El Lèxic de prevenció de riscos laborals vol ser una eina que doni resposta a un conjunt de necessitats lingüístiques i conceptuals a uns usuaris concrets que es troben en unes situacions comunicatives delimitades. Pretén ser útil, de manera preferent, als professionals de la prevenció de riscos laborals i els el destinem perquè lusin en la seva activitat habitual quan produeixin textos en llengua catalana.
Com a projecte lexicogràfic especialitzat que sadreça a especialistes, sha elaborat amb la participació de sis tècnics i tècniques de la matèria, que cobreixen a bastament les matèries dergonomia, higiene industrial, medicina i danys, organització i gestió de la prevenció, psicosociologia i seguretat en el treball. La seva participació garanteix tant la fiabilitat conceptual com ladequació de les unitats seleccionades a la nomenclatura principal i als annexos, a la realitat lingüística catalana. El Lèxic ha estat elaborat amb el seu suport actiu, constant, competent i entusiasta.
El treball que presentem sha concebut com un lèxic que atén les necessitats comunicatives dels especialistes i aquesta voluntat es manifesta tant en el tipus dunitats que shan seleccionat com en la informació que se nofereix. Com a producte lèxic, es caracteritza per la combinació de trets següents: es constitueix preferentment com un lèxic per a la producció, amb utilitats per a la comprensió; és estructuralment un producte bilingüe, en la combinació lingüística català i castellà; es defineix dintre de la categoria de productes lèxics especialitzats per la matèria; i, finalment, sha planificat com un producte analògic, tot i que té en compte diversos elements hipertextuals.
Des del punt de vista hiperestructural, el Lèxic sorganitza en categories convencionals de naturalesa jeràrquica: una nomenclatura principal, sis annexos temàtics i un índex castellà-català.
El cos informacional, que és la nomenclatura principal del lèxic, conté un miler dentrades complexes que ofereixen la informació en el sentit català-castellà. Aquestes entrades sorganitzen en camps dinformació obligatòria (com ara el gènere o lequivalència en castellà) i daltres dinformació opcional (la resta de camps, això és Context, Descripció, Relacions i Nota), que es despleguen en la mesura que les unitats els requereixen.
El Lèxic ofereix sis annexos: Equips de protecció individual, Formes daccident, Instruments de mesura, Malalties professionals i danys a la salut, Treballadors/ores objecte despecial protecció i Unitats de mesura. Els annexos shan de considerar constituents del lèxic, i no pas una mera informació accessòria. Totes les unitats que els integren podrien formar part de la nomenclatura principal de lobra, però hem considerat que era millor agrupar informacions tan relacionades conceptualment en segments textuals independents.
Per tal de facilitar la consulta a lespecialista que sacostarà al lèxic des de la llengua castellana, al final de lobra sinclou un índex alfabètic castellà-català, que permet accedir a les denominacions en català, que contenen la informació completa de les entrades.
Atenent el punt de vista macroestructural, el conjunt de les entrades que shan seleccionat per a la seva nomenclatura i la selecció mateixa daquestes entrades, la seva forma de representació i lordre en què es presenten, responen a criteris de freqüència, de compleció i dús. El Lèxic conté, per tant, conceptes delimitats, reconeguts i usats pels especialistes, cosa que mostra que els experts en aquesta matèria comparteixen unes mateixes nocions que expressen de manera convencional i que se nha comprovat lús en la seva comunicació professional.
Les unitats que componen la nomenclatura principal shan obtingut dun buidatge inicial i sistemàtic dun corpus textual bilingüe, en català i en castellà, constituït sobre la base daproximadament 500.000 unitats per llengua. Les unitats seleccionades han estat validades, completades i sistematitzades pels especialistes, a partir de criteris de freqüència, pertinença i ús. En tots els casos, les unitats definitives que es presenten han estat validades en corpus lexicogràfics i terminològics, enciclopèdics i textuals. El Lèxic presenta les unitats que, dacord amb el criteri dels especialistes, són bàsiques, necessàries per a la comunicació entre especialistes, representatives del camp conceptual de la prevenció i freqüents en les seves manifestacions professionals.
El cos del Lèxic sorganitza, des del punt de vista microestructural, en articles independents. Cada article està format per indicacions que apareixen com a marques explícites que codifiquen informacions diverses. Cada indicació té un lloc assignat en larticle i el patró duna entrada completa es pot sistematitzar de la manera següent:
Es presenta en negreta, ordenat segons lordre alfabètic discontinu i seguint la seqüència natural de les denominacions:
assetjament psicològic en el treball m (Context) Usat també amb la forma mobbing. (Descripció) Tipus de comportament: hostil, humiliant, agressiu, violent, amenaçador. (Relació) incident crític, violència en el treball (Cast.) acoso psicológico en el trabajo
Es flexiona per donar cabuda a les formes masculines i femenines, quan sescauen:
tècnic/a de prevenció de riscos laborals m/f (Relació) infermer/a del treball, metge/essa del treball, professional de la salut laboral (Cast.) técnico/ca de prevención de riesgos laborales
Majoritàriament, es presenten sota la forma nominal i singular, però no sha exclòs la presència dalgunes unitats verbals i adjectives, necessàries per donar compte de la comunicació entre especialistes:
documentar lactivitat preventiva v tr (Relació) documentació de lactivitat preventiva (Cast.) documentar la actividad preventiva
tòxic/a m/f (Context) Símbol: T (Relació) preparat perillós, substància perillosa (Cast.) tóxico/ca
Totes les unitats del lèxic presenten, a continuació del lema, el gènere, abreujat de manera convencional:
m nom masculí singular
m pl nom masculí plural
f nom femení singular
f pl nom femení plural
m/f nom masculí i femení, adjectiu
v tr verb transitiu
v intr verb intransitiu
Les unitats han entrat a la nomenclatura principal, de manera majoritària, en singular, tot i que lús habitual dalgunes denominacions sigui sempre en plural. En casos excepcionals, hem donat entrada, directament en plural, a algunes unitats que els especialistes han considerat imprescindibles:
principis de lactivitat preventiva m pl (Cast.) principios de la actividad preventiva
Lapartat contextual indica la variació en les unitats lemàtiques. Inclou la sinonímia amb unitats del Lèxic:
exposició a factors de risc f (Context) Sinònim: exposició al perill (Cast.) exposición a factores de riesgo
exposició al perill f (Context) Sinònim: exposició a factors de risc (Cast.) exposición al peligro
Té en compte el desplegament de sigles en la llengua original i també dóna compte de les sigles que susen habitualment per referir-se al concepte:
mètode RULA m (Context) Rapid Upper Limb Assesment (Descripció) Valora lesforç al qual estan exposats les extremitats superiors, el coll, lesquena i les cames a causa de les postures adoptades, de lesforç muscular i de la força exercida. (Cast.) método RULA
equip de protecció individual m (Context) Sigla: EPI (Relació) categoria dels equips de protecció individual (Nota) Vegeu lannex 1: Equips de protecció individual (Cast.) equipo de protección individual
Recull els símbols daquelles magnituds que ho exigeixen:
comburent m/f (Context) Símbol: O (Relació) preparat perillós, substància perillosa (Cast.) comburente
Ofereix informacions sobre lús que els especialistes fan de la denominació, tant pel que fa a labreujament com pel que fa a lús inadequat o lús plural de la denominació:
gestió de la prevenció de riscos laboralsf (Context) Se sol reduir, habitualment, a gestió de la prevenció. (Descripció) Fonamentada en la prevenció i en la protecció. (Relació) condició de treball, organització del treball, sistema de gestió (Cast.) gestión de la prevención de riesgos laborales
exploració complementàriaf (Context) Usada inadequadament, però consolidada, com a sinònim dexploració instrumental. (Cast.) exploración complementaria
condició de salutf (Context) Usat habitualment en plural: condicions de salut (Cast.) condición de salud
Lapartat que apareix després del context és el de la descripció. Té la finalitat de delimitar semànticament el concepte i, per això, conté informacions diverses que ajudaran lespecialista a determinar amb precisió la unitat que consulta dins del camp ampli de la prevenció de riscos laborals. No shi inclouen definicions en sentit estricte, que no tindrien cabuda en un producte de les característiques del Lèxic, però sí que es presenten informacions orientades a delimitar el sentit:
extintor m (Descripció) Tipus: a) agent extintor: aigua, aigua a raig, aigua polvoritzada, escuma física, escuma química, halons, CO2, pols ABC, pols BC, pols polivalent; b) equip extintor: fix, mòbil, portàtil; c) tipus dimpulsió: pressió incorporada, pressió permanent, pressió pròpia, pressió adossada. (Relació) agent extintor, equip mòbil dextinció (Cast.) extintor
freqüència cardíacaf (Descripció) Tipus: de repòs, de treball, màxima, mitjana. (Relació) acceleració cardíaca, capacitat física de treball, capacitat màxima de treball, consum metabòlic (Nota) Vegeu lannex 3: Instruments de mesura. (Cast.) frecuencia cardíaca
idoneïtat sanitariolaboral condicionadaf (Descripció) Condicionada a una adaptació de les condicions de treball. (Relació) aptitud sanitariolaboral condicionada, idoneïtat sanitariolaboral (Cast.) idoneidad sanitario laboral condicionada
Lapartat dedicat a les relacions internes és una de les característiques essencials del Lèxic i a la qual lequip de treball ha dedicat més esforç de concreció. La funció principal daquesta indicació és fer explícites les relacions que sestableixen entre les unitats que constitueixen la nomenclatura principal. Aquesta estratègia permet observar com està representat un determinat concepte dins del Lèxic i les relacions que estableix internament amb altres conceptes de lobra. Les relacions es presenten en ordre alfabètic i, sempre que sha considerat pertinent, són bidireccionals:
dany a la salut derivat del treballm (Relació) accident de treball, dany a la salut, dany derivat del treball, lesió, malaltia professional, malaltia relacionada amb el treball, patologia relacionada amb el treball, prevenció de danys a la salut derivats del treball, sistema de notificació de danys, trastorn de la salut (Cast.) daño a la salud derivado del trabajo
moderador de lestrès m (Relació) Principals moderadors de lestrès: actitud de la persona, autoconfiança, autoestima, autonomia en el treball, capacitat de desconnexió, conducta, control de la situació de treball, enriquiment de la tasca, estabilitat en el lloc de treball, estratègia dafrontament, estrès laboral, experiència en el treball, formació relacionada amb el lloc de treball, identificació amb la tasca, locus de control, motivació, participació dels/de les treballadors/dores, patró de comportament (personalitat tipus B), pensament positiu, personalitat resistent a lestrès, possibilitat de promoció, reconeixement de la tasca, suport instrumental, suport social (Cast.) moderador del estrés
Abans de lequivalent en castellà, sinclou aquest apartat que remet la unitat a un o a diversos annexos. Reflecteix, per tant, la relació de les unitats de la nomenclatura principal amb les informacions que apareixen en les nomenclatures complementàries que es recullen als sis annexos del Lèxic:
desviació angular de les extremitats f (Descripció) Tipus: flexió, extensió, rotació, pronació, supinació, abducció, adducció. (Relació) moviment articular (Nota) Vegeu lannex 3: Instruments de mesura. (Cast.) desviación angular de las extremidades
trauma sonor m (Relació) audiometria, dany a la salut derivat del treball, hipoacúsia, soroll (Nota) Vegeu lannex 4: Malalties professionals i danys a la salut. (Cast.) trauma sonoro
Precedit de letiqueta que lidentifica, es presenta lequivalent en castellà. Totes les unitats del lèxic, òbviament, presenten aquesta informació:
ritme circadiari m (Relació) torn de treball, treball per torns, treball nocturn, torns (Cast.) ritmo circadiano
treball a preu fet m (Cast.) trabajo a destajo
Cristina Gelpí
Institut Universitari de Lingüística Aplicada
Universitat Pompeu Fabra