"jo, directiva" és una iniciativa del Programa d'Igualtat d'Oportunitats en el treball que pretén dotar les dones de les eines necessàries perquè puguin assolir càrrecs directius
L'accés de les dones a llocs directius i de responsabilitat és una tendència cada cop més extensa, però encara hi ha moltes barreres i queda molt recorregut per fer. De fet, s'haurà assolit l'objectiu d'igualtat quan no calgui establir quotes de contractació i quan parlar d'una dona directiva deixi de ser una anècdota.
L'any 2004, a Catalunya i Espanya la proporció de dones directives sobre el total de la seva població ocupada era inferior a la de la població masculina directiva en proporció a la seva ocupació. Concretament, a Catalunya, el percentatge de directives sobre la població ocupada femenina era del 6,3%, i del 9,1% en el cas dels homes.
En aquest context neix el projecte "jo, directiva", amb la idea de crear un espai de debat, d'intercanvi d'experiències, de coneixement i difusió d'idees i motivacions per a totes aquelles dones que ocupen un lloc predirectiu a l'empresa, és a dir, les dones que en un futur podran accedir a un lloc de treball directiu.
Així, "jo, directiva" pretén trencar el "sostre de vidre" que impedeix l'accés de les dones a càrrecs directius, amb l'objectiu que les que estan situades a càrrecs mitjans puguin dotar-se d'eines que els permet promocionar-se.
"jo, directiva" dóna suport a un grup de dones, generant una xarxa de suport entre elles que els permet identificar les seves dificultats i les respostes d'unes i altres, i també disposar d'eines que els permetin promocionar a càrrecs de responsabilitat.
UNA MICA D'HISTÒRIA...
La igualtat d'oportunitats entre homes i dones és, avui dia, un dels pilars fonamentals que, a tots els nivells institucionals, es mira d'impulsar per tal d'augmentar la competitivitat econòmica i el benestar social de la ciutadania.
En aquest sentit, la normativa vigent, tant internacional, comunitària com estatal, justifica i avala la política d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.
Les orientacions actuals vénen definides, en part, per les conferències mundials per a les dones que s'han anat realitzant al llarg dels darrers anys. Com a punt d'inflexió, cal destacar la IV Conferència Mundial per a les Dones (Pequín, 1995), on es va començar a tractar la dificultat de la dona envers la inserció laboral. En aquesta conferència es van establir mesures com la promoció d'estudis i investigacions sobre ocupació, atur, oferta ocupacional i la difusió de recursos i serveis per afavorir la seva incorporació, impulsar mesures específiques i desenvolupar programes de formació ocupacional, entre d'altres.
Deu anys més tard, si bé s'han observat millores, tothom és conscient que encara hi ha obstacles i barreres a la incorporació de la dona al mercat de treball; i no només en aquest sentit, sinó que les tendències actuals laborals suggereixen que, cada cop més, la dona està ocupant llocs de treball parcials i temporals, amb les conseqüències que aquest tipus de feina comporta.
EN QUIN MARC LEGISLATIU ACTUEM?
Les polítiques d'igualtat d'oportunitats s'emmarquen en diferents nivells institucionals. En relació amb el marc comunitari, cal destacar, com a punt de partida, que el Tractat d'Amsterdam va reconèixer la competència comunitària en matèria d'igualtat entre dones i homes, assumint no només la igualtat salarial a l'hora de fer la mateixa feina, sinó un concepte ampli de retribució. De la seva banda, el Consell de Lisboa apel·là al sentit de la responsabilitat social de les empreses en allò relatiu a les pràctiques correctes en diverses matèries com el medi ambient i la igualtat d'oportunitats. Finalment, la Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu incorporà el principi de transversalitat i emplaçà els estats membres a tenir en compte, de forma activa, la perspectiva de gènere.
Pel que fa a l'Estat espanyol, l'article 14 de la Constitució Espanyola estableix que "els espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaldre discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".
De la seva banda, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) assenyala en l'article 8 que "correspon a la Generalitat promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu (...) siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social".
En base a aquest marc normatiu, la Generalitat de Catalunya considera necessari endegar una política d'igualtat d'oportunitats en relació al mercat de treball, per tal d'impulsar accions positives que reequilibrin la situació de discriminació de les dones en l'àmbit laboral, tant en termes quantitatius com qualitatius.
És objecte de la política de la Generalitat de Catalunya continuar reduint les taxes d'atur, millorar l'ocupabilitat de les dones i combatre les segregacions horitzontal i vertical que homes i dones protagonitzen dins el mercat laboral català. Per tal de fer-ho, les accions s'orienten a una igualtat d'oportunitats i resultats per al segment de població a qui es dirigeixen.
