Notícies

El tercer Informe de la cohesió econòmica i social El dia 18 de febrer de 2004, Michel Barnier, comissari de Política Regional, va convocar els representants de les oficines regionals a Brussel·les per tal d’informar-los sobre el tercer Informe de la cohesió econòmica i social que la Comissió acabava d’aprovar aquell matí. Aquest document que porta el nom de “Un nou contracte per a la cohesió: convergència, competitivitat i cooperació” inclou les dades més recents sobre la convergència econòmica i social entre les regions europees i les propostes per al futur de la política regional. 1. INTRODUCCIÓ El comissari Barnier va començar la seva intervenció recordant que l’aprovació del tercer Informe de la cohesió econòmica i social, que conté en les seves conclusions les propostes de la Comissió per al nou període de programació de la política regional 2007-2013, era el fruit de tres anys de llargues i intenses discussions i debats que s’havien organitzat des del maig de 2001 arran del Segon Fòrum per a la Cohesió. Aquell fòrum havia aplegat més de 2.500 participants. Convé assenyalar que ara se n’ha convocat un de nou per als dies 10 i 11 de maig. En aquestes discussions han participat un gran nombre d’autoritats locals i regionals, representants dels estats membres, de les associacions d’ens locals i regionals i un llarg etcètera. Les principals conclusions d’aquest debat han estat: 1) La política de cohesió és i ha estat un èxit, la convergència econòmica entre les regions europees és un fet i l’exemple més clar és la convergència econòmica dels anomenats estat de la cohesió –l’Estat espanyol, Grècia, Irlanda i Portugal–. Alhora, però, la política regional ha estat beneficiosa per a mols altres territoris de la Unió, com els länders alemanys, les zones amb dificultats estructurals en els sectors de la indústria i els serveis, les zones rurals en declivi, les àrees urbanes amb dificultat o les zones dependents de la pesca en situació de crisi. 2) Tanmateix, encara es pot millorar la seva eficàcia i no es pot considerar que la política de cohesió sigui una política antiquada i que pertanyi al passat com podria donar a entendre el famós “Informe Sapir” que es va publicar el juliol de 2004. La política de cohesió és l’altra cara de la moneda de la política de competitivitat, un equilibri entre els territoris de la Unió que suposarà una major competitivitat de tot el conjunt. 2. FONAMENTS DEL TERCER INFORME DE LA COHESIÓ ECONÒMICA I SOCIAL Michel Barnier va declarar que aquest Informe s’havia basat en dos fonaments principals: 1) els resultats dels debat, i 2) la Comunicació sobre les Perspectives financeres per al període 2007-2013 que la Comissió Europea va aprovar el 10 de febrer. El comissari va destacar que les noves perspectives financeres són la resposta als objectius que la UE es va imposar a Lisboa i a Göteborg. Es tracta d’unes perspectives que preveuen uns pressupostos anuals suficients per realitzar les polítiques de la Unió però a la vegada realistes en un període de restriccions econòmiques. D’aquesta manera, s’ha escoltat tant als estats que demanen una restricció del pressupost comunitari com a aquells que volen que la Unió compti amb un pressupost que li permeti fer front als reptes que se li presenten. Barnier va destacar que, el sostre màxim de despesa (crèdits de pagament) s’ha fixat per sota del màxim de l’1,24% de la Renda Nacional Bruta (RNB). Aquest llindar màxim se situarà entre l'1,09% de 2006 i l’1,23% de 2008 de la RNB (incloent el FED) amb una mitjana de l’1,14%. Segons Barnier el pressupost és realista i ambiciós i permetrà respondre a les prioritats polítiques que han estat definides pels caps d’estat i de govern de la Unió: ·Desenvolupament sostenible (engloba educació, recerca i xarxes transeuropees entre d’altres). La despesa en aquests objectius es veurà augmentada en un 200% per tal de recuperar tot l’endarreriment acumulat per la UE al respecte amb els Estats Units. Dins d’aquesta prioritat s’inclou la política de cohesió econòmica i social, que suposa un 0,43% de la RNB comunitària. Aquest llindar és el que s’havia establert a Copenhaguen per assegurar una política regional creïble (s’inclou el 0,41% específicament de política regional i el 0,02% de la part de desenvolupament rural que es portava des de política regional però ara es portarà des de la Direcció General Agricultura). ·Gestió i conservació dels recursos naturals (que inclou la protecció del medi ambient i la Política Agrícola Comuna). ·Ciutadania, llibertat, seguretat i justícia. ·Accions exteriors de la UE, que augmentarà en despeses al voltant d’un 38%. 3. EL FUTUR DE LA POLÍTICA DE COHESIÓ Barnier va exposar determinats fets i realitats que caracteritzaran la UE en el seu futur més immediat: ·Després de l’ampliació de l’1 de maig de 2004, les disparitats econòmiques de la nova UE augmentaran dràsticament: la població de les regions endarrerides (Objectiu 1) es multiplicarà per 2 i suposarà dues terceres parts del total de la població dels deu nous estats membres de la UE. La renda mitja per habitant d’aquests nous estats membres correspon al 46% de la renda mitja de la UE15. ·La política de cohesió complementa els fons de les polítiques nacionals destinats a inversions, que generalment són escasses i només al voltant d’un 2-3% de la despesa nacional es destina a inversió pública. Així doncs, hi ha poca inversió nacional i el paper de la política de cohesió és un “plus” que a més gaudeix d’una garantia plurianual de finançament (per a tot el període de set anys). ·Les altres polítiques comunitàries, com ara la política de competència, les xarxes transeuropees, l’Espai europeu de la recerca, contribueixen també a la cohesió però certament són la política agrícola comuna (PAC) i la política regional les que tenen un major impacte en aquest sentit. 3.1. El pressupost de la nova política de cohesió En termes de crèdits de compromís, la política regional per al període 2007-2013 suposarà el 0,46% del PIB de la Unió. Aquest 0,46% s’obté sumant el 0,41% de la rúbrica del pressupost consagrada a la cohesió i el 0,05% de crèdits transferits al segon pilar de la PAC per al desenvolupament rural. En total, durant el període 2007-2013, es destinaran 336.307 MEUR a la política de cohesió econòmica i social, quantitat que suposa un augment del 32% respecte al període actual 2000-2006. 3.2. Els grans capítols de la nova política de cohesió Per tal que aquesta política sigui més eficaç per a totes les regions europees, s’ha tingut en compte les seves realitats i els diferents nivells de vida per simplificar les diverses accions estructurals de la UE. D’aquesta manera, els nous objectius seran tres, els instruments financers passaren de sis a tres, i les iniciatives comunitàries i les accions innovadores s’inclouran en els diferents objectius: Objectiu 1: creació d’ocupació i augment de la competitivitat als estats i regions menys desenvolupades de la Unió. El 78% dels recursos de la política regional es destinaran a aquest objectiu, segons les noves perspectives financeres. Es proposa mantenir el criteri per a l’eligibilitat en el 75% de la renda mitja de la UE-25. Tanmateix, es tindrà en compte “l’efecte estadístic” de l’Ampliació (que afectarà a unes vint regions, la llista definitiva de les quals no es coneixerà fins al 2005) fet pel qual es proposa un Objectiu 1bis que permetrà a les regions afectades per l’efecte estadístic continuar gaudint d’un nivell elevat d’ajuts que suposaran el 75% del que reben actualment, començant amb un nivell del 85% el 2007 fins al 60% el 2013. Tots els programes aprovats per aquestes regions tindran com a objectiu reforçar el capital humà i la capacitat administrativa; també es vol subratllar el contingut qualitatiu dels programes. El Fons de Cohesió també s’inclourà en aquest nou Objectiu 1. Tanmateix, el Comissari va recordar que no s’ha previst cap tipus de període transitori o “phasing out” per als estats que superin la mitjana del 90% del PIB comunitari a causa simplement de l’efecte estadístic. El Fons de Cohesió continuarà servint per finançar grans projectes d’infraestructures de transport i de medi ambient, però amb un nou impuls a altres mitjans de transport que no siguin per carretera. Objectiu 2: mesures a favor de la competitivitat regional i de l’ocupació. Inclourà els antics objectius 2 i 3 i suposarà el 18% dels recursos. Serà un objectiu més senzill, sense zonatge intraregional i que anirà adreçat a promoure la competitivitat i el creixement sostenible en base als objectius establerts a Lisboa i Göteborg: 1) formació i ocupació (finançat per l'FSE), 2) innovació i economia del coneixement, 3) accessibilitat als serveis d’interès general i 4) protecció del medi ambient i prevenció de riscos (finançats pel FEDER). El FEDER finançarà el 50% dels programes i l'FSE l’altre 50%. La quantia concreta que rebrà cada regió es determinarà en funció del nivell de vida (PIB per habitant), del nivell d’ocupació (taxa d’atur) i la densitat demogràfica. A més, en aquest nou Objectiu 2 es trobaran les regions que hagin sortit de l’Objectiu 1 per una convergència econòmica real amb la resta de la Unió, és a dir, les regions que hagin assolit el 75% de la mitjana comunitària dels actuals quinze estats membres. En aquest cas, les regions afectades gaudirien d’un període transitori on el grau d’ajuts seria superior (“phasing in” en l’Objectiu 2). Aquest és el cas d’onze regions dels actuals estats membres (Comunitat Valenciana i Castella-Lleó a l’Estat espanyol) i d’una en els futurs estats membres. Cooperació territorial europea. Integrarà també els objectius de Lisboa i Göteborg i es basarà en l’actual INTERREG però simplificant els seus procediments. Suposarà el 4% de la quantia total. Per altra banda, el Comissari va destacar que dins dels programes per als objectius 1 i 2 s’inclourà la nova iniciativa URBAN+, amb més pressupost però amb la mateixa metodologia que URBAN. Això, permetrà garantir una dimensió urbana a tots els programes dels nous Objectius 1 i 2 ampliant el nombre de ciutats afectades. Barnier va mencionar especialment que es farien nous esforços a favor dels territoris amb dificultats naturals (com les regions insulars, de muntanya, o amb una molt baixa densitat de població) i que es continuaria destinant una quantitat especial a les zones ultraperifèriques de la UE (1.100 MEUR per al total del període 2007-2013). Tanmateix va insistir en què totes aquestes propostes es concretarien a finals de 2005. Finalment, Barnier va destacar que el tercer Informe de la cohesió recull la proposta d’un nou instrument jurídic de cooperació transfronterera, tot reconeixent la importància de desenvolupar aquest tipus de cooperació i la necessitat de trobar un instrument jurídic que respongui a les necessitats de col·laborar a banda i banda de les fronteres. L'Informe fa referència a una proposta de la Comissió que es publicarà en breu per crear aquest nou instrument legal que establirà una estructura de cooperació europea (Autoritat regional transfronterera), que permeti als estats membres, a les regions i a les autoritats locals fer front als problemes legals i administratius que tradicionalment es plantegen per a la gestió de programes i projectes transfronterers, comptin o no amb el recolzament d'ajuts comunitaris. L'objectiu és que aquesta nova Autoritat tingui la capacitat de desenvolupar les activitats de cooperació en nom de les autoritats públiques implicades. 4. CALENDARI DE TREBALLS Un cop publicades la Comunicació de la Comissió Europea sobres les noves perspectives financeres per al període 2007-2013 el 10 de febrer, i el tercer Informe de la cohesió (elaborat conjuntament pels comissaris Barnier, Fischler i Diamantopoulou) el 18 de febrer, el Consell de Ministres començarà a analitzar aquestes propostes. En el Consell Europeu dels dies 17 i 18 de juny, els caps d’estat i de govern duran a terme un primer debat aprofundit sobre les noves perspectives financeres i, posteriorment, la Comissió presentarà les propostes legislatives dels reglaments financers dels fons estructurals per al període 2007-2013. D’aquesta manera, les negociacions interinstitucionals haurien de concloure abans de finals de 2005, permetent als governs i a les autoritats locals i regionals conèixer tota la informació un any abans que conclogui el període actual de programació (2000-2006). Així, durant l’any 2006 es podran negociar els documents de programació i els projectes podran començar a principis del nou període, és a dir el 2007. Aquestes propostes legislatives concretaran el paper de les regions i ens locals en la programació de la futura política regional en base a la Governança Europea i el futur Tractat Constitucional de la Unió.