L'any 1992 l'Organització Mundial de la Salut va definir la malaltia d'Alzheimer com una afecció degenerativa cerebral primària, d'etiologia desconeguda, que presenta trets neuropatològics i neuroquímics característics. Les persones que presenten aquesta malaltia experimenten diverses alteracions que afecten les funcions cognitives com la memòria, el reconeixement visual d'objectes, la capacitat de realitzar moviments voluntaris i el raonament lògic.
Generalment el trastorn s'inicia d'una manera insidiosa o lenta i va evolucionant progressivament durant uns anys. El període evolutiu pot ser curt, dos o tres anys, però a vegades és força més llarg. Pot començar a l'edat madura i fins i tot en alguns casos abans, però la màxima incidència de la malaltia és cap al final de la vida. Els casos que s'inicien abans del 60-70 anys és possible que tinguin antecedents familiars d'una demència similar, el curs és més ràpid i hi predominen símptomes de lesió en els lòbuls cerebrals temporal i parietal.
La malaltia d'Alzheimer provoca un deteriorament de la vida del malalt i del seu entorn i comporta a vegades un gran desgast familiar. Es tracta d'una de les formes de demència més estesa i coneguda.
Fa un anys el Departament de Sanitat i Seguretat Social va posar en marxa el Consell Assessor de Psicogeriatria per tal d'elaborar els eixos sanitaris en la lluita contra la malaltia d'Alzheimer.
Més informació:
Amunt
