Classificació segons el tipus d'antigen

* Vacunes de microorganismes vius

Aquestes vacunes, també anomenades atenuades, estan formades per mutants avirulents del microorganisme causant de la malaltia.

La vacuna intenta reproduir la infecció d'una forma controlada i obtenir una immunitat semblant a la produïda per la malaltia o la infecció natural.

* Vacunes de microorganismes morts

També s'anomenen vacunes inactivades i poden ser:

- Vacunes de microorganismes totals: s'administra un preparat que conté el germen mort, però sencer. S'utilitza quan no es coneix amb exactitud quin és l'antigen que dóna la resposta protectora o quan la seva purificació no és l'adequada.

- Vacunes d'antigen purificat: solament s'utilitzen els antígens que intervenen en la resposta immunitària.

- Vacunes d'anatoxines: alguns bacteris produeixen substàncies tòxiques de tipus proteic. Aquestes proteïnes, tractades de forma adequada, perden el seu poder tòxic però continuen tenint capacitat de produir una resposta immune. Aquestes proteïnes modificades s'anomenen anatoxines o toxoides i amb elles es poden produir vacunes de gran eficàcia.

 

Classificació segons la composició

* Vacunes monovalents

Són les que contenen solament un antigen. Una vacuna d'aquest tipus és la del xarampió.

* Vacunes polivalents.

Quan un microorganisme pot presentar diferents tipus antigènics i els anticossos produïts contra un tipus antigènic no són actius enfront dels altres, és necessari que la vacuna tingui en la seva composició tots aquests diferents antígens perquè indueixi una resposta protectora adequada. Un exemple d'aquest tipus de vacuna és la de la poliomielitis trivalent que produeix immunitat davant dels tres virus de la poliomielitis (l'I, el II i el III).

* Vacunes combinades

En aquest cas la vacuna conté també més d'un antigen; però els antígens pertanyen a diferents microorganismes. D'aquesta manera, en un sol acte vacunal (una sola punxada) es pot vacunar l'individu contra diferents malalties. Com a exemple d'aquestes vacunes tenim la DTP, que indueix immunitat davant de la diftèria, el tètanus i la tos ferina.

 

Classificació sanitària de les vacunes

Des del punt de vista sanitari les vacunes es classifiquen en sistemàtiques i no sistemàtiques. Les vacunes sistemàtiques són les que estan indicades per a tota la població, a partir de l'edat infantil, i s'apliquen d'acord amb els calendaris de vacunació. Les vacunes no sistemàtiques estan indicades només per a determinats grups o en situacions especials.

Lògicament, aquesta classificació no és general ni invariable, sinó que l'estableixen les autoritats sanitàries d'acord amb la situació epidemiològica de cada zona i la disponibilitat de vacunes, i es modifica en el temps segons els canvis en l'epidemiologia, les variacions en les vacunes i les possibilitats d'administrar-les.

1.1 Vacunes sistemàtiques. Calendari de vacunacions

Actualment, les vacunes sistemàtiques i el calendari per aplicar-les a Catalunya està establert al Calendari de vacunacions sistemàtiques   (en format pdf).

1.2. Vacunes no sistemàtiques. Vacunació en situacions especials.
Vacunació de l'adult

Les vacunes no incloses en els calendaris de vacunacions són les denominades no sistemàtiques i s'aconsellen de manera selectiva per a certs individus o grups de població, d'acord amb determinades situacions o circumstàncies que els puguin afectar. Les vacunes no sistemàtiques s'apliquen tant a nens com a adults.

Diverses situacions poden fer recomanable l'aplicació selectiva de determinades vacunacions:

• La professió o ocupació pot representar una indicació per a algunes vacunes, (p. ex. la vacuna antihepatítica A en treballadors d'escoles de 0-3 anys).
• Algunes situacions clíniques comporten també certes indicacions (p. ex. la vacuna antipneumocòccica en esplenectomitzats, la vacuna antivaricel·losa en alguns casos d'immunosupressió).
• Els viatgers a determinades zones poden estar exposats a malalties inexistents o de baixa incidència en el seu país. Les vacunes que cal recomanar (contra la febre groga, antitifoïdal, anticolèrica, antimeningocòccica, antiràbica, etc.) depenen en cada cas de la zona i el tipus de viatge, i de les característiques del viatger.

Encara que la vacunació és una intervenció d'importància especial en la infància, ha de cobrir, com a instrument de promoció de la salut, la totalitat de la vida i ha de ser una pràctica de rutina en l'atenció sanitària de l'adult. La població adulta, a més de continuar amb les vacunes que es comencen amb el calendari de vacunacions, o rebre, si es considera necessari, les que no es van administrar en el seu moment, ha de ser immunitzada de forma rutinària a partir de 65 anys amb vacunes no incloses en el calendari com l'antigripal i l'antipneumocòccica. La dona en edat fèrtil que en sigui susceptible ha de ser vacunada contra la rubèola.

D'entre aquestes vacunes farem referència a les següents:

· Inactivada de la poliomielitis
· Antimeningocòccica A-C
· Antihepatítica A
· Antigripal
· Antipneumocòccica