L'any 2002, el llavors Departament de Treball va publicar el Lèxic de prevenció de riscos laborals com una altra de les actuacions d'edició en català de material tècnic, de divulgació i de promoció de la prevenció de riscos laborals que du a terme l'administració laboral catalana.
La idea que en va motivar l’elaboració va ser, d'una banda, la voluntat de contribuir de forma eficient a la promoció de la prevenció de riscos laborals mitjançant un instrument que ajudés els professionals i totes les persones vinculades a aquest àmbit (de procedència, nivell de formació i àrees del coneixement diferents) a aprofundir en el seu grau de coneixements, formació i informació, i que tingués un impacte positiu en la comunicació que establissin entre ells; de l'altra, hi havia la voluntat de contribuir a l'impuls del català en aquest àmbit.
La iniciativa va ser possible gràcies al treball en equip, la coordinació eficaç, la col·laboració i el consens entre els tècnics especialistes i lingüistes del Departament i els tècnics de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra.
La versió electrònica d'aquell treball que ara presentem pretén reforçar la iniciativa i la voluntat que la motivava, i superar alhora certes limitacions que el format imprès va imposar.
Alguna d'aquestes limitacions era deguda, entre d’altres raons, al fet que es tracta d’una matèria –la seguretat i salut en el treball– relativament recent en el nostre entorn, una matèria en què la literatura general que li dóna suport està redactada i publicada en altres llengües. Una matèria molt condicionada per la terminologia legal; una matèria en què la multidisciplinarietat que la caracteritza implica la intersecció de les terminologies pròpies de cada una de les disciplines que hi participen i també, fruit i conseqüència de tot això, de la selecció d’unitats feta a partir de l’experiència professional de l’equip d’experts que el va elaborar. Un lector expert en la matèria hi podia trobar a faltar termes o pensar que en sobraven d’altres.
Per això el Lèxic no va constituir –ni molt menys es va pretendre que constituís– la darrera paraula sobre el tema. Ara, apostant per la posada al dia constant que el mateix treball quotidià suposa, la versió electrònica permet la col·laboració dels usuaris en forma dels suggeriments, comentaris i observacions que se’ls demana de manera explícita amb un formulari ja inclòs en el producte. Això permetrà que el grup d'experts, amb l'assessorament lingüístic pertinent, puguin fer-ne revisions periòdiques i valorar-ne la pertinença per enriquir, completar i actualitzar el seu contingut.
D'altra banda, la nova versió ja suposa un enriquiment de la informació amb un important increment del volum de termes, fruit de la inclusió en el cos del Lèxic tant dels termes que figuraven en els annexos i de molts de nous procedents de les noves taules de codificació dels comunicats de notificació d'accidents de treball que han aparegut posteriorment.
Finalment, la publicació electrònica, a més de la versatilitat que presenta quant a possibilitats d'actualització permanent, permet una difusió gairebé il·limitada dels seus continguts, un accés universal i una consulta més àgil i eficaç per a tots els usuaris potencials.
Si la versió impresa del Lèxic va ser sens dubte una obra que, per la seva extensió, abast i valor lexicogràfic i conceptual, va representar una eina de suport per als professionals de la seguretat i salut laboral, tant en el treball quotidià com en la redacció, lectura i revisió de literatura científica, tècnica o legal que de manera creixent es va produint al nostre país, aquesta versió electrònica n'incrementa aquells valors de forma molt rellevant.
Mar Serna i Calvo
Directora general de Relacions Laborals
Barcelona, octubre de 2004