| Observacions |
Aquesta Llei neix del mandat que es
conté a la Llei 17/1996, de 28 de desembre, per la qual es fixen els preus públics que
constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic, en la disposició addicional
vuitena de la qual el Parlament requereix el Govern de la Generalitat per tal que durant
l'any 1997 li trameti el projecte de llei reguladora de les taxes i els preus públics, i
disposava alhora, de forma expressa, que el projecte esmentat havia de substituir les
normes legals vigents en la matèria i contenir, si escau, les modificacions legals que
derivessin del finançament de les comunitats autònomes. La Llei 17/1996, citada, es va aprovar per tal d'adaptar la normativa, la
qual es recollia en la Llei 33/1991, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la
Generalitat de Catalunya, a les exigències derivades de la doctrina del Tribunal
Constitucional, establerta a la sentència 185/1995, de 14 de desembre. En aquesta, el
Tribunal Constitucional entén que hi han supòsits o categories de preus públics els
quals resten sotmesos al principi de reserva de llei que preveu l'article 31.3 de la
Constitució de 1978, atès llur caràcter de prestacions patrimonials de caràcter
públic.
Aquesta Llei 15/1997, deroga, entre d'altres, les Lleis 33/1991, de
24 de desembre i 17/1996, de 27 de desembre, citades. |