La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa produïda pel meningococ, que apareix durant tot l'any i de forma més freqüent durant els mesos d'hivern i primavera. Acostuma a donar-se en forma de casos aïllats, però pot aparèixer també com a brots (presentació de dos o més casos relacionats), sobretot en guarderies o parvularis, ja que els nens petits tenen unes defenses o estat immunitari més immadur.

 

Aquesta malaltia, que pot presentar-se a qualsevol edat encara que és més freqüent en nens entre 1 i 5 anys, de vegades afecta exclusivament el sistema nerviós (meningitis) i d'altres, ocasiona una infecció generalitzada (sepsis meningocòccica) que pot acompanyar-se de meningitis o no.

 

La meningitis meningocòccica es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 a 40 ⁰ C, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca. La infecció generalitzada acostuma a iniciar-se amb els mateixos símptomes i, posteriorment, en un període d'hores variable, pot afegir-se l'aparició de taques a la pell de color morat i de distribució per tot el cos, però també pot començar directament amb les taques.

 

El meningococ habita en la faringe d'algunes persones (portadors sans) sense produir cap mena de símptomes. Aquestes persones tenen un estat immunitari o de defenses que els protegeix de patir la malaltia. Tanmateix, els portadors eliminen el meningococ cap a l'exterior i juguen un paper molt important en la transmissió de la malaltia, ja que el meningococ pot arribar a una persona sana i, en comptes de convertir-la en portadora, causar-li la malaltia.

 

El microorganisme es transmet de persona a persona mitjançant les secrecions faríngies i nasals, requerint un contacte estret per al contagi (dormir a la mateixa habitació, viure a la mateixa casa, fer petons amb intercanvi de saliva). El contagi no es produeix per contacte amb joguines o altres estris escolars , perquè el meningococ és un germen que, un cop fora de l'organisme, resisteix molt poc al medi ambient.

 

Hi ha diferents grups de meningococ: A, B, C i altres. El B és el més freqüent al nostre país.

 

 

QUAN S'HA D'AVISAR EL PEDIATRE O DIRIGIR-SE A UN CENTRE HOSPITALARI?

 

En cas d'aparició en un nen/a de mal de cap, vòmits i febre o bé taques a la pell es recomana portar-lo a un centre hospitalari .

 

 

QUÈ ES POT FER PER PREVENIR AQUESTA MALALTIA?

 

Les mesures per a la prevenció d'aquesta malaltia es basen en l'aplicació de quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics) i en la vacunació.

Durant l'any 1997 es va facilitar a la població de 18 mesos a 19 anys, amb caràcter voluntari, una vacuna de polisacàrids contra els grups A+ C del meningococ. Aquesta vacuna només és   eficaç a partir dels 18 mesos i la seva protecció és temporal.

 

A partir de l'any 2000, s'ha incorporat al calendari vacunal sistemàtic, una vacuna conjugada contra el serogrup C del meningococ, la qual s'està aplicant també a tots els nens i jovens menors de 19 anys que en el seu moment no la tenien inclosa al calendari. És una vacuna segura, que produeix una protecció de llarga durada i que es pot aplicar a partir dels 2 mesos d'edat. Quan es produeix un cas d'aquesta malaltia i serogrup, la vacuna s'aplica als contactes propers que no l'hagin rebuda, per tal de protegir-los.

 

En cas que la malaltia estigui produïda pel meningococ del grup B, el més freqüent al nostre medi, l'única mesura preventiva rau en la quimioprofilaxi, que pretèn eliminar el microorganisme de la faringe. Així s'evitarà que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació. L'antibiòtic utilitzat és la rifampicina.

 

 

QUÈ S'HA DE FER QUAN HA APAREGUT UN CAS DE MALALTIA?

 

La indicació de les actuacions a fer en matèria de prevenció correspon a les unitats de vigilància epidemiològica de les delegacions territorials de Sanitat a cada província i, en cas de Barcelona ciutat, al Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona:

 

 

Agència de Salut Pública de Barcelona (Barcelona ciutat)

    Servei d'Epidemiologia 932 384 545

 

Serveis Territorials de Salut a Barcelona

·    Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Barcelonès Nord i Maresme   935 671 160

·    Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Centre  937 361 260

·    Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Costa de Ponent  934 213 255

 

Serveis Territorials de Salut a Girona

   Secció d'Epidemiologia 972 200 054

 

Serveis Territorials de Salut a Lleida

   Secció d'Epidemiologia  973 701 600

 

Serveis Territorials de Salut a Tarragona

   Secció d'Epidemiologia  977 224 151

 

Serveis Territorial de Salut a les Terres de l'Ebre

    Secció d'Epidemiologia  977 449 625

                                                                                                     

 

L'actuació davant un cas de la malaltia , consisteix en l'administració de la quimioprofilaxi a la família i altres persones que conviuen amb la persona afectada. Pel que fa a altres persones properes al malalt (contactes escolars i de treball), el responsable sanitari valorarà en cada situació les mesures més adequades en funció de l'edat i el tipus de relació amb el cas.

 

Si alguna persona coneix l'existència d'alguna altra que hagi tingut contacte íntim amb el malalt durant els 10 dies abans de la malaltia i a la qual no s'hagi administrat quimioprofilaxi, caldrà que ho comuniqui a l'escola.

 

Mesures com la desinfecció de locals i objectes que hagin estat en contacte amb els malalts es consideren innecessàries , per causa de la poca resistència del germen en sortir de la faringe. Igualment és inútil el tancament d'escoles on s'hagin produït casos.

 

 

COM I QUAN S'HA DE PRENDRE LA QUIMIOPROFILAXI?

 

En el cas que al seu fill se li hagi indicat prendre la quimioprofilaxi, és molt important que ho faci segons la pauta i el temps recomanat . Si per algun motiu no s'ha administrat l'antibiòtic recomanat, es comunicarà a l'escola. L' eficàcia de la prevenció depèn en gran mesura del compliment d'aquestes normes per part de totes les persones a les quals se'ls hagi indicat el tractament.

 

La rifampicina s'administra a dosis de 10 mg per Kg de pes cada 12 hores i durant 2 dies . A aquestes dosis l'antibiòtic no presenta efectes secundaris, exceptuant la coloració vermellosa de l'orina i de les secrecions lacrimals, motiu pel qual, en cas de portar lents de contacte, es recomana utilitzar ulleres en el temps del tractament. Per a les dones que prenen anticonceptius orals, la rifampicina disminueix l'eficàcia de l'anticonceptiu en el temps que dura el tractament i, per tant, es recomana la utilització d'un altre mètode anticonceptiu alhora. D'altra banda, aquells nens que prenguin altres medicaments durant el temps de la quimioprofilaxi caldrà que ho consultin amb el seu pediatre, atès que la rifampicina pot disminuir el seu efecte.

 

La rifampicina només està contraindicada en l'embaràs, en persones al.lèrgiques a aquest medicament o en les que pateixen asma per sulfits en cas de ser administrada en xarop. Cal, en aquests casos, contactar amb el responsable sanitari, per tal de facilitar altres medicacions substitutives.

 

La quantitat de medicació que han de prendre els nens als quals s'administra xarop, es mesurarà mitjançant la cullera dosificadora que porta el medicament. Les dosis es prendran cada 12 hores , atenint-se a aquests barems:

 

            . de 2,5 a 5 Kg de pes, fins 1,25 mL (ratlleta d'1 ¼ de la cullera dosificadora)

            . de 5 a 9 Kg de pes, fins 2,5 mL (ratlleta de 2½)

            . de 10 a 14 Kg de pes, fins 5 ml (tota la cullera)

            . de 15 a 19 Kg de pes, fins 7,5 mL (1 cullera (5 mL) i mitja (ratlla de 2½))

            . de 20 a 24 Kg de pes, fins 10 mL (2 cullerades senceres)

            . de 25 a 29 Kg de pes, fins 12,5 mL (2 culleres (10mL) i mitja (ratlla de 2½)

            . a partir de 30 Kg o bé de 7 anys ja es donen càpsules de 300 mg

            . adults, una gragea de 600 mg per dosi

Si es tracta d'una dona embarassada la quimioprofilaxi consistirà en 1 sola dosi de 250 mg de ceftriaxona.

 

 

QUAN TEMPS CAL ESTAR ALERTA?

 

Desprès de l'aparició d'un cas i durant un període màxim de dos mesos, cal que els pares i mestres tinguin presents els símptomes esmentats per tal de detectar al més precoçment possible, l'aparició d'altres persones afectades. És important comunicar a l'escola qualsevol altre cas, quan aparegui.   

 

Quan es presenti un o més casos en un centre escolar, el responsable sanitari, a travès de l'escola, hi prestarà el seu suport i seguirà de forma estreta, durant aquest temps, els esdeveniments que puguin sorgir, indicant les actuacions necessàries.

 

 

QUAN ES POT RETORNAR A LES ACTIVITATS NORMALS?

 

Un cop hagi obtingut l'alta hospitalària, la persona afectada per aquesta malaltia pot incorporar-se a la normalitat.