De ben segur que de drogues te n'han parlat moltes vegades. Sovint et deuen haver donat missatges molt alarmistes que tenen per objectiu espantar, i d'altres vegades te'n deuen haver parlat molt bé dient-te que no tenen cap efecte negatiu. Probablement tant d'una postura com de l'altra en podríem parlar molta estona, però el que és molt important és que tu disposis de la suficient informació com perquè puguis formar el teu criteri i, a partir d'aquí, prenguis aquelles decisions que consideris adequades i que en cap cas et puguin perjudicar.

L'objectiu d'aquest capítol no és fer un petit manual sobre les drogues, la seva història i tots els seus possibles efectes, sinó donar-te tota la informació que sabem que és important que tu tinguis per poder reflexionar sobre aquests temes, i així poder tenir una idea pròpia sobre el que tu vols fer davant el consum de substàncies, tenint plena consciència dels riscos que vols o no córrer.

La persona drogodependent es veu arrossegada per un impuls irresistible vers un determinat estat d'ànim que provoquen les drogues, sense el qual ja no sap viure, i per tant tot queda supeditat a aconseguir aquest estat. Sovint quan sentim això pensem que és una exageració i que és impossible que algú acabi depenent així d'una substància, quan tots hem begut alcohol i això no ens passa. Però llavors només cal pensar en la imatge d'alguna persona alcohòlica o heroïnòmana que haguem vist pel carrer o en una pel·lícula i veurem que realment hi ha persones que sí que poden arribar a perdre totalment el control de la seva vida i a pensar només en com aconseguir la droga per prendre-la.

Algunes substàncies no cal prendre-les moltes vegades ni en molta quantitat perquè això passi, ja que, com dèiem, tenen un potencial addictiu molt fort: és el cas de l'heroïna o del tabac. En el cas d'altres substàncies aquest procés en general és més lent i necessita una major freqüència i dosis més elevades per arribar a crear dependència, però pel camí pot provocar altres efectes negatius fruit del seu ús puntual (una nit ens emborratxem i no per això ens convertim en alcohòlics, però sí que podem tenir un accident de cotxe o barallar-nos com a conseqüència del nostre estat d'embriaguesa).

La tolerància apareix quan la persona que pren la droga, en haver-se adaptat a aquesta substància, té una disminució de la resposta de l'organisme, encara que en prengui la mateixa quantitat. És a dir, per obtenir el mateix efecte que abans, ha d'augmentar-ne la dosi.

Segur que coneixes gent que, com que està acostumada a beure, beu més que les altres persones i aparentment no li fa efecte. Aquestes persones han desenvolupat tolerància i per això necessiten beure molt més. Un dels perills és que, com a conseqüència d'aquest fenomen, poden arribar a prendre'n una dosi mortal que ningú pot ultrapassar.

Tenir tolerància no significa tenir protecció davant la droga, ja que la tolerància és el resultat d'una impregnació tòxica progressiva. Quan apareix la tolerància, tot i que sembli el contrari, no s'està més lluny sinó més a prop d'una evolució cap a la dependència.

Què és la sensibilització?

És el fenomen oposat a l'anterior. Es tracta d'un procés pel qual s'incrementa la resposta a una droga després de la seva utilització continuada.

Aquesta síndrome afecta una persona que ja és drogodependent, i és el conjunt d'alteracions que apareixen en la persona addicta quan se la priva de la droga. És a dir, aquella persona que quan no pren la droga es troba molt i molt malament, es mareja, se sent molt ansiosa, vomita, etc. Segons les substàncies, les síndromes d'abstinència també són diferents; la de l'heroïna és terriblement desagradable i la de l'alcohol pot arribar a ser mortal. Això fa que arribi un moment en què ja no es consumeix la droga per gaudir dels seus efectes positius, que a poc a poc perden intensitat, sinó per evitar els seus efectes negatius, que a poc a poc guanyen intensitat.

Quan ja s'ha produït tot aquest procés, és molt difícil la curació i sovint es converteix en una malaltia crònica que necessita la intervenció de professionals especialitzats que hauran de decidir, conjuntament amb la persona afectada, el tractament més adequat. Com hem dit abans, sembla increïble que això pugui passar, i totes i cada una de les persones drogodependents han tingut la sensació i la certesa que a elles mai no els passaria una cosa així. Elles controlen però el que passa és que les drogues són traïdores i molt perilloses perquè provoquen aquest procés lent i gradual que fa que la gent no s'adoni del mal que els està fent fins que no ha passat un cert temps.