Investigació epidemiològica i el control de la Brucel·losi

Accés directe a l'inici de la pàgina Accés directe al menú de navegació Accés directe al cercador Accés directe a la pàgina d'accessibilitat i dreceres de teclat Accés directe els continguts

català

Imprimir

Enviar pàgina

Professionals de la salut

Investigació epidemiològica i el control de la Brucel·losi

	ÍNDEX


		INTRODUCCIÓ
		1. EPIDEMIOLOGIA 1.1. Situació de la notificació 1.2. L'agent i el reservori 1.3. La transmissió a l'home
		2. DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT 2.1. Criteris diagnòstics de laboratori 2.2. Tractament de la brucel·losi aguda 2.3. Conducta en la inoculació accidental
		3. PREVENCIÓ I CONTROL 3.1. Precaucions en els llocs on es manipulen animals i material contaminat 3.2. Prevenció de la infecció ocupacional 3.3. Mesures d'higiene alimentària 3.4. Profilaxi específica 3.5. La col·laboració entre els metges i els veterinaris 3.6. L'educació sanitària en la brucel·losi
		4. ACTIVITATS DESPRÉS DE LA NOTIFICACIÓ DE CASOS
		BIBLIOGRAFIA
		ANNEX 1: Mesures de prevenció veterinària
		ANNEX 2: Marc legal
		ANNEX 3: Distribució comarcal de les notificacions nominals
		ANNEX 4: Fitxa epidemològica

INTRODUCCIÓ

L'objectiu d'aquest informe és revisar alguns aspectes de la brucel·losi que tenen especial interès des del punt de vista de la vigilància epidemiològica. Alguns es relacionen amb la vessant clínica i assistencial (diagnòstic i tractament), i d'altres amb la de promoció de la salut (higiene alimentària, sanitat animal i educació sanitària). En tots, s'intenta comentar aspectes concrets que poden ser útils per als metges declarants i els sanitaris que realitzen tasques de prevenció i control. També s'apunta la necessitat d'un abordatge multidisciplinari i, atesa la importància del control dels ramats, s'efectua alguna consideració sobre les mesures de prevenció veterinària. Per tant, no es fa una exposició extensa de tots els temes ni es proposa un programa sistemàtic d'actuació.

1. EPIDEMIOLOGIA

1.1. Situació de la notificació
La brucel·losi és la zoonosi més declarada a tot l'Estat espanyol, que ocupa un lloc superior al d'altres països europeus, en nombre absolut de casos (2). Catalunya registra una situació endèmica amb una incidència menor que la del conjunt de l'Estat (1, 3, 4) i s'observa una disminució en els últims anys; les taxes per 100.000 habitants són les següents (5, 6) : 9,9 al 1985; 7,21 al 1986; 6,27 al 1987; 6,10 al 1988; i 4,21 al 1989.
Les taxes de Lleida són les més elevades de Catalunya i destaquen, com en anys anteriors, la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, que durant el 1989 han presentat unes taxes per 100.000 habitants de 265,16; 110,31 i 73,20, respectivament (6).
S'observa un predomini estacional relacionat amb els cicles reproductius dels animals, de forma que la màxima incidència s'aprecia a la primavera i a l'estiu per arribar a ser baixa a l'hivern (7).
1.2. L'agent i el reservori
Des de l'any 1983 al 1987 s'han comunicat al Boletín Microbiológico Semanal 2.283 casos de brucel·losi humana (8). La distribució de l'agent etiològic per espècies és la següent:

Espècie Casos %

B. melitensis
B. abortus
B. suis
B. sp. 1.149
58
3
1.073 50.33
2.54
0.13
47.00

Total 2.283 100.00

L'escassetat de casos produïts per B. abortus pot ser explicada per la millor qualitat de les explotacions bovines, la menor patogenicitat i la bacterièmia poc intensa, entre d'altres causes (9).
En general, les espècies de brucel·la són específiques d'hoste: en gran proporció la B. abortus afecta el bestiar boví i la B. melitensis l'oví i el cabrum (8, 10). Tanmateix, en l'anamnesi epidemiològica s'ha de considerar la possibilitat d'infeccions creuades en el bestiar.
1.3. La transmissió a l'home
No s'ha de dubtar de l'etiologia brucel·lòsica pel sol argument de no haver ingerit llet o formatges o de no tenir bestiar, ja que les vies de transmissió són molt variades (11, 12):
1. Contacte amb animals infectats, materials avortius, especialment la placenta, secrecions vaginals, excrements, sang, orina; manipulacions als parts, operacions de munyir i esquilar, etc.
2. Contacte amb d'altres productes pecuaris: vísceres, canals; fabricació de pinso, manufactura de la carn i conserves, indústria de la pell i lletera, processar i cardar la llana, etc.
3. Consum d'aliments sense higienitzar: llet de vaca, de cabra i d'ovella; formatge fresc, mantega, nata, gelats, etc.
4. Inoculacions accidentals en els laboratoris en preparar vacunes i practicar anàlisis. Els veterinaris es poden inocular en administrar vacunes.
5. Inhalació d'aerosols a les corts, estables, escorxadors i laboratoris; transport de bestiar, etc.
6. Vies excepcionals com transfusions de sang durant el període d'incubació; consum d'aigua, carn i vegetals contaminats.
A la pràctica, el més comú és l'existència de dos mecanismes diferenciats tant socialment com geogràfica (13-17). Genèricament, el directe és de caràcter professional, amb més freqüencia de casos d'homes adults i de predomini rural i estacional. L'indirecte és bàsicament alimentari i es presenta tant en zones rurals com urbanes.
En les comarques de Lleida, en 92 malalts notificats de gener del 1989 a octubre del 1990, hi havia hagut contacte amb animals en el 63% dels casos, l'origen era alimentari en el 9,8%, s'identificaven ambdós mecanismes en el 4,3%, hi havia d'altres factors en el 5% i l'origen era desconegut en el 17,4%. En tots els estudis es constata un percentatge significatiu de casos en els quals no s'evidencia el factor de risc (15-17, 22).

2. DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

2.1. Criteris diagnòstics de laboratori
Els casos solen aparèixer de forma esporàdica o en brots epidèmics (7, 18, 19). El diagnòstic etiològic es basa en l'hemocultiu i les proves serològiques: rosa de Bengala, aglutinació en tub, Coombs antibrucel·la i test d'ELISA. A continuació es detallen algunes conclusions pràctiques (13, 16, 20-23):
1. L'hemocultiu és recomanable, i cal advertir el laboratori de la sospita diagnòstica, atès que no s'ha de considerar negatiu fins passades 4-6 setmanes d'observació.
2. Per a la interpretació correcta de les proves serològiques, s'aconsella valorar-les conjuntament amb la clínica i els antecedents epidemiològics, atès que en individus exposats repetidament es poden positivitzar en absència de símptomes (7, 24). Els tests serològics són valuosos quan determinacions consecutives demostren un augment del títol d'anticossos (25).
3. El rosa de Bengala és aconsellable com a prova ràpida de cribratge; permet la instauració precoç del tractament en espera de l'hemocultiu i altres proves.
4. En absència d'episodis previs, i amb història recent compatible, els títols aglutinants d'1/160 tenen un valor absolut. Els títols més baixos podrien ser indicatius però caldria la determinació del Coombs.
5. L'aglutinació es negativitza als 3-4 mesos de la guarició, no obstant això, sovint persisteix positiva durant 12-24 mesos (p. ex. 1/80-1/320) i no justifica un nou cicle terapèutic. No hi ha criteris serològics clars de guarició. El diagnòstic de recidiva s'ha de basar en dades clíniques i bacteriològiques i/o determinació del títol d'IgG pel mètode d'ELISA.
6. Amb la utilització conjunta de l'aglutinació i el Coombs,s'aconsegueix el diagnòstic en la majoria de casos. El títol del Coombs ha de ser com a mínim el de l'aglutinació i, habitualment, és quatre o més vegades superior. Aquest títol en les brucel·losis cròniques encara és més elevat.
2.2 Tractament de la brucel·losi aguda
El tractament actual de la brucel·losi aguda, segons diferents autors (9, 13, 25) i una revisió recent (26), és l'associació de 200 mg diaris de doxiciclina, per via oral durant 42 dies, més 1 g diari d'estreptomicina per via intramuscular durant els primers 21 dies.
L'ús de la rifampicina més la doxiciclina queda limitat a les afectacions del sistema nerviós central i a l'endocarditis. En nens menors de set anys i embarassades el fàrmac d'elecció és la rifampicina.
2.3. Conducta en la inoculació accidental
Després de la inoculació accidental, incloses les vacunes que continguin microorganismes vius, cal iniciar immediatament el tractament amb antibiòtics. La duració dependrà del grau d'exposició i dels resultats de les proves serològiques (24).

3. PREVENCIÓ I CONTROL

La brucel·losi humana és una petita part d'un problema més ampli i complex com és l'epizoòtia en els animals. Per tant, el control d'aquesta malaltia implicaria actuacions continuades i intenses sobre els ramats (12, 13, 24, 25). Aquest aspecte és, amb difèrencia, el més important i s'aborda de forma específica en l'annex 1. A continuació s'exposen un seguit de mesures que també poden contribuir al control del problema.

3.1. Precaucions en els llocs on es manipulen animals i material contaminat

3.1.1. Sanejament de granges
Les persones que treballen amb animals infectats (especialment si tenen avortaments o cries) o netegen estables han de portar roba protectora (pantalons, vestit, davantal, botes de goma, etc.). Un cop finalitzat el treball, les robes han de guardar-se en armaris situats en els mateixos estables fins que es desinfectin (solucions d'hipoclorit sòdic -lleixiu-, solucions de cloramina al 2% durant 30 minuts o solució sabonosa de fenol al 3%) i es rentin. Si no es disposa de solucions desinfectants, s'haurien de bullir o usar alguna desinfecció alternativa.
Els treballadors també han de rentar-se les mans amb una solució desinfectant (cloramina a l'1% o fenol al 2-3%) o, si més no, amb aigua i sabó.
El fem i les eines de les granges s'han de retirar diàriament i dipositar-se en contenidors especials on es desinfectaran. El lloc on s'hagi produït un avortament igualment es desinfectarà (solucions d'hipoclorit, creolina o solució de cloramina al 20%) (11, 12, 24).

3.1.2. Sanejament dels establiments on es processa la carn
Durant la infecció aguda, la sang, la melsa, el fetge, el ronyó i els nòduls limfàtics dels animals estan contaminats. Les brucel·les també es troben en la carn d'animals que han estat sacrificats en els mesos següents als avortaments o parts. L'úter i les mamelles representen un perill especial d'infecció (11-13, 24, 25).
El sacrifici d'animals reactors s'ha de fer en "locals sanitaris" o després del sacrifici dels animals sans. Aquests locals haurien de tenir solucions desinfectants, sabó, tovalloles i armaris per a les robes sanitàries. S'hauria de prohibir consumir aliments i fumar (12).
El sacrifici dels animals reactors, el processament dels cadàvers i d'altre material, solament l'haurien de realitzar persones amb la informació sanitària adequada i proveïdes de robes sanitàries, guants de goma i d'altres proteccions (12, 24).
Després del treball, els locals han de desinfectar-se amb una solució de cloramina al 5% o una solució de sosa càustica al 8-10%. Els instruments s'haurien d'esterilitzar amb l'autoclau o bullir-se durant 30 minuts en una solució de sosa al 2% (11, 12, 24).

3.1.3. Mesures de seguretat al laboratori
L'aparició de casos de brucel·losi de forma aïllada o en petits brots és un fenomen prou conegut en els laboratoris (13, 25, 27).
Es recomana la utilització de "cabines de seguretat biològica" amb pressió negativa, que permeten una separació física completa entre el treballador i el cultiu, i expulsen l'aire contaminat a través de filtres per a bacteris (12, 20). Han d'estar localitzades en un recinte adequat, lluny de les dependències no relacionades amb aquesta tasca. Totes les feines amb probabilitats de provocar aerosols s'haurien d'efectuar en aquestes cabines (12, 20, 24).
Els treballadors han de portar roba adequada, que inclouria bata tancada frontalment i guants. Si no fos possible treballar en cabines (examen d'animals), s'utilitzaria complementàriament un filtre de respiració fix per a bacteris (11, 12, 20, 24).
3.2. Prevenció de la infecció ocupacional
Els treballadors s'han de fer examinar abans d'iniciar una professió de risc (24). S'han recomanat exàmens preventius periòdics, almenys dues vegades l'any, per a grups especialment exposats (treballadors de granges, lleteries, escorxadors, indústria de la llana...), amb exàmens suplementaris quan es produeixen avortaments massius o sacrificis a gran escala d'animals infectats. Els exàmens preventius comprenen l'exploració física i anàlisis de laboratori. Caldria efectuar un seguiment especial (12, 24) a les persones amb reaccions serològiques positives (però sense manifestacions clíniques).
Els metges d'empresa de les indústries relacionades amb productes animals, han de saber com prevenir, diagnosticar i tractar la brucel·losi, i també haurien de (12):
- Promoure que els veterinaris actuïn com a agents de salut.
- Examinar el personal.
- Notificar els casos.
- Descobrir les causes dels casos de brucel·losi humana.
- Referir els casos als serveis assistencials. Establir les mesures per protegir els treballadors en col·laboració amb els veterinaris i la direcció.
3.3. Mesures d'higiene alimentària
La importància epidemiològica dels productes provinents d'animals infectats (llet, formatge fresc, carn), sovint s'incrementa per la gran demanda d'aquests productes fora dels focus epizoòtics (15, 18, 28, 29). Les inspeccions periòdiques dels establiments, la presa de mostres, i l'educació sanitària dels manipuladors, han de contribuir a minimitzar el perill d'aquests productes.
La carn només conté una petita quantitat de brucel·les i s'ha de consumir crua per produir la infecció humana. Els casos per ingestió de carn són poc freqüents. Tanmateix, la brucel·la roman viable durant molt de temps amb mètodes de conservació com la refrigeració i la salaó (13, 24).
L'ebullició o pasteurització de la llet protegeixen contra la infecció. No obstant això, el consum de llet o derivats no higienitzats són responsables d'un nombre important de casos en la nostra societat (13, 15, 16). Els mètodes utilitzats en l'elaboració del formatge fresc no destrueixen les brucel·les, les quals persisteixen en el producte final durant tres mesos, sota condicions de baixa acidesa i temperatura d'11-14ºC (28). Per tant, haurien de programar-se activitats per evitar la fabricació, comercialització i consum de llet o derivats no controlats sanitàriament (13).
3.4. Profilaxi específica
Alguns països (Rússia, República Popular de la Xina) han vacunat persones amb risc ocupacional. S'han utilitzat vacunes vives atenuades (B. abortus 19BA i B. abortus 104M) i, més recentment, fraccions antigèniques de la paret del bacteri.
Actualment, en el nostre medi no està indicada la vacuna als grups de risc ja que: a) l'administració és complexa; b) existeixen efectes secundaris importants; c) es disposa de mitjans de diagnòstic i tractament i d) es poden realitzar mesures de sanejament ramader (12, 24).
3.5. La col·laboració entre els metges i els veterinaris
Quan els dos tipus de professionals treballen conjuntament, els resultats en el control de la brucel·losi són molt superiors a quan ho fan aïlladament (30).
En molts països, quan es declaren casos humans s'avisa els veterinaris perquè investiguin la infecció en els animals, i quan es declaren casos en els animals, s'alerta els metges sobre el risc d'infecció humana, per tal que intensifiquin les mesures preventives, educacionals i d'ebullició de la llet (30).
En ocasions, quan els veterinaris detecten ramats infectats, posen els seus propietaris en contacte amb les autoritats sanitàries, els aconsellen com protegir-se de la infecció i quan han de visitar el metge (12, 24). Per tans, l'intercanvi d'informació i les dades de vigilància haurien d'incloure: ramats infectats, taxes d'infecció en els animals i presentació de casos humans.
3.6. L'educació sanitària en la brucel·losi
El control de la brucel·losi ha de ser una proposta econòmicament atractiva per als ramaders i d'altres professionals relacionats amb la producció ramadera. Malauradament, a la pràctica, les perspectives de pèrdues immediates per l'eliminació d'animals infectats i els inconvenients causats per les anàlisis repetides i vacunacions, poden contrarestar els avantatges a llarg termini. Per això, cal explicar l'interès del programa de control, especialment la continuïtat dels beneficis econòmics en un futur i l'eliminació d'un perill seriós per a la salut (31). Aquesta és la tasca principal dels programes educatius (12).
Aquests programes haurien d'adequar-se als col·lectius als quals van dirigits. En principi es podrien identificar tres grups:
1. Ramaders: els programes educatius haurien d'aconseguir la seva col·laboració en les mesures de prevenció i control que s'adoptessin des de l'Administració (24).
2. Població amb risc ocupacional: treballadors d'escorxadors, indústria de la carn i derivats, veterinaris... un programa hauria d'ensenyar com protegir-se del contagi (12, 24, 25).
3. Població general: els programes, a més de difondre aspectes generals de la malaltia, haurien d'incidir en la necessitat de consumir productes controlats sanitàriament (formatges, mantegues, nates, llet fresca). En general, haurien de contrarestar la sobrevaloració dels productes "naturals" i "artesans" sense les garanties sanitàries corresponents (12, 13, 24, 25).

4. ACTIVITATS DESPRÉS DE LA NOTIFICACIÓ DE CASOS

Totes les malalties sotmeses a sistemes de notificació presenten el problema del retard i la infradeclaració. Quan es declaren casos de brucel·losi les actuacions s'inicien després de l'inevitable període d'incubació de la malaltia (5-30 dies), al qual s'ha d'afegir el temps necessari perquè el malalt consulti el metge, el qual farà el diagnòstic i, finalment, notificarà el cas.

Aquest fenomen té rellevància si es té en compte que durant tot aquest temps hi podria haver més persones exposades a la mateixa font d'infecció (o contaminació). Això explicaria el fet que durant la investigació epidemiològica de casos concrets sovint es descobreixen nous casos que havien passat desapercebuts fins aquell moment (18, 29). Per tant, la declaració de casos només s'ha de veure com una activitat complementària a les mesures de prevenció veterinària (31).

Quan es notifiquen casos de brucel·losi s'ha de verificar el diagnòstic i recollir dades en relació a la font d'infecció, mecanisme de transmissió, subjectes exposats i existència de casos relacionats. En el cas que les investigacions permetin sospitar d'alguna font d'infecció, i/o vehicle de transmissió es comunicarà el cas a la unitat administrativa competent:

Aliments: Higiene Alimentària (Departament de Sanitat i Seguretat Social).
Contacte amb animals: Ramaderia i Sanitat Animal (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca).
Casos en indústries: Seguretat i Higiene (Departament de Treball).

Les actuacions d'aquestes unitats s'haurien de completar amb educació sanitària de les persones exposades. Determinats casos necessitarien de la participació simultània de dues o tres unitats, la qual cosa implicaria una certa coordinació de les actuacions. La informació generada quedaria enregistrada en la fitxa epidemiològica i l'ideal fóra que es retornés elaborada als punts de declaració.

BIBLIOGRAFIA

Ministerio de Sanidad y Consumo. Brucelosis en España, 1985-1988. Boletín Epidemiológico Semanal 1989; 1838:173-6.
Ministerio de Sanidad y Consumo. La brucelosis en España. Distribución espacial. Boletín Epidemiológico Semanal 1985; 1714:340-2.
Ministerio de Sanidad y Consumo. La brucelosis en España. Situación en 1984. Boletín Epidemiológico Semanal 1985; 1713:332-4.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Vigilancia de la brucelosis 1982 y 1983. Boletín Epidemiológico Semanal 1984; 1649:225-7.
Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Resum de les Malalties de Declaració Obligatòria l'any 1988. Notificacions numèriques. Butlletí Epidemiològic de Catalunya 1989; 10:9-11.
Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Resum de les Malalties de Declaració Obligatòria durant l'any 1989. Notificacions numèriques. Butlletí Epidemiològic de Catalunya 1990; 11:17-22.
Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. La brucel·losi a Catalunya. Butlletí Epidemiològic de Catalunya 1985; 6:29-32.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Brucelosis II parte. Boletín Microbiológico Semanal 1988; 46-47:1-4.
Ariza J. Brucelosis 1985. Med Clin (Barc) 1985; 86:60-2.
Ministerio de Agricultura. Recientes aportaciones veterinarias sobre brucelosis. Madrid: Servicio de Publicaciones Agrarias, Ministerio de Agricultura, 1978.
OMS. Comité mixte FAO/OMS d'experts de la brucellose. Ser Rapp. Techn. 464 Genève: OMS, 1971.
WHO. A guide to the diagnosis, treatment and prevention of human brucellosis. VPH/81.31. Rev.1. Geneva: WHO,1981.
Ariza X, Esteban E, Foz A, et al. Recomanacions per al control de la brucel·losi a Catalunya. Ann Med (Barc) 1987; 13:20-6.
Martínez J, Requejo E, Garijo C, López M. Revisión de 194 casos de brucelosis. Atención Primaria 1988; 5:44-6.
Arribas J, Navarro J, Hernández M, et al. Epidemiología de la brucelosis. Estudio retrospectivo de 246 casos hospitalarios. Rev Clín Esp 1989; 185:60-4.
Colmenero J. Porras J, Valvidieso P, et al. Brucelosis: estudio prospectivo de 100 casos. Med Clin (Barc) 1986; 86:43-8.
Batalla J, Taberner J. Rodríguez C. Estudio de las declaraciones de brucelosis recibidas en el Instituto Municipal de Salud de Barcelona. Gac Sanit 1985; 4:180-3.
Perquins P. Rogers A, Key M, et al. Brucellosis-Texas. JAMA 1983; 250:2600.
Departamento de Sanidad, Bienestar Social y Trabajo. Diputación General de Aragón. Brotes epidémicos de brucelosis en la Comunidad Autónoma durante 1984. Boletín Epidemiológico de Aragón 1984; 6:27-30.
Alton GG, Jones LM, Pietz DE. Las técnicas de laboratorio en la brucelosis. 2a. ed. Serie de monografías nº55. Ginebra: OMS, 1976.
Ministerio de Sanidad y Consumo. Brucelosis I. Criterios diagnósticos en la brucelosis. Boletín Microbiológico Semanal 1988; 44-45:1-2.
Garcés JM, Verdaguer A, Gutierrez-Cebolleda J. Tàpies A, Drobnic L. Tratamiento de la brucelosis con rifampicina y doxiciclina. Rev Clin Esp 1987; 180:372-4.
Pellicer T, Ariza J, Foz A, et al. Specific antibodies detected during relapse of human brucellosis. J Infect Dis 1988; 157:918-24.
OMS. Comité mixto FAO/OMS de expertos en brucelosis (sexto informe). Serie de informes técnicos, 740, Ginebra: OMS, 1986.
American Public Health Association. Control of Communicable Diseases in Man. 14 ed. Abram Benenson ed. Washington, 1985.
Pachon J, Cisneros JM. Tratamiento de la brucelosis. Inf Ter Seg Soc 1989; 13:209-15.
Ollé J, Canela J, An outbreak of brucella melitensis infection by airbone trasmission among laboratory workers. Am J Public Health 1987; 77:335-8.
Galbraith N. Ross M, Mowhray R. Paynes D. Outbreak of brucella melitensis type 2 infection in London. Br med J 1969; 1:612-4.
Arnaw P. Smaron M, Ormiste V. Brucellosis in a group of travelers to Spain. JAMA 1984; 251:505-7.
Bell J. Palmer S. Control of zoonoses in Britain: past, present and future. Br Med J 1983; 287:591-3.
Colmenero JD, Cabrera FP, Hernández S. Reguera JM, Pinedo A, Castillo A. Repercusión socioeconómica de la brucelosis humana. Rev Clin Esp 1989; 185:459-63.

ANNEX 1: Mesures de prevenció veterinària

1. Prevenció de l'exposició dels animals a la brucel·la.

Una relació no exhaustiva de mesures recomanables seria (11, 12, 24):

Crear explotacions sanejades, que només comprin animals amb certificació d'estar lliures de brucel·losi, i prenguin precaucions especials quan incorporin animals gestants al ramat.
Vigilar tots els animals nous durant 30 dies i realitzar dues anàlisis per a la brucel·losi, tot aïllant immediatament els reactors.
Evitar el contacte entre els ramats sans i els infectats, i prohibir la venda dels animals infectats llevat que sigui per al sacrifici.
En el cas de naixements prematurs, examinar les femelles i aïllar-les fins que el laboratori descarti la infecció.
Realitzar cribratges serològics periòdics per tal de descobrir els animals en període d'incubació o en estat de portador abans que es produeixin els avortaments o els parts.
Introduir un programa intensiu d'educació per incrementar el coneixement sobre la naturalesa de la malaltia i la importància per a la salut humana i per a l'economia.

2. Mesures a prendre en ramats infectats.

Quan una explotació (o una àrea més extensa) es declara "infectada de brucel·losi" s'haurien de prendre les següents mesures sense retard (11, 12, 24):

Determinar la font d'infecció.
Identificar els animals avortants, la data de l'avortament i els animals exposats a la infecció.
Delimitar l'extensió de la infecció, i analitzar els animals de les exportacions afectades i els d'altres explotacions que hagin pogut estar en contacte.
En les explotacions on hi ha hagut avortaments i una disseminació extensa de la infecció (increment en el nombre de reactors), considerar tot el ramat infectat (no únicament els seropositius). Aquestes explotacions han d'aïllar-se i només permetre la sortida dels animals per al sacrifici.
Netejar i desinfectar els locals i vehicles de transport dels animals infectats.
No utilitzar les pastures dels animals infectats durant dos mesos. Si els avortaments s'han produït fora de les pastures, s'han de localitzar les àrees contaminades i desinfectarles. Els fetus i placentes s'han de destruir.
Establir llocs d'aïllament en les explotacions. Les femelles haurien de ser retingudes fins que tots els parts haguessin cessat.
S'han de segregar sense retard els animals avortants en grups destinats per al sacrifici. Aquesta mesura s'aplica especialment a ovelles i cabres. Les vaques avortants poden engreixar-se i la llet pot ser utilitzada fins al final de la lactació. Tanmateix, no s'utilitzaran per criar.
Prendre precaucions especials per sacrificar animals infectats. El sacrifici hauria de fer-se en el "local sanitari", si n'hi ha, o en la secció de sacrifici normal però després de la matança dels animals sans.
Informar les autoritats sanitaries per tal d'instaurar les mesures preventives en les persones en contacte ocupacional amb els animals infectats.

3. Vacunació.

Els animals de 3-6 mesos d'edat han de ser vacunats amb alguna de les vacunes acceptades (B. abortus 19 o Rev. 1 de B. melitensis). Els animals vacunats han de ser aïllats fins que desenvolupin la resposta immunitària (11, 12, 24).

ANNEX 2: Marc legal

ANNEX 2

Directives Comunitàries núm. 78/52 i 64/432.
Ordre de 22 de març de 1989, sobre l'obligatorietat de realitzar les campanyes de sanejament ramader dins l'àmbit territorial de Catalunya (DOGC núm.1127 del 5 d'abril de 1989).
Ordre de 19 de setembre de 1990, sobre normes addicionals per a la realització del sanejament ramader (DOGC núm. 1360 del 29 d'octubre de 1990).
Resolució de 7 de desembre de 1981, establint el procediment de notificació i comunicació de les malalties de declaració obligatòria al Departament de Sanitat i Seguretat Social (DOGC núm. 195 del 29 de gener de 1982).
Reial decret 1955/1978 de 12 de maig pel qual s'aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de Seguretat (BOE de 25 d'agost de 1978)

ANNEX 3: Distribució comarcal de les notificacions nominals

Taxa d'incidència mitjana anual de brucel·losi. Comarques de Catalunya. 1982-1988. Notificacions nominals.

Comarca	casos 1982-88	taxa per 100.000 hab

Alt Camp	37	15,54
Alt Empordà	102	17,06

Alt Penedès	55	11,97

Alt Urgell	31	23,44

Alta Ribagorça	13	51,22

Anoia	31	5,55

Bages	70	6,65

Baix Camp	44	5,08

Baix Ebre	33	6,94

Baix Empordà	69	11,74

Baix Llobregat	142	3,87

Baix Penedès	22	9,66

Barcelonès	270	1,58

Berguedà	29	10,18

Cerdanya	23	26,93

Conca de Barberà	12	9,37

Garraf	31	6,05

Garrigues	15	10,60

Garrotxa	44	13,85

Gironès	46	5,37

Maresme	67	3,55

Montsià	49	13,85

Noguera	90	32,45

Osona	73	9,32

Pallars Jussà	24	17,30

Pallars Sobirà	33	86,28

Pla d'Urgell	24	11,96

Pla de l'Estany	5	2,27

Priorat	15	21,05

Ribera d'Ebre	35	21,14

Ripollès	22	9,93

Segarra	10	8,36

Segrià	111	10,24

Selva	96	15,03

Solsonès	22	29,45

Tarragonès	36	3,44

Terra Alta	36	38,24

Urgell	20	9,49

Val d'Aran	40	94,70

Vallès Occidental	188	4,23

Vallès Oriental	62	3,85

Total Catalunya	2.088	4.99

La distribució comarcal dels casos de brucel·losi segueix el seu patró epidemiològic habitual: alta incidència en les comarques rurals i sobretot muntanyenques (Val d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà), i baixa incidència en les comarques amb grans nuclis de població urbana (Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental).

Coordinació: Jaume Canela i Soler

Autors: Pere Godoy i García
Antoni Artigues i Artigas
Joan Torres i Puigròs

Han col laborat en l'elaboració d'aquest protocol:

Agraïments,

pels comentaris a aquesta publicació: a Guillem Verger i Garau de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital de la Sonta Creu i Sant Pau, a Xavier Ariza i Cardenal de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital de Belivitge, a Ferran Segura i Porta del Programa de Patologia Infecciosa de l'Hospital de Sabadell, a Mercè Cava i Sánchez del Centre de Seguretat i Higiene de Lleida, a Pere Mercader i Vilardell i Isabel Méndez i Mateu del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Amb el suport administratiu de:

Data d'actualització: 31/10/2003 | Data de publicació: 01/01/2001

Amunt

avís legal

sobre el web