Una vacuna està contraindicada quan el risc de reaccions adverses que es pugui produir amb la seva administració sigui superior al risc inherent al patiment de la malaltia.
Amb les vacunes actuals, altament purificades i controlades de forma estricta, el nombre de reaccions adverses és molt reduït. D'altra banda, hi ha suposades contraindicacions, basades en consideracions teòriques, que en molts casos no han estat confirmades. En conseqüència, el nombre de contraindicacions veritables és, a la pràctica, molt limitat.
Les contraindicacions més importants que cal assenyalar són les següents:
• Malalties en fase aguda
Les vacunes estan contraindicades en el curs de malalties greus o de gravetat mitjana en fase aguda, febrils o no febrils. Contràriament, els processos respiratoris o digestius benignes, afebrils o amb lleugera febrícula, no constitueixen una contraindicació.
• Hipersensibilitat als components de la vacuna
Les vacunes contenen diverses substàncies que potencialment poden actuar com a al·lèrgens: el mateix antigen vacunal, elements utilitzats en la seva preparació (medis de cultiu, etc.), antibiòtics, conservants i excipients. Tots consten en la composició indicada de cada vacuna.
La hipersensibilitat de tipus anafilàctic a qualsevol dels components de la vacuna contraindica la seva aplicació.
Els antecedents generals d'al·lèrgia, les al·lèrgies de contacte i les reaccions locals o generals lleus que no són de tipus anafilàctic no constitueixen contraindicacions a la vacunació.
(Aquest apartat s'amplia a la pàgina 96 del manual de vacunacions)
• Alteracions immunitàries
Les immunodeficiències primàries (congènites) i les secundàries (adquirides), tant si són conseqüència d'una malaltia (leucosis, limfomes, processos malignes generalitzats, infecció pel virus de la immunodeficiència humana) com si són degudes a la terapèutica amb agents immunodepressors (corticoides, antimetabòlits, agents alquilants, radioteràpia, etc.), poden facilitar la multiplicació incontrolada de l'agent vacunal després de l'administració d'una vacuna atenuada. Com a norma general els pacients que es troben en aquestes condicions no han de rebre vacunes atenuades. En persones infectades per l'VIH es pot administrar la vacuna triple vírica excep-te en els casos d'immunodepressió profunda, i la BCG només en els casos d'infecció asimptomàtica. La vacuna antivaricel·la està indicada, amb certes condicions, en alguns malalts immunodeprimits (vegeu els capítols corresponents a aquestes vacunes).
(Aquest apartat s'amplia a la pàgina 99 del manual de vacunacions)
• Trastorns neurològics
En pacients amb trastorns neurològics evolutius cal evitar, en general, aquelles vacunacions que puguin produir reaccions adverses de tipus neurològic (principalment les vacunes que continguin components antipertússics) fins que no s'estableixi la naturalesa del trastorn.
Les vacunacions no estan contraindicades en els casos de malaltia neurològica
diagnosticada i estabilitzada.
La presentació d'una encefalopatia aguda (convulsions, alteració de la consciència, signes neurològics focals) dintre dels set dies següents a l'aplicació d'una dosi de vacuna DTPa contraindica l'administració de dosis successives. (Aquest apartat s'amplia a la pàgina 97 del manual de vacunacions)
• Embaràs i lactància
Considerant el risc teòric d'afectació fetal, l'administració de vacunes atenuades (triple vírica, antivaricel·la, de la febre groga, BCG, anticolèrica, etc.) està contraindicada durant l'embaràs. Tanmateix, pel que fa a la de la febre groga si el risc d'infecció imminent és elevat es pot vacunar l'embarassada, ja que el risc de la malaltia és molt superior al de la vacuna.
Com a norma general les vacunes inactivades es poden administrar sense inconvenient durant l'embaràs, si bé es recomana no aplicar-les, si és possible, en el curs del primer trimestre. Aplicar vacunes atenuades a fills o convivents d'una dona embarassada no requereix cap precaució especial.
La lactància, tant per a la mare com per a l'infant, no representa cap contraindicació en les vacunacions.
(Aquest apartat s'amplia a la pàgina 95 del manual de vacunacions)
• Administració d'immunoglobulines o productes que en continguin (plasma, transfusions sanguínies, productes hemàtics, etc.)
L'administració d'anticossos passius pot interferir la resposta immunitària de certes vacunes. L'aplicació d'algunes vacunes atenuades està contraindicada si no han transcorregut els intervals indicats en cada cas (vegeu la taula 10 a la pàgina 26 del manual de vacunacions).
• Edat
L'edat pot condicionar la resposta a certes vacunes en funció del grau de desenvolupament de la resposta immunitària o de la presència d'anticossos materns. En les vacunes mateix s'assenyalen aquestes limitacions. La prematuritat no és una contraindicació per a la vacunació. Com a norma general, els infants prematurs s'han de vacunar d'acord amb la seva edat cronològica. (Aquest apartat s'amplia a la pàgina 96.)
L'edat avançada no solament no representa cap contraindicació per a les vacunacions, sinó que algunes vacunes (l'antitetànica, l'antigripal, l'antipneumocòccica) estan particularment indicades per a aquest grup de població.
Amunt