|
Com a éssers humans que som viure en grup és molt important. Necessitem tenir una individualitat però també necessitem compartir amb les altres persones.
Sovint et compares amb altres joves dels grups on et mous. Buscar formes de diferenciar-te de les altres persones és un dret i una necessitat.
El que et fa diferent de les altres persones són els signes d'identitat . Hi solen influir les modes, la publicitat, els models proposats per la televisió, la família i el grup.
Allò que et diferencia d'unes persones és allò que et fa ajuntar amb les altres, però aquest fet mai ha de ser utilitzat com a discriminatori davant d'aquelles que són diferents de tu.
T'identifiques amb el teu grup perquè en ell hi ha gent que pensa, sent i viu com tu.
Acceptar les altres persones com són no implica que tu hagis de fer o ser igual que elles.
Per això els grups tenen una gran importància, però també hi ha uns riscos:
Quan les normes del grup t'obliguen a renunciar a les teves pròpies idees i a fer coses que no et satisfan plenament, la pressió del grup pot ser negativa.
Hi ha persones que poden arribar a afirmar coses que ni entenen, a escoltar música que no els agrada o a prendre begudes de sabor horrorós només perquè pensen que si manifesten els seus propis gustos poden ser excloses del grup, i el que més desitgen és sentir-se dins el grup.
|
De vegades és quasi impossible no beure alcohol un cap de setmana davant un grup d'amics i amigues que es riuen de tu per no fer-ho.
Si els rituals per pertànyer a un grup inclouen pràctiques tan perilloses com conduir un cotxe havent begut, anar sense casc o sense cinturó, etc., això et pot comportar un risc tan important que potser no et compensarà. Deixaràs de fer el que tu vols fer no només per fer una cosa diferent sinó per fer-ne una que pot posar en perill la teva vida. Vols dir que compensa?
|
|
|
En el grup d'iguals cadascú troba el seu lloc, el seu estatus diferent al del seu pare i la seva mare, però sovint obtenir o mantenir aquest estatus propicia competir amb les altres persones per veure qui lliga més, qui beu més o qui corre més en cotxe...
Una bona opció seria tenir diferents grups per a diferents activitats.
Així, quan un grup faci alguna cosa que no t'agradi podràs fer-la amb l'altre grup. |
|
Sovint són les pors a que ens excloguin del grup les que fan que una persona actuï en contra dels seus desigs. Però si reflexiones sobre qui ets i el que vals com a persona, podràs escollir lliurement sense deixar- te portar per la pressió. I finalment podràs fer allò que desitgis i no el que t'imposin. Et sentiràs més lliure i més feliç. No obstant això, si no et sents capaç de fer-ho o no estàs content amb tu mateix i creus que tu sol no te'n surts, sempre pots consultar una persona de la teva confiança (família, professorat) o fins i tot professionals especialitzats en el tema (com un especialista en psicologia) perquè et podran ajudar.
En l'adolescència hi ha canvis en el pensament, en la forma de relacionar-te amb les altres persones. La família ja no constitueix el grup primari, sinó que aquest es trasllada al teu grup d'amics i amigues i d'iguals.
S'altera el teu centre d'interès, les teves preocupacions més grans van dirigides cap al grup i el seu entorn social, necessites buscar-hi referències, identificar-te amb el teu grup en contraposició amb el de les persones adultes.
Construeixes els teus propis patrons en els cercles on et mous. Sents la necessitat d'estimar i de que t'estimin de manera diferent i de sentir que pertanys a un grup però que ets diferent. Vius la necessitat de fer alguna cosa per les altres persones, que et valorin i que t'admirin.
Les persones estem immerses en una cultura que ens diu que hem de ser felices, això és difícil per a tothom però més per a tu que et trobes en un moment on tot està canviant i la teva escala de valors s'està formant. Davant aquesta imatge, els joves podeu estar desorientats i viure amb angoixa aquesta diversitat de missatges. La majoria de les vegades et sembla que la família ja no serveix i et refugies en la gent de la teva edat, que per altra banda tenen els mateixos problemes que tu.
És important qui ets i com són les persones que t'envolten, i perquè estem amb ells o elles, això vol dir que hem de saber quins són els valors que tenen (són persones solidaries, responsables...)
La família
El professorat
L'especialista en pediatria o el metge o la metgessa de capçalera
L'especialista en psicologia
L'especialista en psiquiatria
Qualsevol professional de l'àmbit sanitari o social amb dedicació a aquests temes
Si vols saber-ne mes sobre les relacions de grup...
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola. Quaderns d'educació per a la salut a l'escola. Salut Mental. Barcelona, 1995.
Mcpherson, A., Macfarlane, A. Els meus col·legues i jo. Bromera, Barcelona 1992.
Llobet, G. El diari de les Neus. Castellnou, Barcelona 1996.
Martín, J. L'altra cara de la lluna. Barcanova, Barcelona 1992.
Sales, F. El meu amic Pau. Cruïlla, Barcelona 1997.
Savater, F. Ética para Amador. Ariel, Barcelona 1991.
Delgado, P., Soler, A. Tener muchos amigos y no perderlos. Rialp, Madrid 1996.
|