Relacions Laborals
Treballo en una empresa en la qual tinc un contracte indefinit. Considerant que m'ha sorgit una oportunitat que em permetrà millorar la meva projecció professional, tinc dret a demanar-me una excedència?
L’excedència voluntària la poden demanar aquells treballadors/ores que tinguin una antiguitat mínima d’un any (excepte que el conveni col·lectiu hagi millorat aquesta regulació establint una antiguitat inferior) sempre que en els quatre anys anteriors no n’hagin sol·licitat una altra.
La durada de l’excedència voluntària té un doble límit: com a mínim ha de ser de dos anys i com a màxim, de cinc anys (excepte que el conveni col·lectiu hagi millorat aquesta regulació rebaixant-ne el mínim o incrementant-ne el màxim).
L’excedència voluntària no garanteix el manteniment del lloc de treball, sinó tan sols la preferència del dret del treballador/a per ocupar les vacants de categoria igual o similar que es puguin produir a l’empresa. Així, doncs, la feina no es guarda i la reincorporació no queda en cap cas absolutament garantida.
Quins són els requisits necessaris per constituir una ETT?
D'acord amb l'article 2 de la Llei d'empreses de treball temporal (Llei 14/1994, d'1 de juny), les persones físiques o jurídiques que vulguin dur a terme l'activitat pròpia d'una empresa de treball temporal han d'obtenir una autorització administrativa, per la qual cosa han de reunir una sèrie de requisits:
-
Tenir una estructura organitzativa que permeti complir les obligacions que ha d'assumir com a ETT (dimensió, equipament del centre de treball, nombre i qualificació dels treballadors d'estructura de l'ETT, etc.).
- Dedicar-se exclusivament a l'activitat pròpia d'ETT.
- No tenir obligacions pendents de caràcter fiscal o amb la Seguretat Social.
- No haver estat sancionada amb la suspensió d'activitats en dues o més ocasions.
- Fer constar en la denominació social la referència «empresa de treball temporal».
- Constituir una garantia financera —o aval— que asseguri el compliment de les obligacions salarials i de Seguretat Social dels treballadors en missió.
Quines obligacions tenen les ETT respecte de la formació dels seus treballadors?
L'empresa de treball temporal té l'obligació de destinar anualment l'1 per 100 de la massa salarial a la formació dels treballadors contractats per ser cedits, a més d'haver de cotitzar per aquesta contingència de formació professional. La despesa de formació en matèria preventiva serà computada a efectes de despeses de formació, sense que això pugui constituir un límit a les necessitats formatives en matèria preventiva (article 12.3 in fine).
Per massa salarial (article 8 del Reglament 4/1995, d'ETT), als efectes de determinar la quantitat destinada a la formació, s'ha d'entendre el conjunt de retribucions salarials i extrasalarials del conjunt de treballadors en missió, exceptuant únicament les quantitats següents:
- les cotitzacions a la Seguretat Social i altres conceptes de recaptació conjunta a càrrec de l'empresari,
- les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social,
- les indemnitzacions relatives a trasllats, suspensions i extincions de contractes de treball,
- les indemnitzacions o despeses per dietes dels treballadors.
Quins són els efectes per als treballadors afectats per un expedient de regulació d'ocupació?
Els efectes d'un expedient de regulació d'ocupació depenen de la mesura que en cada cas s'autoritzi:
a) Si es tracta d'un acomiadament col·lectiu els treballadors afectats veuen extingida la seva relació laboral i tenen dret a una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un límit de 12 mensualitats i també a rebre la prestació i/o el subsidi d'atur si reuneixen els requisits exigits en cada cas, atès que l'extinció contractual derivada d'un expedient de regulació d'ocupació constitueix una situació legal d'atur. Cal tenir present, finalment, que en molts casos l'acord assolit entre els representants dels treballadors i la part empresarial durant el període de consultes millora la indemnització legalment prevista i reconeix altres drets als treballadors afectats (complements a la prestació d'atur, compromisos de recol·locació, etc.).
b) Si es tracta d'una suspensió contractual o d'una reducció de jornada els treballadors afectats deixen de prestar serveis els dies i/o hores que duri la mesura i pateixen una pèrdua salarial proporcional, sense dret a rebre cap indemnització però sí a cobrar la prestació i/o el subsidi d'atur quan compleixin els requisits exigits en cada cas. També en aquest cas és habitual que, per mitjà de l'acord assolit entre els representants dels treballadors i la part empresarial durant el període de consultes, es reconeguin determinats drets addicionals als treballadors afectats (complements a la prestació d'atur, dret a participar en cursos de formació o reciclatge, etc.).
Quines són les característiques del pla social que ha d'acompanyar una sol·licitud d'expedient de regulació d'ocupació d'una empresa de 50 o més treballadors?
El Pla d'acompanyament social, també anomenat, «pla social», és un document que ha d'elaborar l'empresari en aquells casos en què vulgui dur a terme un acomiadament col·lectiu en una empresa de 50 o més treballadors. Tot i que el pla social no respon a una llista tancada de mesures a incloure, s'hi poden distingir dos grans tipus de mesures:
a) Mesures destinades a evitar o reduir els acomiadaments (recol·locació interna dins la mateixa empresa o dins del grup d'empreses, modificació substancial de les condicions de treball, mobilitat funcional, mobilitat geogràfica, suspensió de la relació laboral, reducció de jornada, limitació de les hores extraordinàries, limitació de la contractació temporal, restricció de la subcontractació o del recurs a les ETT, etc.).
b) Mesures destinades a pal·liar els perjudicis que l'acomiadament generarà als treballadors que finalment en resultin afectats (accions formatives de readaptació professional o reconversió que facilitin l'ocupabilitat, o recol·locació externa en terceres empreses, ajuts per a l'autoocupació, o, mesures de prejubilacions per als treballadors amb més dificultats d'inserció laboral, etc.).
El Pla social l'ha de presentar l'empresari juntament amb la sol·licitud d'iniciació de l'expedient de regulació d'ocupació i ha de ser contingut de les negociacions durant el periode de consultes amb els representants dels treballadors.
On puc aconseguir un exemplar del conveni col·lectiu que m'és d'aplicació?
El text del conveni col·lectiu d’àmbit autonòmic es pot obtenir al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) o bé al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) quan es tracta de convenis col·lectius d’àmbit superior al de Catalunya o d’empreses que tenen centres de treball fora de Catalunya.
Podeu consultar els convenis col·lectius a la base de dades del web del Departament > Convenis col·lectius.
He decidit deixar la meva empresa perquè una altra societat m'ha ofert una feina més atractiva. He de preavisar la meva actual empresa amb antelació?
Tal com es planteja aquesta qüestió es tracta d’un cas de dimissió i per fer-la efectiva l’Estatut dels treballadors obliga a notificar-ho a l’empresari amb l’antelació que estableixi el conveni col·lectiu aplicable o, si no n'hi ha, el costum. Així doncs, cal veure primer si el conveni col·lectiu aplicable indica quelcom al respecte. Si no hi diu res, cal notificar-ho a l’empresari 15 dies abans (aquest termini, previst per a la denúncia de contractes de duració determinada de més d’un any, és el que normalment s’aplica en casos de dimissió quan el conveni col·lectiu aplicable no es pronuncia sobre el preavís).
L’incompliment del preavís o el compliment fora de termini donaria dret a l’empresari a reclamar una indemnització per danys i perjudicis (normalment se suposa que es descompten de la liquidació o quitança tants dies de salari com dies de retard s’han produït en el preavís).
Quines són les festes laborals del 2008 de la meva localitat?
Podeu consultar el calendari oficial de festes laborals a Catalunya, amb caràcter retribuït i no recuperable, per a l'any 2008 (DOGC 4907, de 19 de juny de 2007), així com el calendari de festes locals a Catalunya per a l'any 2008 (DOGC 5023, de 5 de desembre de 2007), que també podeu consultar al web del Departament de Treball.
M'han acomiadat de la feina, què puc fer?
Si considereu que l'acomiadament —o la resolució del contracte temporal— no està justificat, podeu reclamar contra l'acomiadament dins dels 20 dies hàbils següents al dia en què s'ha produït; un cop transcorregut aquest termini, l'acció caducarà a tots els efectes.
El termini de caducitat esmentat queda interromput per la presentació de la sol·licitud de conciliació davant de l'òrgan públic de mediació, arbitratge i conciliació, ja que, per poder reclamar en l'ordre jurisdiccional social, prèviament s'ha d'haver intentat la conciliació davant de l'òrgan administratiu competent (Servei de Mediacions, Arbitratge i Conciliacions —SMAC—, que depèn dels Serveis Territorials del Departament de Treball a Barcelona, al carrer Albareda núm. 2-4), i als altres Serveis Territorials a Girona, Lleida, Tarragona i a les Terres de l’Ebre.
Per fer la demanda s’ha de rebre assistència lletrada i, si escau, per al càlcul de la quitança, es pot recórrer al suport gratuït del Servei d'Orientació Jurídica, que depèn del Departament de Justícia i que a Barcelona és a la Ronda de Sant Pere núm. 41, 5è pis (horari: de 9.00 a 14.00 h).
Si finalment es declara que l'acomiadament ha estat improcedent, l'empresari/ària, en el termini de cinc dies des de la notificació de la Sentència, podrà optar entre readmetre el treballador/a i abonar-li els salaris de tramitació, o pagar-li una indemnització de 45 dies de sou per any de servei, prorratejant per mesos els períodes de temps inferiors a un any fins a un màxim de 42 mensualitats.
Si finalment es declara que l'acomiadament ha estat nul, els efectes seran la readmissió immediata del treballador/a amb abonament dels sous que ha deixat de percebre.
La nostra empresa té una plantilla de 103 treballadors. La normativa laboral vigent m'obliga a tenir contractat un determinat nombre de treballadors/es discapacitats?
La llibertat per contractar treballadors està limitada per les mesures de reserva legalment establertes en favor dels discapacitats. Totes les empreses que tinguin 50 o més treballadors estan obligades a tenir contractats a un 2% de treballadors/es discapacitats. Així doncs, si l'empresa té 100 treballadors, 2 almenys haurien de ser persones amb discapacitat.
Als efectes de computar el nombre de treballadors de plantilla per determinar si és obligatòria la contractació i en quin percentatge, cal tenir en compte les regles següents:
a) El marc de referència és l'empresa i no el centre de treball, per tant, hem de comptabilitzar tots els treballadors de l'empresa.
b) El període de referència és la mitjana dels treballadors de la plantilla de l'empresa en els darrers dotze mesos.
c) La mitjana de treballadors s'obté sumant tots els treballadors amb contracte indefinit, tan els de temps complet com els de temps parcial, i els treballadors contractats temporalment els contractes dels quals superin un any. Tots els contractats temporals de durada inferior es computen proporcionalment al temps treballat, de manera que cada 200 dies (inclosos els dies de descans i vacances) es comptabilitzen com un treballador més. Respecte dels treballadors que hagin treballat menys dels 200 dies, cal dividir el total de dies treballats entre 200 i sumar aquesta proporció.
Exemple: Si una empresa té 78 contractes indefinits (12 dels quals són a temps parcial); 10 treballadors amb contracte temporal, 6 de durada superior a 12 mesos i 4 de durada inferior a 12 mesos que han treballat 90 dies, i 10 treballadors d'ETT que han treballat 25 dies, la mitjana de la plantilla a efectes del 2% seria la següent:
78 treballadors indefinits (inclòs contractes a temps parcial)
+ 6 contractes temporals de durada superior a l'any
+ 1,8 pels contractes temporals de durada inferior a 12 mesos que han treballat 90 dies (90/200 x 4 treballadors)
+ 1,25 pels treballadors d'ETT que han treballat 25 dies (25/200 x10 treballadors) SUMEN 87.
A aquesta empresa li correspondria tenir en plantilla 2 treballadors discapacitats.
Sóc empresari i per raons de tipus organitzatiu no puc complir amb la reserva del 2% dels llocs de treball per a la contractació de persones amb discapacitats. He sentit a parlar de les mesures alternatives. En què consisteixen?
Les mesures alternatives consisteixen:
- En contractes civils o mercantils amb centres especials de treball (CET) o persones autònomes amb discapacitats.
- En donacions i accions de patrocini monetari per a determinades fundacions i associacions d'utilitat pública.
- En enclavaments laborals contractats amb centres especials de treball.
Més informació
Quines administracions són competents per a les mesures alternatives dins i fora de Catalunya?
Si l'empresa té tots els centres a Catalunya, o com a mínim el 85% de la plantilla:
- la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball (excepcionalitat per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives).
- els Serveis Territorials del Servei d'Ocupació de Catalunya (excepcionalitat per la no cobertura de les ofertes d'ocupació).
En els altres casos: el Servei Públic d'Ocupació Estatal.
Més informació