 |
 |
|
Un lloc web
corporatiu ha d'incloure: contingut
global, traduït
a moltes llengües per ser
utilitzat en tot el món,
i contingut local,
redactat directament en cada
llengua per al mercat local.  |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Una vegada determinat el públic objectiu de l’empresa, hi podem adaptar el web tenint en compte dues variables: el contingut i l’idioma. Segons el World Wide Web Consortium (W3C), organisme internacional que desenvolupa tecnologies interoperatives (especificacions,
| directrius, programari i eines) per dur la Xarxa al seu |
màxim potencial |
, |
|
la combinació |
d’aquestes dues variables ens porta a quatre
models teòrics:
|
|
|
Web monolingüe, amb un únic contingut
Es recomana per exemple per a webs adreçats a un públic internacional tècnic.
Si s'adreça a un públic general es corre el risc que els clients no entenguin la informació o que no se sentin còmodes per la distància cultural. Aquest model pot ser particularment problemàtic si el web té com a objectiu vendre, convèncer o entretenir.
|
|
Web monolingüe, amb continguts adaptats
Alguns webs tot i ser monolingües adapten el contingut al client local. Per exemple, quan els clients parlen la mateixa llengua però tenen hàbits de compra diferents, diversos preus o monedes, diferents requisits legals, etc. Aquest model és més complex que l'anterior però s'adequa més a l'usuari.
|
|
Web multilingüe, amb el mateix contingut per a totes les llengües
Aquest tipus de web facilita la comprensió dels missatges però desatén les diferències culturals dels clients locals.
|
|
Web multilingüe, amb adaptació del contingut per a cada llengua
Si el lloc web de l'empresa té com a objectiu persuadir el client o vendre-li un producte, l'ideal és un web multilingüe que també s'adapti a la cultura local i als interessos del client. Aquest model és el més complex.
|
|
|
 |
| A la pràctica, els
webs solen tenir contingut global i contingut
local. Robert Hopkins Jr. (1996), president
de l'empresa de traducció de webs
Weblations (http://www.weblations.com),
considera que un lloc web corporatiu ha
d’incloure: |
|
|
 |
|
| |
|
contingut global, traduït a moltes llengües per ser utilitzat en tot el món, i
|
|
contingut local, redactat directament en cada llengua per al mercat local.
|
Entre els exemples de contingut global podem trobar: informació de productes, documents de suport tècnic, tutorials, perfils empresarials, missatges de marques internacionals i el disseny del mateix web. Aquest material és aplicable a tot arreu i és relativament poc sensible a les diferències nacionals o culturals. Normalment representa la major part d'un lloc web.
Entre els exemples de contingut local podem trobar: els productes disponibles a escala local (solen ser un subconjunt de la barreja internacional), promocions locals, vendes i campanyes publicitàries i punts locals d'índex de vendes. Si es fa correctament, el material editorial més important i fascinant pot ser contingut local. Unes poques planes de material poden fer molt per convèncer el públic que l'empresa pertany a la seva cultura.
|
| |
|
|
