De la diabetis, Parlem-ne

		PRESENTACIÓ
		QUÈ ES LA DIABETIS?
		TIPUS DE DIABETIS
		ES POT PREVENIR LA DIABETIS?
		COMPLICACIONS I SIGNES D'ALERTA
		FONAMENTS DEL TRACTAMENT

		L'AUTOCURA I L'AUTOCONTROL
		ELS INSTRUMENTS D'AUTOANÀLISI: EVOLUCIÓ HISTÒRICA
		QUÈ HA DE RECORDAR UNA PERSONA AMB DIABETIS?
		ADREÇES D'INTERÈS

---

FONAMENTS DEL TRACTAMENT

• L'objectiu més important d'un tractament correcte de la diabetis és evitar, retardar o com a mínim atenuar les complicacions de la malaltia.

• En definitiva, tenir una bona qualitat de vida, present i futura. I això és possible gràcies a un tractament adequat i seguit regularment.

• Per tal que la persona amb diabetis prengui part activa en el seu tractament, l'educació i el coneixement de la malaltia són bàsics.

En què consisteix el tractament? • El tractament es basa en tres punt bàsics: dieta, me- dicació i exercici. Aquests tres punts han d'estar en equilibri. Què s'aconsegueix amb un bon tractament? • Normalitzar els nivells de sucre en la sang durant les 24 hores del dia.

• Eliminar la glucosa de l'orina (glucosúria); així s'evitarà tenir una set excessiva, ja que la producció d'orina s'haurà normalitzat. • Normalitzar el pes i mantenir-lo en un nivell adequat al sexe, l'edat i la constitució física. • Normalitzar la tensió arterial i el nivell de colesterol en la sang per tal d'estalviar complicacions. • Garantir un bon estat general.

OBJECTIUS DE LA DIETA

Què es pretén amb una alimentació adequada? • Mantenir un bon estat nutritiu i un pes normal. • Regular els nivells de sucre en la sang. • Controlar el nivell de greixos en la sang i la tensió arterial per evitar possibles complicacions.

Què cal saber sobre l'alimentació adequada per a la persona amb diabetis?

• Sigui quin sigui el tipus de diabetis, l'alimentació és básica en el tractament d'una persona amb aquesta malaltia.

• Totes les persones amb diabetis han de dur a terme una alimentació adequada, que pot no ser la mateixa al llarg de l'evolució de la seva malaltia.

• Moltes persones amb diabetis aconsegueixen normalitzar el seu nivell de sucre pel sol fet de seguir unes pautes acurades d'alimentació.

En què consisteix una alimentació adequada?

• És una selecció de tots aquells aliments que alteren menys el nivell de sucre.

• S'ha d'evitar la monotonia. Cada malalt ha de seguir la seva proposta personalitzada. No s'hi val a seguir la dieta d'un conegut o un amic.

• Els professionals de la sanitat (metges, d'infermeria, educadors i dietistes) són els responsables d'elaborar el pla personalitzat tenint en compte el tipus de diabetis, l'edat, el pes i l'activitat.

El plaer de menjar i la dieta d'un persona amb diabetis són compatibles?

• Són perfectament compatibles, perquè la dieta d'una persona diabètica és bàsicament la dieta equilibrada i sana que hauria de seguir qualsevol persona. La diferència és que qui pateix de diabetis l'ha de seguir sempre, sense saltar-se-la, i tenint en compte algunes limitacions.

Alerta Cal evitar o moderar el consum de: • sucre, • greixos d'origen animal, • alcohol.	Convenient • menjar a l'hora indicada; • respectar la quantitat d'àpats recomanada (de 4 a 6 per dia) i evitar saltar-se una ingesta. • que l'alimentació prescrita sigui equilibrada, variada i atractiva.

MEDICACIÓ: Insulina. Pautes • La insulina és una hormona pròpia del nostre organisme i necessària per a la vida. • Quan en falta, cal donar al cos la que necessita.

• El metge és qui en determina la necessitat, com també la quantitat i la freqüència d'administració.

• És necessària per a la Diabetis tipus I, anomenada insulinodependent. Tanmateix qualsevol persona amb diabetis, al llarg de la seva evolució pot necessitar-ne.

Perquè s'ha d'administrar en injecció?

• La insulina no és activa per via oral, no fa cap efecte. Per això s'ha d'injectar.

Com viuen les persones que s'han d'injectar Insulina?

• Amb tota normalitat i naturalitat, sempre que estiguin adequadament informades i motivades. Per aquesta raó és tan important l'educació diabetològica que les persones diabètiques reben de l'equip sanitari.

Medicaments orals • Són preparats que s'administren per via oral (pastilles).

• La seva funció és ajudar a regular el nivell de glucosa en la sang. Actuen de diverses maneres:

Sulfanilurees: tenen un activitat hipoglucemiant perquè estimulen la secreció d'insulina del pàncrees.

Metformina: millora la sensibilitat dels teixits a la insu-lina.

Acarbosa: alenteix el pas de les fècules i els sucres de l'aparell digestiu a la sang. Per tant, no presenta el risc de provocar hipoglucèmia.

• Són adequats en la Diabetis del tipus II, no insulinodependent, quan amb la dieta i l'exercici físic no n'hi ha prou per regular el sucre a la sang.

Altres aspectes

• Forma part del bon control de la persona amb diabetis tractar factors de risc relacionats amb les complicacions: hipertensió, excés de colesterol i altres.

EXERCICI: RISCOS I BENEFICIS

Què cal saber sobre l'exercici?

• Una activitat física adequada ajuda a controlar els nivells de glucosa en la sang.

• L'exercici forma part del tractament d'una persona amb diabetis.

Quin és l'exercici adequat?

• El millor exercici per a les persones amb diabetis és aquell que es practica regularment (cada dia i a la mateixa hora, si és possible), evitant els excessos.

• Cada persona pot triar el tipus d'exercici segons els seus gustos i preferències. Des de la gimnàstica fins als esports en equip. Hi ha un ampli ventall. • L'exercici ha de tenir en compte la condició física de cada persona, l'edat i el tipus de medicació.

Exercici físic per a les persones diabètiques tractades amb insulina.

• Si es té excés de pes, l'exercici físic és molt convenient, però cal que es programi amb atenció.

• En aquest cas és totalment necessari el consell del metge, el qual realitzarà un pla d'exercicis i fixarà un horari determinat.

... i les persones amb diabetis que no es tracten amb insulina?

• Són les que més es beneficiaran dels avantatges de fer exercici físic, especialment si tenen excés de pes. • Les úniques limitacions són les mateixes que té qualsevol altra persona no diabètica: edat, estat general de salut, forma física, hàbits laborals i preferències personals. • Un exercici mal programat pot inestablilitzar la diabetis.

Data d'actualització: 19/01/2005 | Data de publicació: 11/08/2000

Amunt