALS D'ALARMA EN LA PUBERTAT I L'ADOLESCÈNCIA
Les situacions següents poden significar l'existència de trastorns psicopatòlogics, per la qual cosa seran considerats senyals d'alarma en la pubertat i en l'adolescència.
Taula V
Senyals d'alarma en la pubertat i l'adolescència (per a nois i noies majors de 12 anys d'edat) |
1 - Abús de substàncies tòxiques 2 - Trastorns del comportament alimentari 3 - Trastorns afectius 4 - Trastorns d'ansietat 5 - Trastorns de la conducta 6 - Trastorns psicòtics |
|
1- Abús de substàncies tòxiques |
- Pèrdua de pes.
- Fatiga crònica.
- Tos crònica, congestió respiratòria i ulls vermells.
- Deteriorament de la higiene personal.
- Constipació.
- Apatia i malestar generals.
- Deteriorament de la memòria, l'atenció i la concentració.
- Canvis molt freqüents d'humor (eufòria-tristesa).
- Autoestima baixa, culpabilització, automenyspreu.
|
2- Trastorns del comportament alimentari (anorèxia i bulímia nerviosa) |
- Pèrdua de pes i restricció alimentària greu.
- Vòmits postprandials reiterats.
- Molèsties gàstriques i constipació.
- Irritabilitat, tristesa, susceptibilitat.
- Retraïment social progressiu.
- Amenorrea.
- Alteracions electrolítiques ( sodi, potassi, clor, etc.)
- Increment compulsiu de l'activitat física.
|
3- Trastorns afectius (distímia, depressió i mania) |
- Mal humor, irritabilitat, agressivitat, tristesa, pessimisme, apatia, avorriment.
- Reducció d'activitat i d'interessos.
- Descens del rendiment acadèmic.
- Menyspreu personal, culpabilització, menysvàlua.
- Idees de mort i/o de suïcidi.
- Queixes somàtiques (taula VI).
- Insomni o somnolència.
- Pèrdua de gana i aprimament.
- Eufòria, loquacitat i descontrol general excessius.
Taula VI
Queixes somàtiques més freqüents en els trastorns emocionals i afectius en adolescents |
| Debilitat, mal de cap, mareig |
20% |
| Molèsties gàstriques |
20% |
| Mal d'esquena |
20% |
| Mal d'estómac |
18% |
| Vòmits freqüents |
18% |
| Dolor toràcic |
16% |
| Palpitacions |
16% |
| Visió borrosa |
14% |
| Caminar insegur |
14% |
| Dificultat per respirar |
12% |
| Pèrdua de veu |
12% |
| Dolors articulars |
12% |
| Dificultats en la deglució |
9% |
| Gas a l'estómac |
9% |
| Símptomes menstruals: |
| - cicles irregulars |
22% |
| - dolors de gran intensitat |
22% |
| - metrorràgia excessiva |
7% |
S'han de descartar sempre, prèviament, les causes orgàniques Lògicament, l'acumulació de símptomes en un mateix subjecte incrementa proporcionalment el risc de trastorn emocional. | |
FONT: Bernstein G A, Massie E. D, Thuras P. D, P, Perwien A. R, Borchardt C. M, Crosby R. D, Somatic Symptoms in anxious-depressed school refusers. Journal of American Academy of Child Psychiatry, 36,5, 661 - 668, 1997. alguna psicopatologia greu.
|
4- Trastorns per ansietat |
- Pors excessives i injustificades.
- Rebuig a situacions no familiars i vinculació familiar excessiva.
- Resistència a les relacions socials.
- Queixes somàtiques.
- Perfeccionisme, preocupació excessiva per rendiments, avaluacions, resultats, etc.
- Preocupació excessiva per neteja, ordre, simetria, malalties, infeccions, etc.
- Comprovacions innecessàries i rituals absurds.
- Trastorns conversius:
- Símptomes que suggereixen o imiten una malaltia mèdica; no són intencionals, però estan associats a factors psicològics com ara ansietat o conflictes. Malgrat no tenir un fonament biomèdic, provoquen malestar interpersonal, social, laboral, etc.
|
5- Trastorns de la conducta |
- Desobediència sistemàtica.
- Absentisme escolar freqüent ("fer campana").
- Agressions físiques freqüents.
- Robatoris.
- Mentides freqüents.
- Conductes sexuals inadequades.
- Crueltat amb els animals.
- Consum de tòxics.
|
6- Trastorns psicòtics (esquizofrènia i altres afeccions) |
- Retraïment, passivitat i introversió excessives.
- Falta d'amics íntims, evitació d'activitats de grup o equip, queixes somàtiques.
- Deteriorament del funcionament acadèmic, social, familiar i personal.
- Interès absorbent per qüestions abstractes, filosòfiques, polítiques, religioses, etc.
- Comportamentes extravagants.
- Manifestacions afectives anormals.
- Discurs verbal estrany, inusual; idees estranyes.
- Deliris i al·lucinacions.
|
| Data de publicació: 04/02/2000 | Amunt |
|