La millor manera de classificar les drogues és pels seus efectes sobre el sistema nerviós. Tot i que sovint hagis pogut sentir parlar de drogues legals o il·legals, o també de drogues dures i toves, aquestes són classificacions artificials que porten a confusió. El que realment és important és saber què vol dir droga i quins són els seus efectes i quines són les conseqüències de l'abús, ja que com hauràs pogut veure l'alcohol o el tabac, que són drogues legals, tenen un impacte important sobre la salut. Així doncs, hi ha unes drogues que tenen efecte depressor, com l'alcohol, els hipnòtics, els sedants o els opiacis; d'altres que provoquen una estimulació, com la cafeïna, la cocaïna o les amfetamines, i finalment les drogues al·lucinògenes, com el cànnabis, l'LSD o la mescalina.

Tot seguit t'explicarem els efectes que les drogues més importants provoquen a les persones. Aquests es poden produir com a conseqüència d'una presa puntual de drogues que provoquen uns efectes importants que acostumen a desaparèixer en un curt període de temps. Aquests efectes són els del consum agut.

Quan l'ús de drogues és continuat i mantingut apareixen altres símptomes que es poden mantenir a llarg termini, és a dir, que es poden fer crònics.

De tots ells te'n donarem la informació que és més important que coneguis, i sempre has de tenir present que hi ha determinades persones que són més vulnerables que d'altres a patir trastorns. Per exemple, hi ha joves que no ho saben però tenen una tendència natural a patir malalties psiquiàtriques. Si prenen drogues aquestes es poden precipitar i aparèixer al cap d'un temps.

També cal tenir en compte que molts joves no s'han fet revisions serioses de cor o ronyó perquè no és habitual que tinguin malalties, i si per casualitat algú que té aquests problemes sense saber-ho pren drogues els efectes poden ser molt greus, fins i tot mortals.

El consum agut d'algunes drogues com els opiacis (la morfina, l'heroïna, etc.) produeix una constricció de les pupil·les, somnolència, deteriorament de la memòria o l'atenció, i fins i tot si la intoxicació és greu es pot arribar al coma, la depressió respiratòria i la mort. La síndrome d'abstinència es caracteritza per diarrea, vòmits, llagrimeig, calfreds i tremolor, entre d'altres. A llarg termini el seu consum podria provocar altres malalties associades com el restrenyiment, l'endocarditis bacteriana, l'hepatitis, la infecció per l'HIV i la tuberculosi.

En el cas d'un consum agut de tranquil·litzants o ansiolítics, per exemple les benzodiazepines, es produeix una incoordinació que pot interferir en la conducció o en altres activitats i arribar a produir accidents. També poden provocar un deteriorament de l'atenció o de la memòria, i si és molt greu fins i tot el coma. La síndrome d'abstinència produeix tremolor de les mans, insomni, nàusees i vòmits, al·lucinacions, una gran angoixa i fins i tot crisis epilèptiques. En el cas de la cocaïna, la intoxicació aguda produeix angoixa i tensió, taquicàrdia, dilatació de les pupil·les, suor, calfreds... La síndrome d'abs-tinència pot donar depressió, apatia, somnolència, inquietud i agitació.

Les xantines com el cafè, el te i les begudes de cola poden donar uns símptomes semblants als anteriors però més atenuats, encara que tenen un risc important per a les persones cardíaques i hipertenses.

L'LSD, la mescalina i d'altres formen part del grup dels psicodislèptics i el seu consum agut pot produir reaccions de pànic, ansietat i agressivitat, i fins i tot la pèrdua de contacte amb la realitat mitjançant il·lusions i al·lucinacions. La síndrome d'abstinència pot conduir a trastorns de la conducta i a llarg termini afavorir la psicosi o altres manifestacions de tipus psiquiàtric que poden fer-se cròniques.

En el cas del cànnabis, conegut també com a grifa, marihuana o haixix, els seus efectes a curt termini són envermelliment de les con-juntives, ansietat, hipotensió i al·lucinacions, entre d'altres. A llarg termi-ni afavoreix la presentació de trastorns psiquiàtrics de tipus psicòtic.

Ara ja saps o ja tens més informació sobre el que són les drogues i els seus possibles efectes. De tota manera, pot ser important per a tu que també disposis d'informació sobre les drogues de síntesi perquè puguis arribar a treure'n les teves conclusions i així, si mai et veus en una situació en què hagis de decidir, ho puguis fer de manera responsable.

Drogues de síntesi

Les drogues de síntesi són substàncies psicoactives, sintetitzades en laboratoris clandestins, amb una estructura química similar a la d'alguns fàrmacs emprats en terapèutica i a la d'altres que, sintetitzats en el seu dia per la indústria farmacèutica, es van retirar per manca d'interès terapèutic.

Presenten moltes possibilitats de manipular i modificar la seva composició i estructura química. D'aquesta manera s'aconsegueixen substàncies diferents que mantenen els efectes psicoactius comuns bàsics però amb diverses tonalitats psicodèliques segons quins dels seus efectes quedin alterats, potenciats, disminuïts, mantinguts o suprimits. Aquests efectes oscil·len entre els estimulants i els al·lucinògens.

Com que es sintetitzen en laboratoris clandestins, al marge de les normatives, sense cap control de la composició real, quan una persona consumeix aquest tipus de drogues mai té la certesa del que està prenent i, per tant, tampoc dels seus efectes. La síntesi clandestina d'aquestes substàncies varia la seva estructura química i dóna lloc a noves drogues sobre les quals hi ha un buit legal.

Sovint també s'ha anomenat aquestes substàncies drogues de disseny. Aquest terme s'utilitza des dels anys setanta, quan Henderson, un farmacòleg de la Universitat de Califòrnia, el va utilitzar per referir-se a diferents tipus de substàncies que llavors començaven a ser objecte de tràfic il·lícit.

Per tant, podríem dir que la semblança d'aquestes drogues amb altres àmpliament consumides i la novetat estructural que, de vegades, permet esquivar-ne temporalment la prohibició, són els aspectes que han contribuït a la popularització de les drogues de síntesi.

Històricament l'origen d'aquestes drogues es situa a principis de segle. Des d'aleshores hi ha hagut una diversificació de l'oferta i una evolució dels patrons de consum.

L'amfetamina, per exemple, es va sintetitzar per primera vegada l'any 1887, així com l'efedrina, que és el principal alcaloide de l'Ephedra vulgaris, conífera originària de l'Àsia que s'emprava ja com a remei per a les persones asmàtiques, com a antihemorràgic i antiespasmòdic.

Posteriorment es van anar descobrint altres molècules que químicament són substàncies de síntesi, emparentades amb la dopamina i la noradrenalina. És a dir, les drogues no són un fenomen actual sinó que ja fa molts anys que existeixen.

Paral·lelament es comencen a conèixer els efectes nocius del seu consum. A partir d'aquest moment es considera que l'èxtasi té el mateix estatus legal que l'heroïna o l'LSD, és a dir, es considera una droga perillosa i sense ús terapèutic. Aquestes drogues es solen oferir en forma de comprimits amb colors cridaners i amb diferents dibuixos i anagrames gravats. S'utilitza tot un argot determinat per anomenar-les. La majoria de les pastilles que es consumeixen com a èxtasi, a Espanya, contenen com a principis actius un dels quatre derivats amfetamínics emparentats químicament i farmacològicament: MDMA, MDEA, MDA i MBDB. La mateixa substància es pot presentar com a comprimits de formes, volums, pes i concentracions diferents. A més, una presentació aparentment idèntica a una altra pot contenir substàncies diferents.

L'augment considerable de l'oferta i també de la demanda de pastilles ha propiciat la picaresca dels laboratoris clandestins que, en un 10% dels casos, les venen sota l'aparença d'èxtasi, analgèsics, antidepressius, barbitúrics i altres productes que no tenen res a veure amb el compo-nent actiu original (MDMA) i els seus anàlegs (MDEA i MDA).

L'adulteració de les drogues amb qualsevol substància química és una pràctica normal per abaratir els costos. Generalment aquestes drogues s'adulteren amb àcid acetilsalicílic o cafeïna, però hi ha altres combinacions. Entre els efectes d'aquestes drogues destaquen uns de tipus amfetamínic (augment de l'energia, eufòria, disminució de la son i la gana, augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, nàusees i sequedat de boca, entre d'altres) i certs trastorns de la percepció com hipersensibilitat sensorial, deteriorament de la capacitat de concentració i coordinació, etc. Sembla que l'MDMA es consumeix amb un patró que no afavoreix l'establiment de dependència i els seus riscos seran, probablement, causats més aviat pels seus efectes tòxics aguts o crònics.

No obstant això, el consum continuat de psicoestimulants pot ocasionar l'aparició de tolerància aguda o de sensibilització. No es pot descartar que tant la tolerància com la sensibilització, encara que per mecanismes diferents (augment de la quantitat consumida o increment de la resposta a la droga), puguin tenir com a conseqüència el desenvolupament d'efectes adversos. Un dels que poden presentar aquestes substàncies són els trastorns neuropsiquiàtrics, i el risc és més gran si es consumeixen dosis molt elevades de la substància. Amb relació al consum d'MDMA (èxtasi) s'han descrit alteracions del tipus trastorns d'ansietat, depressius i psicòtics.

També, però, es poden presentar efectes del tipus cop de calor, cardiovasculars i toxicitat hepàtica. El cop de calor es pot produir per la presa de drogues de síntesi, tant de manera puntual com continuada, tot i que en el nostre país no és gaire freqüent (en països nòrdics estan descrites diferents morts com a conseqüència d'aquest fenomen). Consisteix en una pujada de temperatura del cos i els primers símptomes són mareig, rampes musculars, absència de sudoració, esgotament...

Per tant, si tot i saber els riscos que comporta decideixes prendre drogues de síntesi, t'aconsellem:
beure una ampolla d'aigua o d'algun refresc sense alcohol cada hora.
descansar de tant en tant i sortir a refrescar-te a l'aire lliure.

No obstant això, hi ha una sèrie de persones que són més susceptibles de patir aquest cop de calor, de manera que qualsevol persona que so-freixi asma, diabetis, tensió arterial alta, una malaltia del cor, epilèpsia, trastorns de tipus mental, etc. no hauria de consumir mai drogues de síntesi.

De vegades les persones que prenen diverses pastilles, pels mateixos efectes que aquestes tenen, noten opressió al cor, sudoració i palpitacions, se senten molt nervioses i tenen la sensació que han de morir de manera imminent. Això és el que es coneix com a crisi d'angoixa.

En aquests moments el que cal fer és anar a un lloc tranquil i sortir a prendre l'aire, intentar tranquil·litzar-se i pensar que això que està passant és deu als efectes de la droga. Hem de respirar amb tranquil·litat, lentament i profundament, i en cas que l'estat d'angoixa i ansietat no desaparegui cal anar a un servei d'urgències per descartar un problema cardíac associat al consum de pastilles. Perquè el personal mèdic pugui actuar de manera eficient i ràpida cal explicar què és el que s'ha pres i quant temps fa d'això.

És normal que en aquest període de la vida, i a diferència de la infantesa, els amics i amigues i el que ells fan tingui una gran importància. Els joves, a l'igual dels adults, necessiteu sentir-vos part d'un grup i sovint això és difícil perquè hi ha fenòmens de lideratge. Fàcilment et pots trobar en una situació en la qual tu no faries una determinada cosa, però els teus amics i amigues sí. Per saber afrontar-ho necessites tenir seguretat, confiar en el teu criteri, haver fet un procés de presa de decisions per valorar què és el que tu vols fer i les habilitats necessàries per defensar-ho. Hi ha gent que té facilitat i d'altres a qui els és més difícil, però es pot aprendre i existeixen tècniques concretes que et poden ajudar.

De vegades, coses tan senzilles com tenir un bon control de la veu, la mirada, el gest o el llenguatge no verbal t'ajudaran molt a saber defensar el teu punt de vista. Tot i així, si consideres que tens dificultats en aquests aspectes sempre pots demanar ajuda al teu pare o la teva mare, al professorat, al servei psicopedagògic de l'institut, a professionals de la psicologia, o alguna persona en qui tinguis confiança i que creguis que et pot orientar.

d'aventura... són emocions que les podem obtenir utilitzant els nostres recursos personals, i sent conscients que sovint els productes que ens intenten vendre després ens deceben i no compleixen les expectatives que la publicitat ha creat.

De totes maneres, si tens dubtes sobre algun d'aquests temes pots parlar amb diferents persones que et puguin proporcionar més informació perquè la puguis contrastar. Els llibres i les biblioteques també poden oferir-te més informació, i procura no quedar-te només amb la informació que et donin els teus amics i amigues perquè de vegades és insuficient. Informa't bé abans de prendre qualsevol decisió, tingues opinió crítica i arriba a les teves pròpies conclusions.