Aquesta Llei,
aprovada arran el pronunciament del Tribunal Constitucional en la sentència de 20 de
març de 1997, estableix el contingut bàsic del dret de propietat del sòl i en especial
les facultats urbanístiques d'aquest dret.
Com a principal novetat s'ha de destacar la nova definició del sòl
urbanitzable. Té aquesta consideració el sòl que no tingui la condició d'urbà o de no
urbanitzable.
La Llei, bona part de la qual té caràcter bàsic,
declara vigent de forma expressa nombrosos articles o apartats del Reial decret legislatiu
1/1992, de 26 de juny. |