| . |
|
La
seu - Alt Urgell (mapa) |
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
 |
|

|
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
 |
|

|
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
|
|

|
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
 |
|

|
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
 |
|

|
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
 |
|

|
|
(clicar
en el número de la ruta per a més detalls) |
|
 |
 |
|
Llegenda
del mapa |
 |
Punt
d'acolliment |
 |
Punt d'informació |
 |
Punt de sortida |
 |
Punt
de rentat |
 |
Lloguer
de bicicletes |
 |
Reparació |
 |
Dutxes |
 |
WC |
|
|
 |
Església |
 |
Hotel, pensió,
casa rurall |
 |
Camping |
 |
Albergui, refugi |
 |
Assistència
mèdica |
 |
Restaurant |
 |
Vistes panoràmiques |
 |
Límit comarcal |
|
|
|
. |
|
|
|
|
|
|
|
Color de
la senyalització |
|
Grau progressiu segons la
dificultat del recorregut
 |
|
 |
|
 |
|
 |
| fàcil |
|
mitjà |
|
difícil |
|
molt
difícil |
|
|
Placa de
senyalització de les rutes |
|

|

. |
|
Descripció
de les rutes |
|
|
|
--->
Punt de sortida Parc Olimpic del Segre
25700 La Seu d'Urgell |
|
 |
Volta al Cadí-Moixeró
La Seu d’Urgell –
Fórnols
Aquest tram del circuit es caracteritza pel desnivell, que
ens permetrà assolir la carena del Cadí. La seva duresa, però,
quedarà compensada pels quilòmetres d’asfalt, gairebé els
mateixos que de terra, i sobretot pel paisatge excel·lent de què
gaudirem. Sortim de la Seu d’Urgell per la carretera local que
puja a Cerc. Poc després ens desviem a la dreta en direcció al
Ges i el mirador de la Trava, un dels millors de l’Alt Urgell.
Perdem un xic d’altitud per baixar a Adraén i a continuació
agafem una pista costeruda a l’esquerra que en successives
llaçades ens permet pujar a la collada del Pelat i el Pradell,
on trobem una tanca metàl·lica, i la carena culminant del Cadí,
a 2.320 m d’alçària. La vista és extraordinària. Davallem per la
mateixa pista fins a la desviació i seguim la carretera fins al
coll de Bancs i Fórnols, ja dins la vall de Lavansa.
Fórnols – Bagà
La segona etapa és la més llarga i la que té,
alhora, més recorregut per pista de terra. Tanmateix, té un
desnivell en descens considerable. A Fórnols, anem per la
carretera fins a la desviació a l’esquerra de Cornellana, d’on
surt una pista que segueix el torrent de Ribanegra fins al coll
de Jovell, entre el vessant sud del Cadí i el rocós Cadinell.
D’aquí baixem per la mateixa pista a Josa, on enllacem amb la
carretera local que va a Gósol. Però no hi arribarem, ja que al
pont de Cerneres ens desviem a l’esquerra per altra pista, al
principi planera i després costeruda i pedregosa, que ens deixa
al Collell, on entrem al Berguedà. Aquí agafem una altra pista a
la dreta, que per inclinació suau en descens ens porta a
l’espectacular mirador de Gresolet, davant mateix del Pedraforca,
i ja asfaltada a Saldes. Anem ara per la carretera fins després
del pont de Saldes, on ens desviem a l’esquerra per una pista
que baixa a la riera de Gresolet i el santuari homònim per
enfilar-se després al coll de Bauma. D’aquí, en descens moderat,
va al coll de la Bena i s’endinsa en la vall del Bastareny per
baixar a Bagà.
Bagà – Martinet
Aquesta etapa no és tan forta com l’anterior i esdevé la més
equilibrada, tant pel que fa al desnivell com als quilòmetres de
terra i asfalt. Sortim de Bagà per la carretera del coll de Pal,
que deixem a l’Hospitalet de Roca-sança per agafar una pista a
l’esquerra, amb bon panorama del rocós vessant meridional del
Moixeró, que s’enfila al coll de la Gavarra, el refugi de Rebost
i la collada de la Bòfia, on enllaça amb la carretera anterior.
Creuem el coll de Pal i entrem a la Cerdanya. L’asfalt dura fins
a l’estació d’esquí de Coll de Pal, on la carretera esdevé una
pista de terra que voreja en descens la muntanya de la Tosa.
Deixem a la dreta una desviació que va a la Molina i passem pel
coll de la Mola, on la pista baixa a la pleta de les Vaques i la
carretera de la Molina a Masella. Sense dirigir-nos a aquesta
darrera estació d’esquí, baixem per una pista al bosc de la
Pleta i les Deveses, on enllacem amb la carretera de Masella a
Alp, població que tenim a pocs minuts a la dreta. En sortim en
direcció a Das, però sense agafar la carretera, sinó un camí
alternatiu a l’esquerra. Quan som a Das, aleshores sí seguim la
carretera fins a la desviació d’Urús, a l’esquerra. Creuem el
poble i continuem per una estreta carretera asfaltada que ens
porta a l’Àrea del Túnel del Cadí i Riu de Cerdanya. La mateixa
carretera ens baixa a Pedra i Bor. Poc després ens desviem a
l’esquerra per una pista que passa pel Molí d’en Pons i cal
Pons, on esdevé asfaltada fins a Talló i Bellver de Cerdanya.
Aquí agafem la carretera de Pi. Passem per la font dels Cucs i
als pocs metres, desviació a la dreta que per una pista de terra
enllaça amb la carretera de Pi a Olià i Nas. Girem a la dreta
per anar a Santa Eugènia, on seguim també a l’esquerra un camí
ample que ens duu prop de cal Piltre. Enllacem amb la carretera
de Santa Eugènia a Montellà. Travessem el torrent de Ridolaina,
arribem a Montellà i per una carretera més ampla baixem a
Martinet.
Martinet – La Seu
d’Urgell
Per acabar tenim el tram més curt i suau, però
gens menyspreable, ja que en dues terceres parts és de terra.
Parem atenció, quan puguem, al magnífic panorama de la paret
nord del Cadí. De Martinet, anem a la desviació de Montellà i
poc després la d’Estana i Bastanist, on no hem d’anar. Quan hem
creuat el torrent del Cabiscol, ens desviem a la dreta per una
pista estreta que passa per l’estret de Mollet i, entrant a
l’Alt Urgell, va a les cases dels Arenys. Aquí agafem la
carretera local que puja a Toloriu. Deixem Bar a l’esquerra i
arribem a Toloriu, on seguim una altra pista que s’enfila al
coll de Jou i baixa pel torrent de la Fenella a Arsèguel. Quan
hi som, seguim cap a l’esquerra la carretera local que recorre
la vall. A partir de la desviació a l’esquerra de Cava, on no
anem, ens enfilem en llaçades a Ansovell i, per una altra pista,
al santuari de Boscal, amb un panorama sensacional del Cadí. Una
pista planera voreja la serra pel vessant nord, volta el turó
dels Castellassos i arriba al coll de Vanses, des d’on baixa per
la valleta de Toscarre al bosc de Bentanacs, on enllaça amb la
carretera d’Ortedó a la Seu d’Urgell. La seguim cap a
l’esquerra, en sentit descendent, passant per Cerc, fins a la
Seu, punt de sortida i arribada.
Quilòmetres:
222,3
Temps
aproximat: 23h 50'.
Desnivell: 6.180m
(veure
mapa)
.
|
|
|
 |
Volta al Cadí-Moixeró 2
És el mateix recorregut de la volta al
Cadí-Moixeró 1, però en sentit contrari.
Quilòmetres:
222,3
Temps
aproximat: 23h 50'.
Desnivell: 6.180 m
(veure
mapa)
.
|
|
|
 |
Alàs
Circuit
senzillíssim i molt pla que discorre paral·lelament al riu Segre,
entre la palanca de la Seu i la palanca d’Alàs, entre horts,
prats i fruiterars.
Quilòmetres: 8,2.
Temps aproximat: 48’
(veure
mapa)
.
|
.
|
|

|
Alàs
– Les Peces
Un
ascens fàcil a un dels millors miradors de l’Urgellet. Un
passeig amb una mica de pujada
al final, que ens deixarà al peu d’una de les esglésies amb més
personalitat de la comarca. La primera part del retorn es fa pel
mateix camí.
Quilòmetres: 14,6.
Temps aproximat: 1h 27’.
(veure
mapa)
.
|
|
|
 |
El
Pla
Recorregut
per tres pobles de la ribera esquerra del Segre, al sud de la Seu.
No presenta cap dificultat: un passeig pla i agradable. El retorn
és pel mateix camí.
Quilòmetres: 16,2.
Temps
aproximat: 1h 37’
(veure
mapa)
. |
|
|

|
Arfa
– Castellciutat
Recorregut
fàcil, amb algunes pujades al tram final, que passa per les dues
riberes del Segre i permet contemplar l’espinada de turons que
hi ha al cor de l’Urgellet. Quilòmetres: 12,3.
Temps aproximat: 1h 14’.
(veure
mapa)
..
|
|
|

|
Volta
a Lletó
Un
itinerari llarg i dret, de dificultat física i tècnica, però
espectacular, amb magnífiques vistes al Cadí. Es puja a Lletó
per Alàs, Banat i Vilanova, i baixem per Ortedó i Cerc.
Quilòmetres: 34,4.
Temps aproximat: 3h 26’.
(veure
mapa)
.
|
|
|

|
Mesclant
de les aigües
Brevissima
passejada que ens permet acostar-nos al punt on es mesclen les aigües
del Segre i el Valira, a tocar de la Seu. Quilòmetres:4,9.
Temps aproximat: 30’.
(veure
mapa)
.
|
|
|

|
La Bastida
Un
clàssic. Ascens fàcil i curt, però sostingut, fins al poble de la
Bastida d’Ortons. Bones vistes sobre la Seu.
Quilòmetres: 10,5.
Temps aproximat: 1 h.
Desnivell: 275m
(veure
mapa)
.
|
|
|

|
Bell-lloc
Itinerari que discorre per la vall de Cerc, passa per la vora de
Sant Antoni del Tossal i baixa fins al Segre per la casa de
Bell-lloc, una antiga casa de repòs dels jesuïtes.
Quilòmetres: 12,2.
Temps
aproximat: 1h 13’.
Desnivell: 95m
(veure
mapa)
.
|
|
|
 |
Serra d’Arfa – Mas d’en Planes
Fenomenal passejada per la mitja muntanya de l’Urgellet, pels
serrats solitaris i boscats que hi ha entre el Pla i la Seu.
L’inici és pla, després puja amb decisió pel bosc d’Arfa,
planeja una altra vegada en direcció a la Creu dels Canyemassos
i acaba amb un descens contundent per la vall de la Coma. Una
ruta d’una bellesa singular.
Quilòmetres:
30.
Temps aproximat: 3h.
Desnivell: 560m
(veure
mapa)
|
|
|
 |
Serra de
Casanoves. Mas de la Font.
Breu i concentrat itinerari a la vora de la Seu, amb una pujada
constant per la pista que s’enfila amb constància pels boscos
del vessant oest de la vall de Casanoves. La baixada es fa per
la vall veïna, la de la Coma. Perfecte per a entrenar.
Quilòmetres:
13,8.
Temps aproximat: 1h. 20'
Desnivell: 285m
(veure
mapa)
|
|
|

|
Estamariu
- Calvinyà
Recorregut
llarg i amb molt desnivell, que s’enfila pel terme d’Estamariu
per passar als
boscos i pastures del d’Arcavell, ja a la vall del Valira. El
retorn es fa per Calbinyà. Quilòmetres: 43,2. Temps
aproximat: 4 h 20’.
(veure
mapa)
.
|
|
|

|
Bescaran – La Rabassa
Un camí llarg, costerut i físicament exigent, que ens porta des de
la vora del Segre fins als prats alpins propers a la frontera amb
Andorra.
Quilòmetres: 68.
Temps aproximat: 6h. 48'
Desnivell: 1.390m(veure
mapa)
|
|
|

|
Aravell
– Bellestar
Ruta senzilla, sense grans desnivells, que ens porta a dos pobles a
l’oest de la Seu, tot passant per Castellciutat. Quilòmetres:
19,3. Temps
aproximat: 1h 45’.
(veure
mapa)
.
|
|
|

|
Aravell
– Mardiscle
Aquesta
ruta combina un primer sector més aviat pla, per Bellestar i
Aravell, amb una notable enfilada per la pista de Sallent, que ens
permetrà fer una baixada de pel·lícula per tornar a Aravell.
Quilòmetres: 32,2. Temps aproximat: 3h 13’.
(veure
mapa)
.
|
|
|

|
Sant
Joan de l’Erm
Un
periple per les altures del nord de l’Urgellet només apte pels que
estiguin en molt bona forma, que ens porta a les Comes de Burbre, la
vall de Santa Magdalena i els boscos de Sant Joan de l’Erm.
Quilòmetres:
72.
Temps
aproximat: 7h 12’.
Desnivell: 2.050m(veure
mapa)
.
|
|
|
 |
Anserall
Una
passejada senzilla i agradable pels camins que uneixen la Seu amb la
vall del Valira, que no té cap dificultat, amb desnivells aptes per
a tots els públics. Una ruta que passa pel costat de monuments
singulars: el castell de Ciutat, la torre de Solsona i el monestir
romànic de Sant Serni de Tavèrnoles.
Quilòmetres:
12,6.
Temps
aproximat: 1h 15’.
Desnivell: 175m
(veure
mapa)
.
|
|
|
|
tornar a inici pàgina
. tornar
a sortides La seu-Alt urgell |
|
--->
Punt de sortida
Alberg Santa Fe d'Organyà
Calle Mestre Cases - 25794 Organyà
|
|
.
|
|
Ruta
dels Dòlmens
Passejada
mitjanament llarga però sense grans dificultats per la vall de
Cabó, amb
els seus dos grans atractius: el paisatge i les construccions
megalítiques de la vall. Quilòmetres:
26,8.
Temps aproximat: 2h 40’.
(veure
mapa)
.
|
|
|
tornar a inici pàgina
. tornar
a sortides La seu-Alt urgell |
|
--->
Punt de sortida Zona
Esportiva - Piscines
25793
Coll de Nargó |
|
.
|
Volta
a Gavarra
Itinerari
llarg i variat i d’alta dificultat per una zona solitària però
d’una bellesa corprenedora, per l’obaga de la serra d’Aubenç,
el Pla de Tolustre i el canó de Valldarques.
Quilòmetres: 47,2. Temps aproximat: 4h 43’.
(veure
mapa)
.
|
.
|
|
|
tornar a inici pàgina
. tornar
a sortides La seu-Alt urgell. |
|
--->
Punt de sortida Tuixén
Pl.
Serra del Cadí, 1 25717 Tuixén |
|
 |
Tuixén – Molí de Fórnols
Una
passejadeta circular, bonica, planera i sense complicacions pel fons
de la vall de Lavansa. L’anada es fa per una pista de terra entre
boscos y conreus, i el ràpid retorn per la carretera asfaltada que
passa a la dreta del riu.
Quilòmetres:
10.4
Temps
aproximat: 1h.
Desnivell: 200m
(veure
mapa)
.
|
|
|
.
|
Tuixén – Coll de Port
Una excursió pels territoris fronterers entre l’Alt Urgell i el
Berguedà, pel Prepirineu més furiós i selvàtic. Des del fons de la
vall de Lavansa anirem cap a Tuixent, per enfilar-nos tot seguit als
vessants de la magnífica serra del Verd. La pujada acaba a coll de
Port, on comença un vertiginós descens fins al Molí de Fórnols.
Quilòmetres:
31.
Temps
aproximat: 2h 50’.
Desnivell: 890m(veure
mapa)
.
|
.
|
|
|
tornar a inici pàgina
. tornar
a sortides La seu-Alt urgell. |
|
 |
La Mata Negra (Cerdanya)
Sortim de Bellver de Cerdanya per carretera a Talló i Coborriu i
pista fins a l’Ingla. A partir d’aquí l’ascensió és dura. Agafem una
pista a l’esquerra que puja al refugi dels Cortals i enllaça amb una
altra pista més amunt. La seguim cap a la dreta fins al coll de
Pendís. Tornem a la desviació i continuem per la mateixa pista, que
en un llarg descens ens porta al refugi del Serrat de les Esposes i
Riu de Cerdanya. De nou per carretera anem a Pedra i Bor. Poc
després ens desviem a l’esquerra per la pista del Molí d’en Pons i
cal Pons. Enllacem amb l’itinerari de pujada i el recorrem a la
inversa fins a Bellver.
Quilòmetres: 30.5
Temps
aproximat: 3h 30'.
Desnivell: 700m
(veure
mapa)
.
|
|
|
.
|
El Collell (Berguedà)
Del Càmping Repòs del Pedraforca anem per carretera a
Saldes i agafem la del mirador de Gresolet, que esdevé de terra,
vorejant el Pedraforca, fins al Collell. D’aquí planeja cap a les
Bassotes i baixa al coll de Bauma, des d’on davalla ràpidament al
santuari de Gresolet, en recorre la riera i, en lleuger ascens,
passa per les mines de Saldes i torna al punt de sortida.
Quilòmetres:
25.
Temps
aproximat: 3h.
Desnivell: 880 m(veure
mapa)
.
|
.
|
|
|
tornar a inici pàgina
. tornar
a sortides La seu-Alt urgell. |
|
Suggeriments
turístics |
|
Després de
pedalar
La
majoria de les rutes surten del Parc del Segre, la gran
infrastructura esportiva que va acollir les proves d’aigües
braves dels jocs olímpics de 1992. Avui és un centre on els
esportistes de més nivell, els aficionats i els que busquen una
estona de lleure i emoció hi poden trobar activitats a mida:
piragües, ràfting, hidrospeed.... Hi ha dos canals d’aigües
braves i un d’aigües tranquil·les, bar-restaurant, passejos
a l’ombra i d’altres serveis. Dimarts i dissabte a la Seu,
dissabte a Oliana i diumenge a Organyà s’hi celebra el mercat,
una activitat mil·lenària que combina tradició i modernitat.
És l’ocasió per veure què és el que produeix la terra a
cada època de l’any. Xicoies i timons, carreroles i murgues:
fruites, herbes, bolets i tot el que sigui susceptible de ser
venut i comprat. La Fira de Sant Ermengol, que es celebra a la
Seu el tercer cap de setmana d’octubre, s’ha especialitzat
en les produccions de formatges artesans pirinencs, però hi ha
mil articles més. La fira d’Organyà —per Sant Andreu, el
darrer cap de setmana de novembre— recorda el temps en què la
vila fou un dels centres comercials del Pirineu, sobretot pel
que feia a la compravenda de bestiar. A Oliana també tenen la
seva fira, la de Tots Sants. L’entorn natural té al Parc
Natural del Cadí-Moixeró el seu aparador més espectacular.
Entre boscos de pi roig i pi negre, el soroll persuasiu del
picot negre —l’ocell que ha estat pres com a símbol del
parc— i els salts vertiginosos d’isards i cabirols, la zona
protegida més gran de Catalunya és una reserva natural de
primera divisió. A la resta de la comarca també hi ha espais
de gran interès natural, una varietat de paisatges i entorns
que ens permeten passar, en poca estona, d’ambients alpins al
prepirineu més sec i aromàtic. El patrimoni arquitectònic és
també un dels al.licients de la passejada tranquil·la. Hi ha
els grans monuments —la catedral de la Seu, el monestir de
Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Climent de Nargó. També hi ha
les petites esglésies rurals, d’un romànic esvaït i fràgil
però ple d’encant. I, per tot arreu, els exemples dels
arquitectònics dels usos constructius tradicionals, visibles a
cada racó dels pobles, diferents a cada vall, adaptats als
materials i al clima, un exemple perfecte de l’adequació al
medi de muntanya. |
.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
| . |